Un altre article sobre balances fiscals (o
balances fecals?), publicat el mes de gener, però que clava els esdeveniments
que s’han anat succeint, i continua...
28.01.2014
17:05
Paluzie, Sala i Martin i Germà Bel destrossen la trampa
de Montoro
Els
tres economistes posen en evidència l'estratègia del govern espanyol d'ocultar
les balances fiscals
El govern espanyol havia dit que
publicaria les balances fiscals a començament d'any, però no ha complert la
promesa. El
ministre Montoro ha admès que amagaven les dades perquè donen ales a
l'independentisme, i, en canvi, oferirà uns 'comptes públics territorialitzats'.
No queda clar
què calcularan ben bé ni com, però Montoro renuncia a presentar en unes
balances globals tots els imposts que genera un territori i tot el conjunt de
la despesa pública de què aquest territori es beneficia. Aquests
darrers dies alguns economistes prestigiosos, com ara Elisenda Paluzie, Xavier
Sala i Martin i Germà Bel, n'han tret l'entrellat.
En una
tertúlia a Catalunya Ràdio, Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia
i Empresa de la UB, deia ahir que, efectivament, això que presentarà el govern
espanyol no són pas balances fiscals: 'Això no són balances fiscals. Quan les calcules, reconeixes
l'existència d'un territori sobre el qual has de poder calcular què s'hi genera
i què rep. Si trenques això i dius que l'estat té un seguit de despeses que van
a banda, negues que hi hagi un territori amb la capacitat de generar impostos i
rebre despesa.'
Paluzie
deia ben clar què és allò que permeten de veure les balances fiscals, si més no
les últimes disponibles: 'De cada euro que paga un ciutadà català en impostos,
si tens en compte tot allò que tenen en compte les balances fiscals, traient la
seguretat social i pensions, només retornen a Catalunya 53 cèntims. Si d'aquí
en treus el que l'estat reté de tots els impostos, és el 50% de la despesa.
Excepte les inversions en infrastructures, que són una part petita del
pressupost general de l'estat: és a dir, del 50% de despesa en mans de l'estat,
ens calcularan el finançament autonòmic, i a la despesa autonòmica hi afegiran
les quatre coses que l'estat fa físicament al territori, que són
infrastructures.'
Ací
podeu escoltar la tertúlia en què va intervenir Paluzie:
Paluzie deia que ella i els altres
experts en aquesta matèria sospitaven que Montoro anunciaria unes dades de les
balances fiscals agafant un any de crisi forta i de gran dèficit de Catalunya,
com el 2009, i sense fer la neutralització de les dades, de tal manera que el
dèficit fiscal català es reduís considerablement. Però tampoc no ha estat
així. Per què?: 'Crec que s'han adonat que, encara que fessin això de no
neutralitzar pel dèficit públic i agafar els anys pitjors de la crisi els
hauria sortit un dèficit fiscal molt més baix per a Catalunya però alhora els
hauria sortit un superàvit tan estratosfèric per a les comunitats
autònomes amb superàvit, com Extremadura o Andalusia, que no han volgut.'
Aquest
mateix argument desenvolupava avui Germà Bel, professor d'Economia de la UB i
membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional. En un article a La
Vanguardia titulat 'Mort el gos...', Bel diu això: 'Amb un dèficit com el del
2009 i sense neutralització, el 2005 Catalunya hauria tingut equilibri fiscal
amb l'estat i només les Balears haurien tingut dèficit. Però és que a més a més
haurien proliferat els superàvits fiscals (percepció de transferències)
superlatius: Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18%
del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... Imagineu-vos el malestar de tants
presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular, si transcendissin
aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues. Això passa
quan s'especula amb la no-neutralització del dèficit central, si arriba a tals dimensions.'
'Montoro
pot negar la llei de la gravetat'
Els nous
comptes de Montoro, que es publicaran previsiblement al març, compararan no pas
la diferència d'allò que rep i aporta cada territori, sinó què costen als
ciutadans els serveis públics segons on viuen.
El
professor de Columbia Xavier Sala i Martín n'ha parlat avui a RAC-1: 'No
discutim sobre els impostos, discutim sobre el dèficit. I el dèficit és la
diferència entre els impostos que paguem els ciutadans, que efectivament
depenen del lloc on ets, però també la despesa. Les pensions van a parar a les
persones, però hi ha una gran part que va a parar als territoris.'
Heus ací
la intervenció de Sala i Martín:
Sala i
Martín ha afegit: 'Montoro pot dir el que li doni la gana, i publicarà el que
li doni la gana. I pot dir que les balances són obsoletes. També pot dir que no
li agrada la llei de la gravetat i que se'n fum. Però la llei de la gravetat
continua existint. Hauria de publicar les balances que li donés la gana, però
que doni les dades, que les faci públiques, que les balances ja les publicarem
nosaltres. Que ens digui exactament on es gasta cada partida dels seus
pressupostos, d'on ve cada partida dels seus ingressos… Nosaltres ja
calcularem.'
Finalment,
ha assenyalat quina és la qüestió principal i decisiva que mou el debat: 'A mi
la pregunta que m'interessa és: si Catalunya fos independent quants calés
tindríem que ara no tenim? I la resposta la tindríem pel mètode monetari de
càlcul de les balances fiscals; és a dir, els calés que ara es gasten a Madrid
segurament els haurem de gastar també, perquè haurem de tenir ministeris,
defensa… Però seran a Catalunya. La pregunta que m'interessa és quin impacte macroeconòmic
tindria la independència de Catalunya? La resposta, el dèficit fiscal monetari:
16.500 milions.'
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada