Tan l’Alfred Bosch com en Vicent Sanchis han
reaccionat immediatament amb un argument coherent i molt semblant a les
declaracions de la primera ministra alemanya, que ha dit que “Defensem la unitat territorial de tots els estats, que és
totalment diferent a la independència d'una regió.”. Les resposta
de l’Alfred Bosch, en una piulada ha sigut: Si les
fronteres territorials fossin inamovibles, la senyora Merkel continuaria vivint
a la RDA! I en Vicent Sanchis diu: Segons
com, senyora líder europea, perquè la República Democràtica Alemanya va passar
de la nit al dia a deixar de ser un estat. També referint-se als
interessos de les entitats financeres alemanyes, creditores de molts diners de
l’Estat espanyol, en Sanchis diu unes veritats com a temples. Avui hi ha al
Punt/Avui un article de l’Albert Pont, president del CCN, que ho explica amb
meridiana claredat. Ja ho comentarem en un proper apunt!
I què ha de dir Merkel?
20/07/14
02:00 - Vicent Sanchis
Erta
davant la premsa, com un ós de pedra, Angela Merkel ha estat requerida perquè parli sobre
Catalunya. Amb l'esquer de Pep Guardiola i Artur Mas, dos tècnics que s'ho
juguen tot aquesta temporada. La cancellera alemanya ha triat
l'equip que més l'interessa: “Defensem la unitat territorial de tots els estats, que és
totalment diferent a la independència d'una regió.” Segons com,
senyora líder europea, perquè la República Democràtica Alemanya va passar de la
nit al dia a deixar de ser un estat. La seva integritat territorial, doncs, va
quedar greument alterada. I Merkel, com tots els alemanys, van aplaudir.
Alemanya, també, es va afanyar a reconèixer, més veloç i audaç que ningú, la
independència de Croàcia. Hi havia en joc alts interessos propis. Perquè en el
fons sempre la pedra angular que determina qualsevol presa de posició són els
interessos. Catarroja descoberta! I això explicaria també que, en litigi
tricentenari entre Espanya i Catalunya, Angela Merkel hagi decidit compartir
“la posició del govern espanyol”. El govern espanyol representa un estat amb
una llosa d'un bilió d'euros, tot el seu PIB, en deute públic. Més el privat,
que el dobla. I són Berlín i Brussel·les, que atén la batuta de Merkel, els qui
l'avalen i regulen la temible prima de risc. Berlín i Brussel·les no volen cap
desestabilització que inquieti els mercats financers davant la insolvent
Espanya. Què han de dir sobre Catalunya, doncs? Muts i a la gàbia! Tenen un
problema. Ací ja no vol callar ningú.
Vicent Sanchis
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada