Benvolguts,
Ja hi tornem a ser! És
com si fos el Dia de la Marmota! Hisenda ha presentat la seva parida d’enguany,
referida al Dèficit fiscal del 2013!
De les xifres que presenten en diuen sistema de comptes públics territorialitzats.
Son, més o menys, els dèficits
fiscals calculats amb el mètode de
càrrega-benefici. L’autor és Ángel de la Fuente, que fa el
ridícul tant ell com el Montoro cada cop que els presenten. De fet el mètode,
que està denostat per tots els economistes solvents que coneixem, començant per
en Xavier Sala i Martin i l’Andreu Mas-Colell només se’l creuen l’ex ministre
Borrell i el ministre Montoro. En Sala i Martin discuteix amb en Borrell amb el
famós assumpte del Maserati comprat amb la targeta VISA, que està explicat al
Bloc. Jo vaig explicar-ho utilitzant el concepte de la Constant d’examen, també
en el Bloc.
I hauríem de preguntar als nostres economistes, Junqueras i el seu equip, per què no utilitzen mai aquestes dades? O és que en Xavier Sala i Martin i l’Andreu Mas-Colell s'equivoquen?
I hauríem de preguntar als nostres economistes, Junqueras i el seu equip, per què no utilitzen mai aquestes dades? O és que en Xavier Sala i Martin i l’Andreu Mas-Colell s'equivoquen?
Vegem l’apunt i adonem-nos-en nosaltres mateixos:
3 agost 2016 2.00 h
Hisenda xifra el
dèficit fiscal català en 8.800 milions
L'últim càlcul de la Generalitat el situava
per damunt dels 14.600 milions
Segons el còmput del ministeri, cada català
hi perd 1.168 euros anuals
Madrid seria la més perjudicada, tot i
l'efecte seu
M. Moreno - BARCELONA
El Ministeri d'Hisenda
espanyol va publicar ahir els resultats de l'anomenat sistema de comptes
públics territorialitzats corresponents al 2013, segons els quals el
dèficit fiscal de Catalunya amb el conjunt de l'Estat és de 8.800 milions
d'euros, un 4,53%
del producte interior brut català.
Aquesta conclusió topa
frontalment amb l'últim càlcul efectuat des del Departament d'Economia de la
Generalitat, que per al 2012 xifrava el
dèficit fiscal català en 14.623 milions d'euros, és a dir, un 7,5% del PIB.
Estadísticament, es pot
dir que cada català va aportar a l'Estat 1.303 euros i que només en va rebre 135, és a dir, que el dèficit individual és de 1.168 euros per
habitant.
Al marge de la
divergència abismal en les xifres, com sempre que es comparen les dues versions
del repartiment d'inversions i recaptacions interterritorials, el que convé
tenir en compte és que el punt de partida, és a dir, la metodologia utilitzada,
és ben diferent: l'Estat recorre al mètode de càrrega-benefici,
que imputa com a ingrés el prorrateig
d'inversions efectuades a Madrid o en altres territoris però que es consideren
un benefici per a totes les comunitats, com ara les despeses en defensa o les
inversions en equipaments com ara museus o teatres.
Flux o càrrega
Les institucions
catalanes, en canvi, veuen més just utilitzar l'anomenat flux monetari, que
atribueix les despeses en funció del territori al qual van a parar, un càlcul
que, segons han reiterat els responsables econòmics de la Generalitat, és el
més equitatiu, especialment en temps de crisi.
I encara més puntualitzacions:
el treball del ministeri aplica el mètode introduït el juliol del 2014 i desenvolupat en el marc d'un projecte
d'investigació dependent de la fundació SEPI i elaborat pels acadèmics Ángel
de la Fuente, Ramón Barberán i Ezequiel Uriel. En
bona part coincideix amb l'anomenat mètode de
càrrega-benefici, però, tal com matisen
fonts d'Economia, incorpora variants importants,
com ara que, a l'hora d'imputar els ingressos, desestima l'existència de
comunitats autònomes i ens locals, que queden inclosos en una administració
central “ampliada”.
Les premisses d'Hisenda
assenyalen que Catalunya només és el segon territori amb més dèficit fiscal,
superat de llarg per la Comunitat de Madrid, sobre
la qual obvien l'anomenat “efecte seu”. El
dèficit madrileny seria de 17.591 milions d'euros, perquè, segons el ministeri, aporta
uns ingressos fiscals de 14.767 milions, mentre que suporta una depesa pública
negativa de 2.824
milions. Les Balears i el País Valencià consten també entre els
territoris que surten perjudicats en el repartiment de recursos, ja que els
seus dèficits respectius són de 1.511 milions (5,84% del
PIB) i 1.416 milions
(1,48% del PIB).
La resta de territoris obtenen saldos
positius. Entre les comunitats
que van rebre més del que van aportar destaquen Andalusia, Castella i Lleó,
Galícia i Extremadura. Una anàlisi a banda han de tenir les comunitats amb concert
econòmic, com el País Basc i Navarra. En aquest sentit, només Navarra
presenta un petit dèficit de l'1% del seu
PIB.
LES XIFRES:
17.591 milions és el
dèficit fiscal que el ministeri atribueix a la Comunitat de Madrid.
4,53% del PIB
diu Hisenda que és el dèficit fiscal català.
Segons el govern és un 7,5%.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada