31/03/14. Miquel Perez Latre. Per vim et metum. Per la força i la por. Tenim totes les eines, començant per la més important, una sòlida majoria social, transversal, organitzada, culta, alegre i combativa, per guanyar definitivament la nostra llibertat...

Benvolguts,

Un magnífic raonament del guru dels darrers apunts en aquest Bloc. Del Blog Per a bons patricis, del nostre conegut Miquel Perez Latre.

El blogaire usa l’expressió llatina Per vim et metum. Per la força i la por, del dret penal vigent a la Catalunya moderna, per explicar que tenim totes les eines, començant per la més important, una sòlida majoria social, transversal, organitzada, culta, alegre i combativa, per guanyar definitivament la nostra llibertat.

 

Ho aconseguirem i ells a hores d'ara ja ho saben!

Alguns tasts més:

·       Autodeterminació deriva de determinació

·       En aquest punt on som, una idea els hem de deixar clara per damunt de totes: no se'n sortiran sense violentar-nos. No cedirem, ens hauran de fer enrere per vim et metum. Per la força i la por

·       Els hem de deixar clar que només podran allargar el procés (un camí que a hores d'ara ja té un final irreversible), fent-se violència ells mateixos primer per violentar-nos a nosaltres després. Agrament. Amb acritud. De mala llet. Exaltats. Per la força. Per pebrots. Per vim et metum.

Compareu els referents nostres (una sòlida majoria social, transversal, organitzada, culta, alegre i combativa) amb la dels nostres enemics del nacionalisme espanyol (Agrament. Amb acritud. De mala llet. Exaltats. Per la força. Per pebrots. Per vim et metum).

Catalalatac!

31.3.2014. 00:00 h

Per vim et metum

Etiquetes

Dependentisme, Espanyolisme, Independència, Independentistes, Repressió

No sé si encara és present en l'actual vocabulari dels criminalistes. En el dret penal vigent a la Catalunya moderna, aquesta expressió volia caracteritzar la violència amb la qual s'havia comés una coacció, un robatori, una ofensa. Per vim et metum. Per la força i la por. A hores d'ara, després de mesos i mesos de debat esgotador, basat en un legalisme constitucional lamentable per la manca d'idees de seducció, alguns opinadors de l'espanyolisme, de José María Carrascal a Nacho Martín Blanco, comencen a desanimar-se. Aquesta és la clau. Com diria el mític entrenador blaugrana, si persistim, guanyem. Autodeterminació deriva de determinació. Ens ho faran gruar, ben segur. Intentaran enfangar el camp, regar-lo cada dia per aconseguir que la pilota no corri. Però tenim totes les eines, començant per la més important, una sòlida majoria social, transversal, organitzada, culta, alegre i combativa, per guanyar definitivament la nostra llibertat. Ho aconseguirem i ells a hores d'ara ja ho saben.

Ara han d'assumir que resistir-s'hi desesperadament no els portarà enlloc. Només a que ells i nosaltres prenguem mal gratuïtament. Que cridar desesperadament per intentar un esclat de violència per part nostra no té sentit. Ben al contrari, exactament al contrari. En aquest punt on som, una idea els hem de deixar clara per damunt de totes: no se'n sortiran sense violentar-nos. No cedirem, ens hauran de fer enrere per vim et metum. Per la força i la por. Encara molts d'ells (sobretot a les esferes governamentals més elevades) estan convençuts que acabarem plegant veles, que ens abaixarem els pantalons en el moment decisiu. Que ens dividirem entre nosaltres. I no. Estic gairebé convençut al cent per cent que no. Que tenim un magnífic equip al capdavant amb un programa clar. Per això, insisteixo, els hem de deixar clar que només podran allargar el procés (un camí que a hores d'ara ja té un final irreversible), fent-se violència ells mateixos primer per violentar-nos a nosaltres després. Agrament. Amb acritud. De mala llet. Exaltats. Per la força. Per pebrots. Per vim et metum.

Joan A. Forès

Reflexions