L’article d’en Xavier Vallbona porta per nom Un magistrat de l'Estatut creu que el procés pot destruir Espanya i
Europa. Aquest magistrat ha dit que:
"El
nacionalisme és imperialista i contagiós. Si cedíssim i es produís la
catàstrofe, no seria només la catàstrofe de la separació de Catalunya,
contagiaria el País Basc, Galícia i, fins i tot, les Illes Canàries".
O sigui que els castellans no-nacionalistes no són imperialistes i en canvi
els catalans som imperialistes i contagiosos. Potser té raó que es produiria una
diàspora, però crec que els primers que saltarien del vaixell que s’enfonsa,
després de Catalunya, serien el País Valencià i les Illes Balears. Són els
territoris que tenen vitalitat i vida pròpia, a part d’història, per
espavilar-se tots sols. I són, junt amb Catalunya els subvencionadors de la part
de la península que és hereva directa del Reino de Castilla. Per això caldria
que es traguessin de sobre la crosta o la casta dominant pel PP i es plantegessin el dilema de continuar
en una Espanya sense Catalunya o independitzar-se. Tinguem en compte que una
Espanya sense Catalunya, com acaba d’anunciar una entitat de rating americana,
tindria un PIB d’1.000.000M€ i un deute d’1.016.000M€, o sigui que haurien
hagut d’endeutar-se més per compensar que Catalunya ja no els subvencionaria...
Després el conjunt dels Països Catalans podrien,
si es posaven d’acord, tornar a formar una confederació, com havia sigut a l’edat
mitjana.
De fet, sembla clar que la fugida de Catalunya
produiria una desbandada i deixaria el mapa d’Espanya reduït al mapa de Castella
del segle XV.
Xavier
Vallbona
Un magistrat
de l'Estatut creu que el procés pot destruir Espanya i Europa
http://www.naciodigital.cat/noticia/70952/magistrat/estatut/creu/proc/pot/destruir/espanya/europaRodríguez Arribas alerta que "Espanya es desarmaria i desapareixeria com a realitat històrica"
Va ser un dels membres del TC que l'any 2010
van redactar la sentència contra l'Estatut
Xavier Vallbona , Madrid | Actualitzat el 03/07/2014 a
les 13:05h
Arxivat
a: des de Madrid,
PP,
procés català, FAES,
futur negre
El magistrat Ramón Rodríguez Arribas, al campus de la FAES.
Els arguments espanyolistes contra el procés català no deixen de sorprendre, i a mesura que s'acosta la data de la consulta sorgeixen noves tesis des de diferents àmbits i institucions. Aquest dijous, l'exvicepresident del Tribunal Constitucional espanyol (TC), redactor de la sentència de l'Estatut de Catalunya l'any 2010 i actual magistrat del Suprem, Ramón Rodríguez Arribas, ha exposat la seva particular visió de tot plegat. Ho ha fet en el marc del cicle de conferències del Campus d'estiu del laboratori ideològic del Partit Popular, la FAES, on ha alertat de l'efecte "contagi" que podria comportar la independència de Catalunya a l'Estat i a Europa.
"El nacionalisme és imperialista i contagiós. Si cedíssim i es produís la catàstrofe, no seria només la catàstrofe de la separació de Catalunya, contagiaria el País Basc, Galícia i, fins i tot, les Illes Canàries", ha subratllat Rodríguez Arribas en els poc més de deu minuts que ha durat la seva xerrada. En aquesta línia s'ha desenvolupat l'exposició de motius del magistrat del Tribunal Suprem per defensar la unitat d'Espanya: "Espanya es desarmaria i desapareixeria com a realitat històrica. Això no ho podem consentir", ha afegit.
Però els efectes "devastadors" de la independència de Catalunya no s'aturarien aquí i podrien ser encara "més greus", segons Ramón Rodríguez Arribas. "La destrucció d'Espanya podria afectar la Unió Europea perquè podria produir un contagi a altres parts d'Europa", ha sentenciat. Per aquest motiu i per aturar el "desafiament" dels "separatistes catalans", ha acabat defensant "l'aplicació de la llei". "Tota la llei i tot l'ordre jurídic", ha conclòs.
Una la sentència "tova" Ramón Rodríguez Arribas va ser un dels magistrats conservadors del Tribunal Constitucional que van aprovar la sentència de l'Estatut de Catalunya que declarava la inconstitucionalitat de 14 articles del text i que deixava sense validesa jurídica el terme nació. Una resolució envoltada de polèmica que va trigar quatre anys a veure la llum.
A més, ell concretament també va presentar un vot particular expressant la seva disconformitat amb la sentència perquè considerava que la manca "d'eficàcia jurídica" s'hauria d'haver estès també a la referència de "drets històrics".
Els arguments espanyolistes contra el procés català no deixen de sorprendre, i a mesura que s'acosta la data de la consulta sorgeixen noves tesis des de diferents àmbits i institucions. Aquest dijous, l'exvicepresident del Tribunal Constitucional espanyol (TC), redactor de la sentència de l'Estatut de Catalunya l'any 2010 i actual magistrat del Suprem, Ramón Rodríguez Arribas, ha exposat la seva particular visió de tot plegat. Ho ha fet en el marc del cicle de conferències del Campus d'estiu del laboratori ideològic del Partit Popular, la FAES, on ha alertat de l'efecte "contagi" que podria comportar la independència de Catalunya a l'Estat i a Europa.
"El nacionalisme és imperialista i contagiós. Si cedíssim i es produís la catàstrofe, no seria només la catàstrofe de la separació de Catalunya, contagiaria el País Basc, Galícia i, fins i tot, les Illes Canàries", ha subratllat Rodríguez Arribas en els poc més de deu minuts que ha durat la seva xerrada. En aquesta línia s'ha desenvolupat l'exposició de motius del magistrat del Tribunal Suprem per defensar la unitat d'Espanya: "Espanya es desarmaria i desapareixeria com a realitat històrica. Això no ho podem consentir", ha afegit.
Però els efectes "devastadors" de la independència de Catalunya no s'aturarien aquí i podrien ser encara "més greus", segons Ramón Rodríguez Arribas. "La destrucció d'Espanya podria afectar la Unió Europea perquè podria produir un contagi a altres parts d'Europa", ha sentenciat. Per aquest motiu i per aturar el "desafiament" dels "separatistes catalans", ha acabat defensant "l'aplicació de la llei". "Tota la llei i tot l'ordre jurídic", ha conclòs.
Una la sentència "tova" Ramón Rodríguez Arribas va ser un dels magistrats conservadors del Tribunal Constitucional que van aprovar la sentència de l'Estatut de Catalunya que declarava la inconstitucionalitat de 14 articles del text i que deixava sense validesa jurídica el terme nació. Una resolució envoltada de polèmica que va trigar quatre anys a veure la llum.
A més, ell concretament també va presentar un vot particular expressant la seva disconformitat amb la sentència perquè considerava que la manca "d'eficàcia jurídica" s'hauria d'haver estès també a la referència de "drets històrics".
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada