Dos articulistes a dos diaris diferents, Salvador Cot a Nació digital i Josep M. Pasqual a El Punt/Avui han
elaborat simultàniament una suposició comuna respecte a Jordi Pujol. Tots dos
parlen de xantatge
que ve de lluny i tots dos relacionen el xantatge amb “tenir algú agafat pels collons”.
Una sensacional opinió compartida sobre Jordi Pujol, el seu entorn i el poder
de l’Estat. Punyent i possible, factible, creïble, etc.
La possibilitat o hipòtesi molt real que l’estat
des del dia primer del nou règim fes xantatge i tingués Pujol, tal com explica
l’articulista, agafat pels collons i , a canvi, Pujol ensinistrava Catalunya
en el patró autonomista, em sembla genial! És allò de Roma no paga els traïdors o millor
encara l’estat
considerava Pujol, com considera tots els independentistes catalans,
com els diferents Estatutets que hem anat creant amb paciència i bona lletra,
considera dic, elements
d’usar i llençar...
1.
L'Espanya
xantatgista
Salvador Cot | Actualitzat el 27/07/2014 a les 23:59h
Aquest diumenge, un diari de
Madrid ja anunciava que el pròxim objectiu dels serveis de l'estat és Artur Mas, a través d'uns
suposats comptes a Liechstenstein, herència del seu pare. Així doncs, els diners dels
Pujol a Andorra només serien el penúltim cartutx d'una estratègia dirigida a
escapçar el lideratge del moviment sobiranista català.
Tot plegat, demostra amb claredat l'essència corrupta del règim derivat dels pactes de finals dels setanta entre les elits de la dictadura franquista i les de l'oposició. És estúpid pensar que la informació sobre comptes a l'estranger de líders molt visibles s'hagi obtingut justament ara, a poques setmanes d'una acceleració política que serà decisiva. Així doncs, cal entendre que el propi Pujol ha estat sempre controlat estretament i que és ara que l'han fet triar entre la vergonya pública i el xantatge privat.
El règim espanyol ha estat molt tolerant amb les pròpies elits, a les quals ha permès un gran marge de maniobra amb els diners. Com a contrapartida, aquestes mateixes classes dirigents han depès de la pròpia sindicació d'interessos. Per això les dimissions són tan escasses i l'entrada a la presó, estranyíssima. Tots -polítics, banquers, magistrats...- són membres del clan. Discreció, doncs.
Pujol paga la factura per haver trencat el pacte implícit. I potser Mas també ho farà. I no dubto que a qualsevol empresari que manifesti simpatia pel procés li passarà el mateix. També atacaran els dirigents d'ERC que tinguin més a l'abast. O els artistes, intel·lectuals i escriptors que se signifiquin. Això cal descomptar-ho des d'ara mateix.
Però una estratègia d'aquest tipus només la pot donar per bona gent amb una mentalitat molt vertical. Que ordenen i manen. I aquest, per contra, és un moviment horitzontal, on fins i tot l'unionisme reconeix que es poden mobilitzar almenys vuit-centes mil persones al llarg de quatre-cents quilòmetres. I Espanya només té capacitat per espantar, com a molt, els que tinguin comptes als paradisos fiscals. La resta el que volen, justament, és construir un estat que no miri cap a una altra banda per a, després, tenir la capacitat de fer xantatge.
Salvador CotTot plegat, demostra amb claredat l'essència corrupta del règim derivat dels pactes de finals dels setanta entre les elits de la dictadura franquista i les de l'oposició. És estúpid pensar que la informació sobre comptes a l'estranger de líders molt visibles s'hagi obtingut justament ara, a poques setmanes d'una acceleració política que serà decisiva. Així doncs, cal entendre que el propi Pujol ha estat sempre controlat estretament i que és ara que l'han fet triar entre la vergonya pública i el xantatge privat.
El règim espanyol ha estat molt tolerant amb les pròpies elits, a les quals ha permès un gran marge de maniobra amb els diners. Com a contrapartida, aquestes mateixes classes dirigents han depès de la pròpia sindicació d'interessos. Per això les dimissions són tan escasses i l'entrada a la presó, estranyíssima. Tots -polítics, banquers, magistrats...- són membres del clan. Discreció, doncs.
Pujol paga la factura per haver trencat el pacte implícit. I potser Mas també ho farà. I no dubto que a qualsevol empresari que manifesti simpatia pel procés li passarà el mateix. També atacaran els dirigents d'ERC que tinguin més a l'abast. O els artistes, intel·lectuals i escriptors que se signifiquin. Això cal descomptar-ho des d'ara mateix.
Però una estratègia d'aquest tipus només la pot donar per bona gent amb una mentalitat molt vertical. Que ordenen i manen. I aquest, per contra, és un moviment horitzontal, on fins i tot l'unionisme reconeix que es poden mobilitzar almenys vuit-centes mil persones al llarg de quatre-cents quilòmetres. I Espanya només té capacitat per espantar, com a molt, els que tinguin comptes als paradisos fiscals. La resta el que volen, justament, és construir un estat que no miri cap a una altra banda per a, després, tenir la capacitat de fer xantatge.
2. Presentem
Jordi Pujol
28/07/14
02:00 - Josep M. Pasqual
La
confessió que ha fet Jordi Pujol en el capítol de la seva autobiografia titulat
Després de l'esperança de vida,
és digna d'un gran autor i d'una gran obra. A diferència d'aquells relats de novel·la negra
en què es comet un crim a les primeres pàgines i no es resol fins a les
últimes, la matèria pujoliana ens sorprèn plantejant el tema, gairebé, després
del desenllaç. Una autèntica filigrana de l'ordre lògic argumental.
Ara em
pregunto si tots els múltiples biògrafs de Pujol (els oficials i els no
oficials) coneixien o desconeixien en el moment d'escriure-li les memòries el
detall dels diners no regularitzats. Si el coneixien, per què el van ometre i
han tirat per terra la credibilitat del torsimany? I si el desconeixien, han
tirat per terra l'ofici de l'escrivà. El secret dels Pujol ha estat ocultat, o gairebé ocultat,
durant més de tres dècades. El secret dels Pujol ha estat ignorat (o gairebé
ignorat) per un país sencer que, per pujolisme o per antipujolisme, durant més
de tres dècades va articular-se en funció de Pujol.
Què ha
passat ara perquè el secret s'hagi revelat? Una explicació podria tenir a veure
amb el fet que Pujol sigui el paradigma de polític democratacristià i vulgui
accedir a la fi biològica en pau a la terra i també en el cel. Una altra
explicació podria tenir a veure amb el xantatge. A mi, ara que ho sap tothom,
em sembla que l'Estat (l'aparell d'Estat espanyol) coneixia la maniobra de
Florenci Pujol que va deixar atrapat Pujol des del primer moment (és a dir, des
del primer any de presidència).
L'Estat va fer els
ulls grossos perquè tenia agafat Pujol pels collons, i, a canvi, Pujol
ensinistrava Catalunya en el patró autonomista. I ni un pam més enllà.
Ara que
Pujol no té autoritat moral per frenar el procés de transició nacional, l'Estat ja no li
guardarà el secret. Al contrari, farà esclatar el secret dels Pujol
als morros de CiU. Ja va amenaçar el 2012. Ara ho hauria fet definitivament
abans del 9-N. Pujol
s'ha fet l'eutanàsia activa abans que li practiquessin l'autòpsia.
Josep M. Pasqual
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada