En acordança amb l’esperit de l’article La cancellera de Josep M. Pasqual podríem afegir el
mot història a
l’esment de la geografia
que fa l’autor en aquesta frase: En
l'actualitat, quan es parla de Catalunya, ja no són tan necessaris els cursos
accelerats de geografia
i d’història
per a maldestres.
Així quan més endavant diu: Quan ambaixadors i cònsols li donin alguns detalls, potser la
cancellera voldrà parlar amb Mas i Guardiola. O sigui, quan ambaixadors i cònsols li facin un curset
accelerat d’humanitats,
que inclogui geografia
i història de Catalunya...
Sempre que ambaixadors i cònsols no siguin
espanyols, i si són d’altres països no formin part de l’establishmen de Madrid
i no estiguin intoxicats per la propaganda del ministre Goebels-Margallo.
La cancellera
21/07/14
02:00 - Josep M. Pasqual
Si fa uns anys a la cancellera li
haguessin preguntat sobre la consulta pel dret a decidir de Catalunya,
probablement, abans de respondre, li haurien d'haver situat Catalunya al mapa. Després, hauria reaccionat
amb una evasiva pròpia de qui desconeix la cosa. En l'actualitat, quan es parla
de Catalunya, ja no són tan necessaris els cursos accelerats de geografia per a
maldestres. A la cancellera, quan li pregunten sobre Catalunya ja sap de què li
parlen. Ho hem descobert aquests dies. Fins i tot té la resposta preparada.
La
cancellera, en el debat sobiranista entre Espanya i Catalunya, pren posició al
costat de Rajoy. No podia ser d'una altra manera. Rajoy, ens agradi o no,
representa a la Unió Europea l'Estat espanyol. I Merkel, que és l'ànima de
l'europeisme modern, basat en els estats contemporanis, quan cada nit abans
d'anar a dormir repassa els noms dels vint-i-vuit estats de la UE, recita el
nom d'Espanya. I quan memoritza els noms dels caps de govern, aprèn a
pronunciar Rajoy (no Mas, per exemple). Si la cancellera hagués tingut una
formació
humanística, qui sap si la cosa aniria diferent, però és una
científica pragmàtica, més tocada pel dret positiu que pel dret natural.
A la
cancellera el conflicte entre una “regió” i un estat no li passa pel cap. El triomf de la
racionalitat, i de la diplomàcia, entre la República Federal d'Alemanya i
l'Estat Lliure de Baviera ha fet que els bavaresos se sentin fins i tot
orgullosos de pertànyer a Alemanya. I això que els bavaresos a Alemanya, per raons
culturals (incloses les lingüístiques) i fiscals, són el cas més semblant al
dels catalans a Espanya. Fins i tot per raons polítiques. La CSU (Unió Social Cristiana de Baviera) ha
estat i és el principal suport a la CDU (Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya).
I la cancellera sap
que l'absència de conflicte té a veure amb el tracte d'igual a igual, sense
imposicions, amb els territoris i amb les formacions polítiques que els
representen.
Quan
ambaixadors i cònsols li donin alguns detalls, potser la cancellera voldrà
parlar amb Mas i Guardiola.
Josep M. Pasqual
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada