05/08/2016. Colauisme. La
desesperació dels comuns per la polèmica del Born els porta a jugar brut
Benvolguts,
5 d'agost de 2016 16:55 h
La desesperació dels comuns
per la polèmica del Born els porta a jugar brut
La junta de l’Associació d'Expresos Polítics del
Franquisme, presidida per un membre d’En Comú Podem, emet un comunicat aprovant
l’exposició de les escultures franquistes al Born
En la lluita per l'hegemonia cultural tot s'hi val.
L'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme ha fet públic avui un
comunicat signat amb data de demà per la junta de l’entitat en què aprova que
s’exposin a les portes del Born les estàtues franquistes. Es dóna la
circumstància que el president de l’entitat, Enric Pubill, anava a les llistes
d’En Comú Podem a les eleccions espanyoles del passat 20-D i que, com ha
denunciat, el regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona Jordi Corones, diversos
associats han manifestat no haver esta consultats sobre el manifest. En el
comunicat, la junta de l’entitat considera “inacceptable que d'altres parlin en
nom nostre o de les víctimes en general erigint-se en intèrprets dels nostres
sentiments, vivències i desitjos" i subratlla que aprova l'obertura del
Born "més enllà de l'esdeveniment
de setembre del 1714".
Una lluita per l’hegemonia cultural
L’objectiu dels comuns de
validar la liquidació del Born
com a espai de la memòria del 1714, s’han trobat amb el rebuig frontal de
moltes entitats republicanes i de la memòria històrica i per això han hagut de
recórrer a corre cuita a entitats que controlen com la que presideix Pubill.
El piulador sota el nom Kasper Juul defineix l’operació
del comuns amb unes piulades ben
aclaridores en les que qualifica l’afer de “matusser càlcul
electoralista” i assegura que els comuns esperaven una reacció irada de la
dreta i la caverna espanyola per l’exposició de Franco decapitat i que tot
plegat forma part d’un “moviment més
d'una rumiada lluita per l'hegemonia cultural que busca reproduir els patrons
Pujol-Maragall i desactivar el Born 1714”.
Només ells poden parlar en nom de les víctimes?
"Saludem la realització d'una exposició sobre la
república, la dictadura franquista i la monarquia parlamentària actual
mitjançant –pel que sabem fins ara– la col·locació a l'exterior del recinte
d'unes escultures icòniques d'aquestes etapes", diu el comunicat de
l'Associació d'Expresos Polítics del Franquisme, i afegeix que "No
participem de les opinions expressades per diverses veus que consideren la
presència d'aquestes escultures una apologia de la dictadura i, per tant, un
insult a les seves víctimes. La nostra Associació, que agrupa a víctimes de la
repressió franquista que acumulen centenars d'anys de presó, vexacions i
tortures diverses i cruels exercides per la dictadura, considera inacceptable
que d'altres parlin en nom nostre, o de les víctimes en general erigint-se en
intèrprets dels nostres sentiments, vivències i desitjos".
03/08/2016.
Colauisme. Josep Cruanyes. Fora de l’espai públic.
Benvolguts,
Fora de l’espai públic
Ha de
ser una norma, per a una societat que ha passat per la dictadura franquista,
que les estàtues d'aquest règim no puguin tornar a tenir un lloc a l’espai
públic
JOSEP
CRUANYES ACTUALITZADA EL 03/08/2016 21:06
301
OPINIÓ
Segueix-me
Tot i
que és una escenificació espectacular i llaminera, col·locar al carrer
l’estàtua de Franco de Josep Viladomat i la de la 'Victòria' de Frederic Marès
no em sembla una bona idea. Crec que és positiu fer una exposició sobre els
monuments franquistes de Barcelona, i les moltes contradiccions que hi ha entre
els seus escultors, i el camí tortuós fins a la seva retirada. D’altra banda,
no crec que en aquesta exposició ni en cap altra les estàtues hagin de tornar
al carrer d’on les vam treure amb més penes i treballs que alegries. Ha de ser
una norma, per a una societat que ha passat per la dictadura franquista, que no
puguin tornar a tenir un lloc a l’espai públic. La Generalitat i l’Ajuntament
han de crear organismes de memòria històrica ateses les mancances de la nostra
Transició, que encara no admet processar els torturadors o anul·lar els
consells de guerra. Això ens ha de fer veure que no podem posar al carrer una
estàtua del dictador sense més ni més, ni una Victòria fent la salutació
feixista que puguin confondre ningú. L’única manera que seria comprensible i
educativa és posant l’estàtua de Franco de cap per avall, com els nostres pares
posaven els segells de les cartes amb la carota del dictador com a acte de
protesta i de desobediència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada