Benvolguts,
El dijous de la setmana passada varem viatjar a Ripoll per commemorar el Mil cent dinou aniversari de la mort del ComteGuifré I, fundador de la nació catalana, mort esdevinguda a la Vall d'Ora,
municipi de Navès (Solsonès) l’11 d’agost del 897.
Les seves despulles reposen precisament al Monestir de Ripoll. Cada any (aquesta
era la XIX edició) se celebra a Ripoll en aquesta data el Mercadal del Comte
Guifré, la festa medieval al voltant del
naixement de Catalunya. La vila estava engarlandada, molts habitants anaven
vestits amb robes de l’època medieval i moltíssims artesans, sastres, ferrers,
fusters, fabricants d’embotits i formatges dels voltants exposaven i venien els
seus productes.
Al mateix temps, l’article a comentar avui de l’Andreu Mas (molt prolífic
darrerament) sota el nom genèric de TAL DIA COM AVUI, porta com a títol Forjats en la resistència i esmenta
precisament com a efemèride la mort de Guifré I. I parla de com els catalans hem
perviscut, malviscut, sobreviscut a més de 500 anys
d’odi visceral des
de ponent, des de l’altiplà, cap a nosaltres. Malgrat aquest odi visceral a tot
allò que és i representa Catalunya, els catalans hem perviscut. Una de les
grans qualitats del poble català és la capacitat de resistència. Hem patit ocupacions militars, tant espanyoles com
franceses; traïcions (el 1714 Anglaterra és la principal culpable de la
nostra derrota a mans de Felip V); dictadures –les de Primo de Rivera i Francisco
Franco–; intents d'anorrear la nostra realitat
lingüística i els nostres trets diferencials –Franco, la Loapa
democràtica...-; polítiques per posar fi al nostre
autogovern –la política recentralitzadora del PP i l'escanyament
financer de l'espoli econòmic– i ara, en ple
procés d'emancipació nacional, rebem tota mena d'amenaces –executades amb celeritat
pel Tribunal Constitucional–.
Vegem l’article:
11 agost 2016 2.00 h
TAL DIA COM AVUI
Forjats en la resistència
Andreu Mas
Amas@Elpunt.Cat @Andreumasd
“Malgrat aquest odi
visceral a tot allò que és i representa Catalunya, els catalans hem perviscut
Una
de les grans qualitats del poble català és la capacitat de resistència. Hem
patit ocupacions militars, tant espanyoles com franceses; traïcions
(el
1714 Anglaterra és la principal culpable de la nostra derrota a mans de Felip
V); dictadures
–les de Primo de Rivera i Francisco Franco–; intents
d'anorrear la nostra realitat lingüística i els nostres trets diferencials –Franco,
la Loapa democràtica...-; polítiques per posar fi al nostre
autogovern –la política recentralitzadora
del PP i l'escanyament financer de l'espoli econòmic– i ara, en ple procés
d'emancipació nacional, rebem tota mena d'amenaces
–executades amb celeritat pel Tribunal Constitucional–. Malgrat
aquest odi visceral a tot allò que és i representa Catalunya, hem perviscut. Els nostres símbols s'han enfortit i els
nostres herois, que en tenim, romanen en el nostre imaginari, malgrat que
certes polítiques que representen una falsa progressia intenten furtar-nos la
memòria i àdhuc d'insultar-la (no pot rebre
cap altre qualificatiu l'intent del govern d'Ada Colau d'exposar dues escultures
franquistes davant del Born). Tal dia com avui de l'any 897 moria
una de les figures històriques cabdals en la història de Catalunya i dels
Països Catalans, Guifré el Pelós.
Conta la llegenda, prou coneguda, que estant Guifré al seu llit de mort rebé
del rei franc Carles II el Calb un
escut per al seu llinatge. El rei va mullar els seus quatre dits en la sang del
comte i els va passar damunt del seu escut daurat. Naixia així l'escut de la
casa de Barcelona: quatre barres de sang sobre un fons daurat. Més tard, la
historiografia s'ha encarregat de desmentir el mite fundacional, tot
reconeixent la rellevància històrica de Guifré, que va eixamplar els comtats
catalans i en va repoblar els abandonats. També tal dia com avui però del 480 aC es lliurava la batalla de les Termòpiles, on 300
espartans i un grapat de soldats més es van enfrontar a milers de perses fins a
la mort.
Els
catalans no som espartans, però històricament hem demostrat una capacitat de
resistència tan admirable com la dels nobles espartans.
Andreu Mas
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada