Ja fa gairebé 15 dies va sortir al Vilaweb
aquest estudi de la professora de la Universitat d'Oxford Sionaidh
Douglas-Scott sobre les relacions post-referèndum entre Escòcia o Catalunya
i la UE. No he pogut comentar-lo abans però ara crec que és el moment.
Si no ens havíem adonat que l’estat espanyol actua de tafur i
de “trilero”, i de màfia calabresa quan es tracta de comprar les voluntats dels
principals actors de la diplomàcia europea, ahir ho varem explicar en l’apunt:
En aquest apunt de l’Albert Segura des de Brussel·les varem explicar com el mafiós Margallo, amenaça i castiga els diplomàtics
europeus que han gosat opinar sobre el procés d’independència de Catalunya: Dombrovskis, Martin Shulz, Viviane
Reding, Barroso i segurament a
d’altres, i fent que tots vagin amb el cap cot per evitar el cop de tralla de
Margallo, com els lleons al circ... Els càstigs ja s’han produït usant la seva força
del veto o vet,
primera de les amenaces que va fer contra Catalunya al començament del procés, i
tallant d’arrel els propòsits d’alguns d’ells, concretament de Dombrovskis
de prosperar
dins la UE! I acababem dient que:
precisament per por
d'acabar com l'exprimer ministre letó, a Brussel·les ningú no
s'atreveix a expressar cap mena de simpatia per la consulta en veu alta.
Màfia pura. L’explicació de l’acoquinament
dels diplomàtics no l’he vista explicada, però pot estar relacionada amb la por
dels bancs europeus (sobretot alemanys) a que si a l’estat espanyol canvien les
condicions (independència de Catalunya), els bancs europeus tinguin més
dificultats per cobrar, o prevegin una imminent fallida del Reino de España,
vist l’enorme dèficit de l’estat espanyol, d’un bilió d’euros (amb un PIB equivalent), a part de 2 bilions d’euros
de deute privat espanyol en mans dels esmentats bancs europeus...
Ara
vegem l’estudi:
09.07.2014
06:00
Un estudi de la Universitat d'Oxford desmunta les
tesis de Barroso sobre la independència
Conclou
que expulsar Escòcia o Catalunya aniria contra les lleis europees
Un estudi
publicat fa poc per la professora de la Universitat d'Oxford Sionaidh
Douglas-Scott desmunta les tesis del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, sobre les
conseqüències de la declaració d'independència d'un territori membre de la
Unió. El treball, centrat en el cas escocès però amb referències a
Catalunya, considera que la posició de Barroso és inconsistent i impossible
de conciliar amb els valors i les normes dels tractats. Segons l'estudi a Escòcia no tan sols no li
caldria demanar el reingrés a la Unió Europea sinó que, a més, el trànsit a la
condició de membre de ple dret seria senzill i fàcil.
La
Unió té personalitat legal
La part
més interessant del text de Douglas-Scott fa referència a la inconsistència de les declaracions de
Barroso i altres representants de la Comissió amb relació als procediments legals
de la Unió.
S'hi recorda que no hi ha cap
procediment reglat per a expulsar un país de la Unió Europea. Barroso ha al·ludit als
principis de la
llei internacional per tractar els temes escocès i català. Douglas-Scott diu
que això és un error, perquè la discussió es fa dins la Unió Europea, i no
entre la Unió Europea i un tercer. I la Unió Europea té capacitat legal
internacional reconeguda. De fet, recorda que la Cort de Justícia
Europea ha rebutjat aspectes de la llei internacional perquè els ha considerats contraris a les
lleis europees. D'això, Douglas-Scott n'infereix un menyspreu
incomprensible de Barroso envers la normativa europea i argumenta que la decisió d'expulsar Escòcia
significaria la fractura del mercat únic i el trencament dels drets i
obligacions adquirits pels ciutadans escocesos.
Les
lleis europees obliguen a negociar
Douglas-Scott
insisteix a dir que els tractats que regeixen la Unió contenen prou elements per
a resoldre internament la situació creada per un procés de secessió.
I, concretament, fa referència als articles 4 i 50 del Tractat de la Unió Europea.
Concretament,
recorda que l'article
4 requereix que els estats vetllin pel manteniment i la consistència del mercat
únic, actuant de bona fe, i que la decisió d'expulsar Escòcia significaria una
acció directa i injustificada contra el mercat únic europeu.
Especialment pel fet de ser automàtica. L'article 50 del tractat de la Unió Europea enuncia un procés
a seguir per a abandonar voluntàriament la Unió, procediment que en cap cas no
podria ser inferior a dos anys. Douglas-Scott es demana com es
podria justificar que si el Regne Unit decideix de marxar tingui l'obligació de
romandre-hi un mínim de dos anys mentre que una Escòcia que s'hi vulgui en fóra
expulsada d'avui per demà. I en conclou que la Unió Europea, si de cas, hauria de
negociar intensament amb Escòcia abans d'expulsar-la, si és que ho volgués fer.
A més,
hi hauria el fet que els drets vinculats a la ciutadania europea, segons que han
deixat clar diverses sentències de la Cort Europea de Justícia, són 'drets
adquirits' que no es podrien retirar.
Seguint
aquesta argumentació, la professora Douglas-Scott avisa que la Cort Europea de
Justícia hi tindria un paper determinant i que resultaria pràcticament impossible que no hi
hagués negociació entre Escòcia, el Regne Unit i la Gran Bretanya per a
resoldre la recomposició del paper d'Escòcia dins Europa.
Ciutadans
europeus, també després de la independència
I això tenint en compte especialment
que després de la independència els ciutadans escocesos no tindrien la
ciutadania europea. En aquest punt l'estudi és especialment dur amb la posició
de Barroso, que nega aquesta possibilitat, malgrat la posició de la Cort
Europea de Justícia, palesada repetidament.
L'estudi
fa referència a tot un seguit de casos ja jutjats en què a ciutadans d'uns
quants estats de la Unió Europea els fou retirada la ciutadania originària i,
en canvi, els tribunals europeus no van acceptar que això signifiqués perdre la
condició de ciutadans europeus. I afirma que la secessió d'estats dins la Unió Europea no
pot ser vista només com ho fa la llei internacional --és a dir, com un afer
intern dels estats-- sinó que ha de tenir en compte la qüestió dels drets
adquirits pels ciutadans europeus.
La
democràcia com a element clau de la UE
L'estudi
de Douglas-Scott és especialment contundent en la qüestió de la democràcia com a
element clau de la creació i el funcionament de la Unió Europea.
Per això
afirma que la raó de ser de la Unió Europea està en la democràcia. I es demana com
podria una institució com la Unió Europea, que ha promogut la democràcia a casa
i a l'exterior, actuar de manera que castigués els votants escocesos de resultes
del seu exercici de democràcia. 'Això posaria en qüestió greument la
credibilitat de la Unió Europea i el seu paper com a promotor de la
democràcia.'
El
cas de Catalunya
L'article
se centra en el cas escocès, però fa referències al cas català. La manca d'acord
entre el govern català i l'espanyol es veu com una dificultat afegida, que no
té el cas escocès.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada