dijous, 5 de desembre del 2013

05/12/13. JOAN M. TRESSERRAS. Esclavatge mental. Una gran majoria de catalans estem ja alliberats mentalment. Com més dies passin sense concretar la pregunta, més evident resultarà la incomoditat d'alguns partits.


Benvolguts,

Extraordinari raonament del company Tresserras! Cada frase és una evidència. Per això tots els Comentaris són favorables a l’autor i les definicions dels comentaristes són potser encara més ben travades que les del Tresserras! Us les afegeixo gairebé totes!

El comentari que més m’agrada és el del clic, que ja l’hem utilitzat altres vegades:

Milions de catalans, com a mínim més de un milió ja hem fet el clic, ja ens sentim lliures de l'esclavatge mental que el franquisme ens va voler imposar amb la seva transició a la democràcia plagada d'equivocs i vanitats...

http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2013/10/051013-em-fa-lefecte-que-no-ho-veiem.html (Una gran majoria de catalans estem ja alliberats mentalment.)


Haurieu de tenir la paciència de llegir-vos almenys tres vegades les argumentacions d’en Tresserras!
 

Per evidenciar la força dels conceptes llençats per en Joan M. Tresserras, no he copiat l’article sinó que he convertit les parts importants en un arbre, com ja he fet altres vegades:

·       De vegades, en política, sembla que els que ja han descarrilat fa dies i estan desconcertats només sàpiguen cercar el miserable consol de veure descarrilar els altres.

·       Com més dies passin sense concretar la pregunta, més evident resultarà la incomoditat d'alguns partits.

o   El temps els posa en evidència.

o   Res no justifica cap endarreriment.

o   Ja fa moltes setmanes que no hem sentit cap idea nova.

o   Ja no queda arròs a la paella. Tot està ben escurat.

o   Ningú guarda arguments guanyadors secrets al fons del calaix.

o   I tothom sap les cartes dels altres

·       ¿Volem un estat independent? Sí o no?

o   No té cap sentit, ara, estrafer la pregunta amb l'excusa que es busca que agradi a tothom; que convé una amplíssima majoria pel sí.

o   No fotem!

o   La política sempre incorpora teatre; però aquesta vegada necessitem saber que intervindrem en una acció política democràtica de veritat. Hem de saber que tot serà real; autèntic. Sense tramoia ni efectes especials.

·       No podem pagar el preu de l'ambigüitat per obtenir una àmplia majoria.

·       No volem enganyar ni ser enganyats. No hi ha d'haver prestidigitació. Volem vots inequívocs i convençuts. Ha arribat l'hora. Qui no hagi rumiat prou la seva posició que s'hi posi; que conversi; que encara trigarem una mica a poder votar.

o   Justament un dels avantatges de disposar d'una pregunta clara és permetre als que tenen dubtes que pensin en concret el seu vot.

o   Algunes formacions polítiques poden ser ambigües, però la pregunta no.

o   Després del referèndum no han de quedar dubtes sobre el sentit del resultat.

o   La majoria guanya. Una àmplia majoria dóna més força, és veritat. Busquem-la. Deixem-hi la pell. Però només des de la claredat.

·       Els partidaris d'aigualir la pregunta per obtenir una majoria ambigua també evoquen cada dia el risc de fractura social si la majoria és més curta. Què volen dir?

o   ¿Que no n'hi ha, ara, de risc de fractura?

o   ¿No pot provocar fractura la desigualtat incrementada per la manca de recursos imposada per l'Estat?

o    ¿O que la majoria social vulgui emprendre un camí propi i que l'Estat només l'amenaci i no la deixi votar?

o   ¿I tenir grups al Parlament de Catalunya que li neguen la seva condició sobirana i menystenen la dels seus propis electors no comporta risc de fractura?

o   ¿O que hi hagi grups amb militants i dirigents que no accepten el dret a decidir o neguen el dret dels pobles -inclòs el que representen- a l'autodeterminació?

o   ¿Això no suposa cap risc, però una pregunta clara sí? Au va!

·       A Catalunya hi ha alguns milions de persones que sentim imposada l'adscripció espanyola. No l'hem triat i ja no la volem. Hem tingut una paciència proverbial, però l'hem acabat. La nostra consciència i la nostra llibertat no pertanyen a l'Estat. I ens en volem emancipar. Ho apostem tot a la democràcia. I comptarem amb el suport dels que comparteixen la il·lusió i amb el respecte dels altres demòcrates.

·       Emancipem-nos de l'esclavatge mental, alliberem l'enteniment.

o   Desacomplexem-nos.

o   Tinguem més confiança en el vot popular que en les maniobres de l'Estat i dels que s'hi parapeten. Una Catalunya lliure, al capdavall, podria considerar propostes confederals. L'estat espanyol tots sabem que no.

 

JOAN M. TRESSERRAS


05/12/2013 1 / 1

 

Comentaris

o    Magnífic raonament. Coincideix plenament amb el que penso jo..... i segurament amb molts més catalans.
Sabem el que volem i som tossuts.

o    Que no pateixin els ciutadans que en Mas es portarà bé, jo no veig per què tanta preocupació, al final aquells que volien desvirtuar la pregunta ja s'han marginat i aviat veurem als líders dels quatre partits o coalicions finalistes anunciant, tot aixecant una copa de cava: Vols que Catalunya sigui un estat independent, sí o no? I els que ja estem il·lusionats animarem als qui no a sumar-se al apassionant món de la llibertat col·lectiva, en una Catalunya nova en que segur es viurà molt millor. Prepareu el cava a casa per brindar amb els nostres polítics més assenyats, nosaltres que tindrem el gran goig de viure aquest moment històric.

o    Excel.lent article,completament d'acord.

o    Brillant!

o    M'ha agradat llegir-te avui, gràcies Tresserras!. M'agrada la diversitat d'opinions i idees, el que no suporto és l'engany.
Jo tinc la meva opinió i puc estar equivocada, òbviament. Però no utilitzaré arguments que ja sé, són falsos, o com a mínim, no ho faré de forma conscient. Estic fins al capdamunt de tertulians i polítics que menteixen, que esgrimeixen argumentacions falses en ares del consens per la consulta, que encara ens aboquen a altres camins com la reforma de la Constitució...A qui volen enganyar?. Ells han llegit els resultats del CIS igual que jo, ells saben, tan o millor que jo, el què vol la majoria d'espanyols. Ells saben que hi haurà canvis, però no en el sentit que vol una majoria de la societat catalana, els canvis en tot cas seran a la inversa...
Estic fins al capdamunt de personatges que sembla, tinguin pocs principis, de personatges que pensin que tot s'hi val per a que res no canviï.
Malauradament massa individus han fet seva la frase d'en Groucho:
“Estos son mis principios; si no le gustan, tengo otros.”
Sincerament, s'ho haurien de fer mirar, jo si fos d'ells tindria profunds remordiments de consciència...

o    Les últimes dues frases del seu article, senyor Tresserres, són la clau. Per tant, estaria bé que la pregunta deixi això clar.

o    És per això que fa notar l'últim parraf d'aquest article que hem d'estar tranquils. Milions de catalans, com a mínim més de un milió ja hem fet el clic, ja ens sentim lliures de l'esclavatge mental que el franquisme ens va voler imposar amb la seva transició a la democracia plagada d'equivocs i vanitats. Perqué, entre altres coses, és vanitat anomenar llengües espanyoles a unes llengües que no es poden utilitzar al parlament espanyol. I dic que hem de sentir-nos tranquils i confiats perqué si fem una consulta al nostre poble demostrarem que no som tan pocs com per poder no tenir-nos en compte i si guanyem tan si és per la independéncia com per la sobirania, en aquest sentit aparcaria lo d'estat propi, una mica confús, se'ns haura de reconeixer el dret a un seient, com a nació, a la Organització de Nacions Unides, sense interpretacions. Encara que no guanyem tot és temporal, i si ens mantenim ferms, més endavant guanyarem, independitzan-nos o transformant Espanya en una veritable democracia plurinacional, perqué els nous catalans no voldran formar part d'un estat que moltes vegades ha vençut però mai no ha estat capaç de convençer. Per això hem d'estar confiats en la causa de la llibertat humana, que és la nostra i no la dels estats imperials, ara anomenats estats-nació.

o    A Escocia preguntaran: «Escòcia hauria de ser un país independent?», i la gent votarà SÍ o NO. Faran recompte, i sigui quin sigui el resultat, no hi haurà ningú que en faci interpretacions el dia següent.
Qui pot estar interessat a embolicar la troca en un assumpte tan important? Que votin NO o que s'abstinguin de votar, però no vulguin traslladar la seva confusió als demés.

o    Completament d'acord en tot, però m'ha impressionat això "d'ocupació burocràtica d'institucions" perquè aquesta és la raó de l'ésser polític sense ideals, un professional que se serveix de la política per a el seu benefici. Aclaridor!

o    La pregunta ha de ser "inclusiva"... diuen! Per l'amor de Deu, però si no ho pot ser més: els que hi estan a favor, voten que SI i els que no, doncs ...NO... The End

o    No hi ha solució federalista possible.

o    Avui he llegit un comentari que deia que tota suma comporta també una resta, un afebliment per un altre costat. Aquí això es fa evident. La presumpció de que es pot sumar adhesions afeblint o desdibuixant allò a què ens hem d’adherir és d’una absurditat tan gran que no contemplo ni la possibilitat de que ells mateixos realment s’ho creguin. Tot sembla, més aviat, una excusa per eludir les conseqüències d’un sí majoritari a la independència. Allò que realment els espanta no és que preguntar per la independència afebleixi un suport clar i majoritari a la pregunta, el que realment els espanta és precisament que aquest suport clar hi sigui i es vegin obligats a fer front a la voluntat inequívoca i democràtica del poble català de portar el procés d’independència fins al final. L’anomenat “procés” ha nascut i ha crescut a partir de la paraula, el crit i la demanda d’independència (10 de juliol de 2010, 11 de setembre de 2012, 11 de setembre de 2013), un mot escoltat i visualitzat per tot el país a través de centenars de milers d’estelades. Negar la paraula “independència” i sostreure a la pregunta el mot que la majoria del poble català té als llavis i que ha impulsat tot el procés suposaria un frau democràtic de primera magnitud de greus conseqüències immediates.
Igualment, vincular la pregunta a la pertinença a la UE seria ordir el mecanisme i posar-los en safata que des de fora (i a petició i sota pressió de l'estat) ens puguin tombar allò que el poble hagi decidit en referèndum.

o    Els darrers articles del sr. Tresserras els trobo agudíssims.
Cert el que diu. Fins i tot els partits que no tinguin clar el seu vot no poden aigualir la pregunta. Més clar l'aigua... prou de teatre.

o    Resta en mans d'ERC i de la CUP que no es desvirtui el que fa anys estem reclamant els ciutadans. Que no hàgim de tornar a cantar allò de "no era això, companys, no era això". No pot tornar a succeïr que els partits traexin el mandat popular i facin veure que tot canvia per acabar formulant un pregunta absurda sense possibilitats de deduïr-ne un mandat clar. La pregunta ha d'incloure necesàriament la paraula "independència" o "estat independent". Qualsevol altre esment a termes vagues del tipus "estat sobirà" o "estat propi" seria trampós i decebedor, perquè un possible resultat favorable deixaria la interpretació oberta a moltes opcions diferents (per exemple, l'opció de ser un estat que voluntàriament forma part d'un Estat Espanyol de rang superior). L'ambivalència de la interpretació ens mantindria en l'immobilisme, com fins ara. No podríem avançar vers enlloc, hauríem perdut el temps miserablement (massa esforç i massa il·lusió per no arribar enlloc) i seríem aixafats pel corró centralista, perdent possiblement la darrera oportunitat que tenim com a poble de poder-nos projectar cap al futur i somniar en la prosperitat col·leciva. 2 milions de catalans hem reclamat poder fer explícita la voluntat de tenir un estat independent, ser un país normal i corrent com ara Dinamarca, o Suïssa, o Argentina, o Japó, o com qualsevol altre dels prop de 200 estats reconeguts al món, amb les seves virtuts, defectes i limitacions (però amb la petita avantatge de ser un estat de nova construcció, amb una estructura i una Constitució adaptades als reptes del segle XXI). En fi, senyor Tresserras: vosté que tal vegada té alguna capacitat per pressionar o opinar, si us plau, traslladi aquesta exigència ciutadana i batalli perquè el mandat popular no quedi diluït en el consens fangós i immobilista que ens ha portat al cul de sac actual.

o    BRAVO, BRAVO, BRAVO!!! Jo penso, a més, que si els conceptes "independència" o "estat independent" no són a la pregunta, hem de forçar la dissolució d'aquest Parlament i la convocatòria d'eleccions. Ja n'hi ha prou de desviure's per prendre el pèl a la gent en lloc de per servir-la. Espero, també, que ERC no caigui en la temptació d'abaixar el llistó per allò del consens (amb qui no ha participat en les mobilitzacions, com diuen més avall, o amb qui les ha intentat manipular, afegeixo: aquests, si ara no s'hi volen sumar, que s'hi sumin després). Pobre ERC si, després de tot, ara fa això!!! Som molts els que no estarem disposats a tolerar l'estafa.

o    Els partits que no sembla que no volen una pregunta clara, no varen anar a la Via Catalana.
La Via Catalana va ser un èxit total sense aquests partits. Si volen votar que NO, que ho facin. Guanyarem igual ;-)

o    El tema és que ICV (per posar exemple) no cal que es posicioni a favor del sí. Poden fer el que vulguin: defensar el NO, el SÍ, ser ambigus o, simplement, no posicionar-se. Però una cosa és la opció a escollir, i l'altra defensar una pregunta clara. El govern britànic opta clarament pel no, però defensa una pregunta clara amb tanta força com ho fa el govern escocès. És això el que s'ha d'exigir a tot partit democràtic com ICV o (suposadament) el PSC o UDC. Marejar la perdiu en el tema de la pregunta és tan antidemocràtic com dir que no s'ha de fer. Perquè en el fons busquen el mateix objectiu, però uns ho diuen obertament i els altres només es posen la disfressa de demòcrates.

o    Un cop més, estic completament d'acord amb el seu article, la consulta la deixaran fer, el nivell democràtic del govern del PP esta sota mínims, i la UE ho esta veient cada dia, per tant, pregunta clara, els que no estiguin d'acord amb la pregunta ja diran que No en el seu moment si arriba, carreguem-nos de raons per arribar a unes eleccions com única sortida perquè els ciutadans puguem opinar

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada