El company Lluís Solà, Professor Tutor d'Humanitats.UOC. lsolab@uoc.edu. ens fa arribar aquesta
entrevista amb la nostra coneguda, en el Blog, Marta Espasa.
Membre
de l'Institut d'Economia de Barcelona Marta Espasa: "S'haurà de negociar perquè el conflicte
econòmic no convé a cap de les dues bandes"
Política. Marta Espasa i Elisenda Paluzie seran les protagonistes
de la quarta conferència del cicle "Vers un país normal" que organitza
Òmnium, d'aquest dijous 20 de març. Aquesta vegada el tema és sobre els 'Costos
i beneficis de la independència de Catalunya'
Aquest
dijous, 20 de març, es fa la quarta conferència dins del cicle "Vers un
país normal" que organitza Òmnium Sant Cugat. Després de Carles Boix,
Dolors Feliu, Núria Bosch i Elsa Artadi és el torn de la Doctora en Economia
(UB). Professora titular d’Hisenda Pública (UB). Membre del l’Institut
d’Economia de Barcelona, Marta Espasa i Doctora en Economia (UB). Degana de la Facultat
d’Economia i Empresa (UB). Titular de la càtedra de Teoria Econòmica, Elisenda
Paluzie. La conferència tractarà els Costos i beneficis de la independència de
Catalunya, i es farà a les 19:30 a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Aquest
cicle de conferències pretén posar en relleu qüestions econòmiques i jurídiques
sobre la Catalunya independent. El TOT Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat hi
col·laboren.
Llegeix l'entrevista a la Marta Espasa:
Quins són els costos d'una Catalunya independent?
El primer
i més important seria el boicot comercial sobre els productes catalans que
faria la resta d'Espanya. La majoria considera que si bé es podria fer boicot
sobre productes emblemàtics, a la pràctica no serà tant perquè la major part de
productes catalans que es venen a l'Estat espanyol són de marques
multinacionals que no estan associats a productes emblemàtics.
Què més?
Quines
serien les relacions comercials en el cas que Catalunya quedés fora de la Unió
Europea (UE) i com se'n podrien ressentir. Això acaba sent una decisió política
però és evident que aquí hi jugaran els interessos dels països europeus i les
empreses europees que tenen fàbriques a Catalunya seran les primeres que no
voldran que hi hagi boicots ni fronteres. Alguns també afirmen que hi hauria
una reducció d'inversió estrangera a Catalunya, però això dependrà molt de com
es faci el procés de transició i les possibilitats que tingui Catalunya per
poder generar activitat econòmica. Avui per avui és la regió europea que
concentra més inversió estrangera i de moment els inversos segueixen apostant
pel territori català.
Quin temor tenen les empreses?
El que més
por els fa és la incertesa econòmica i també la incertesa política. Per això
intentaran pressionar perquè tot el tema polític es porti d'una manera
racional. Plantejem-nos si empreses espanyoles com Repsol que té la refineria a
Tarragona, també farà boicot a Espanya? És bastant absurd. A Catalunya hi ha
quatre centrals elèctriques nuclears que abasteixen bona part del territori
espanyol. Què faran? No comercialitzaran? Estem en un món tant globalitzat i
interdependent un dels altres que a ningú se li passa pel cap que podem anar
100 anys enrere i posar barreres físiques. El què veig és que en algun moment,
és que per venjança alguns productes emblemàtics poden patir una mica però a a
nivell europeu ja hi haurà pressions per part de tots perquè la situació
política no perjudiqui els interessos de ningú.
Parla d'un període transitori. De què es tractaria?
En el
cas hipotètic de que Catalunya es declarés independent hi haurà d'haver un
procés de transició i fins que els altres estats no la reconeguin com un país
independent, Catalunya estarà a dins de la UE. Per exemple, a Escòcia han
establert un període de 18 mesos per fer el què seria la transició i a partir
de llavors hi hauria un reconeixement per part del Regne Unit de que Escòcia és
independent. Aquí passaria el mateix però fins que no ens reconegui l'Estat
espanyol, Catalunya està a dins d'Espanya i si estem a dins d'Espanya
automàticament estem a la UE.
Com s'hauria d'estructurar una hisenda pública d'una
Catalunya independent?
Primer
de tot hauria de tenir una Agència Tributaria que recaptés tots els impostos
que es generin a Catalunya, això ja dóna un increment d'ingressos pel futur
govern català molt elevat. Al voltant de 48.000 milions d'euros l'any entre
impost sobre la renda, societats, l'iva, etc. Perquè quedarien en mans del
govern català. D'altra banda el govern català hauria de fer unes despeses que
ara fa el govern de l'Estat, pròpies d'estructures d'estat com serien les
pensions, la defensa, força exteriors, etc. I això estaria al voltant d'uns
36.000 milions d'euros l'any. Per tant la diferència seria de 12.000 milions
d'euros anuals en positiu. Això suposa al voltant del 6,5% del PIB català
anual.
Aleshores com s'estructuraria el govern català?
Dependrà
de quin tipus d'administració volem, de quina estructura hem de crear en
Defensa, per exemple, i jo crec que no hem de replicar el model que tenim ara
al govern espanyol perquè ja que podem començar quasi de zero hem d'intentar
fer les coses d'una altre manera, més eficients, un model més modern.
Tornem al procés de transició, quan es calcula que
Catalunya podria recuperar-se?
Depèn
molt del ritme polític, pot ser una mini crisi de dos o tres anys però caldrà
veure com va tot plegat. Potser els primers dos anys seran complicats per a tots
perquè ens haurem de readaptar però un canvi d'aquest cala l'hem de mesurar a
llarg termini. A més, tots aquests costos de Catalunya també són costos per
Espanya. Si disminueix el comerç, també disminueix a la inversa perquè la gent
pot deixar de consumir productes espanyols i si Espanya no té Catalunya se li
redueixen molt els ingressos perquè recapta molt a Catalunya.
Catalunya hauria d'assumir part del deute espanyol?
Si
s'està en un escenari de conflicte Catalunya podria dir que ella no respon del
deute de l'Estat. Ara qui és el titular és l'estat espanyol i tot això s'haurà
de negociar perquè el conflicte no convé a cap de les dues bandes. És racional
pensar que s'assentaran i hi haurà una negociació però si Catalunya no assumeix
part del deute espanyol i Espanya ha de fer front a tot el deute sense el 20%
dels ingressos catalans, pot arribar a fer fallida l'Estat espanyol i fins i
tot pot arrossegar fins a l'Euro però això són escenaris catastròfics que jo no
contemplo per res del món.
Pel què fa als beneficis què es podria destacar?
D'una
banda major nivell de recursos per la Generalitat, que és el 6,5% del PIB anual
per potenciar l'estat del benestar amb menys retallades i potenciar un model
més centre europeu i potenciar l'educació, la sanitat i els serveis socials.
També la possibilitat de dissenyar polítiques que siguin adients per Catalunya
i per les seves empreses. Actualment el govern central està dissenyant polítiques
centralistes i que estan en conflicte amb les que intenta fer la Generalitat
amb les poques competències que té.
Podria posar algun exemple?
S'ha de
repensar l'administració pública en tots els àmbits, fins i tots el tributari
que hauria de ser més proper al ciutadà i ajudar-los perquè puguin liquidar els
impostos però sense les pressions que s'exerceixen avui en dia. En aquest
sentit Catalunya necessita que s'acabi la connexió amb França per carretera i
amb ferrocarril, els ports, etc. Té una demanda d'infraestructures que l'estat
espanyol no li garanteix. També s'ha de tenir en compte la seguretat jurídica.
Les polítiques són molt restrictives sempre a favor de l'entitat tributaria i
en contra del contribuent. Cal anar cap a un model anglosaxó o nòrdic. Veig que
aquesta pot ser la oportunitat per canviar tot això una possibilitat que ara no
hi és.
De cara al mercat exterior, si Catalunya sigues un estat
independent quina situació es trobaria?
Catalunya
actualment ja exporta més a fora que a la resta d'Espanya i crec que és una de
les coses positivistes que ha generat la crisi econòmica perquè el mercat
espanyol és molt dèbil i els empresaris catalans han buscat vendre a
l'estranger i sobretot a la UE. És bàsic poder continuar disposat d'aquest
mercat europeu, mundial i asiàtic.
Quin seria el cost més elevat en el canvi a una Catalunya
independent?
El cost
del període de transició i l'impacte que pogués tenir sobre el comerç el fet de
patir un cert boicot.
I el principal benefici?
Destacaria
l'increment de recursos de la Generalitat que podria més que compensar els
possibles boicots i la possibilitat de dissenyar polítiques econòmiques pròpies
i més adients al territori.
En aquest moment, quines haurien de ser les prioritats
per encaminar el procés?
A part
de la consulta, la Generalitat ha de treballar com han fet els escocesos, un
full de ruta i començar a preparar tenir pensat com hauríem de fer el procés de
transició com s'haurien de crear les estructures d'estat.
Quin és l'objectiu per a vostè d'aquestes conferències?
Estem en
una fase de que hi ha molts sorolls és d'alguna manera poder apropar al ciutadà
estudis que s'han fet i donar certs arguments econòmics per combatre la teoria
de la por que ve de certs governs i de certes institucions. No serà un camí de
flors i violes perquè hi posaran totes les traves que calgui.
Pròximes conferències:
10 abril 2014, Miquel Puig: Doctor en
Economia (UB). Ex-professor titular de Teoria Econòmica. Ex-Director General d’Indústria.
Ha cursat estudis al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i a la
Universitat de Hardvard. Fora de l’euro? Impossible, a l'Arxiu Nacional de
Catalunya.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada