Benvolguts,
De vegades astora la precisió i claredat de segons
quins opinadors econòmics, penso en Xavier Sala i Martin, en Hèctor López
Bofill, en Marta Espasa, en Núria Bosch, etc. En aquest cas en Sala i Martin
resol el cas que en l’informe PISA es va dir que era de molt difícil
interpretació: la
interpretació del rebut de la llum (s’hauria de dir de l’electricitat,
com es diu el butà o de l’energia eòlica o nuclear). I el resol amb claredat, detall
per detall, pas per pas. I a més evidentment en treu conclusions. Chapeau!
Un ministre incompetent
XAVIER SALA I MARTÍN | Actualitzada el
20/12/2013
Ara resulta que la tarifa elèctrica pujarà un
11,5%. O potser no. El caos, la improvisació i la incertesa tornen a planar
pels ministeris de Madrid. Per entendre què està passant, deixeu-me començar
descrivint qui i com determina el preu que els ciutadans paguem per la llum.
La tarifa elèctrica té dues parts. La primera
part la formen els impostos i l'anomenat peatge elèctric. El peatge és
el cost de transportar l'electricitat
des del centre productor
-la central elèctrica- fins a les llars. Aquesta primera part representa el 60%
del preu de la llum, i s'anomena tram regulat perquè la decideix el
govern de l'Estat. De fet, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ja va
dir fa una setmana que aquest tram que controla ell pujaria un 2% al gener. Com
que aquest tram comporta el 60% del preu final, un augment del 2% del tram
regulat comportarà un augment d'un 1,2% a la tarifa final.
La segona part de la tarifa elèctrica
representa el cost de producció, és a dir, el que s'ha de pagar a les
empreses elèctriques perquè produeixin i venguin l'electricitat amb les seves
centrals hidroelèctriques, nuclears, de cicle combinat o del que sigui. Aquesta
part s'anomena tram liberalitzat perquè s'intenta que reflecteixi les
condicions del mercat. La idea és que quan -per exemple- augmenta el preu del
petroli, del gas natural o del carbó, els costos de producció de les centrals
elèctriques augmenten i, per tant, també ho ha de fer el preu de
l'electricitat. Però el preu de les matèries canvia cada dia. Per no canviar el
preu de l'electricitat diàriament (cosa que certament seria un caos per a tots
els usuaris, que mai no sabríem el preu de la llum), el govern d'Espanya va
decidir el 2007 que el preu només canviaria un cop cada tres mesos. Aquest preu
trimestral seria determinat mitjançant una subhasta anomenada CESUR (Contractes
d'Energia per al Subministrament d'Últim Recurs).
L'objectiu de determinar el cost de
producció a través d'una subhasta és que les empreses productores
competeixin per ser elles les que subministren l'electricitat. La idea és que
aquesta competència redueixi el que paga el consumidor. Per entendre aquest
darrer punt, vegem com funciona (de manera molt simplificada) la subhasta del
CESUR. Tot comença amb el govern, que determina la quantitat d'energia que es
necessitarà. És la demanda. Per a la subhasta d'ahir, 19 desembre, es van
demanar 2.500 megawats/hora (Mwh). La subhasta comença amb el subhastador
llançant un preu qualsevol. Per exemple, 100 euros per Mwh. Aleshores, les
empreses elèctriques diuen la quantitat de Mwh que estan disposades a oferir a
aquest preu. Si el preu és molt alt, lògicament voldran oferir una gran
quantitat de MwH. Es fa una suma de tota la quantitat oferta i, si és superior
als 2.500 MwH que es necessiten, l'oferta és superior a la demanda, i el
subhastador dicta un preu inferior. Per exemple, 90 euros. Si amb aquest preu
l'oferta continua sent superior a la demanda, torna a abaixar el preu, i així
successivament fins que l'oferta acaba sent igual a la demanda.
La competència entre les empreses fa que el
preu baixi fins al mínim possible, cosa que, en principi, beneficia els usuaris
finals. Una vegada finalitzada la subhasta, la Comissió Nacional de l'Energia
(entitat reguladora) disposa d'un termini de temps per verificar la validesa
del procés de formació de preus. En particular, verifica que les empreses
productores no s'hagin posat d'acord, ja que això violaria el principi de
competència. Una vegada verificat, es procedeix a la publicació del preu que ha
resultat de la subhasta.
A la subhasta d'ahir el preu final va ser de
61,83 euros per Mwh: un 26% superior al de l'última subhasta de setembre del
2013! Atès que el preu de la subhasta representa el 40% del total, aquest
augment del 26% acabarà tenint una repercussió del 10,5% a la tarifa final. Si
a això hi sumem l'augment del peatge anunciat fa una setmana pel ministre
Soria, tenim que la tarifa elèctrica pujarà al gener un 11,5%: un 10,5% per
culpa de la subhasta d'ahir i aproximadament un 1% addicional pel peatge ministerial.
Per què el resultat de la subhasta ha estat que el preu
d'equilibri pugés un 26%? D'entrada no sembla que els costos de producció hagin
augmentat un 26% d'ençà de setembre: en els últims tres mesos no ha pujat el
cost del petroli, ni el del gas natural, ni el de les matèries primeres que es
necessiten per produir electricitat. Tampoc no han augmentat els salaris del
sector. Per tant, no s'aprecia cap raó que faci pensar que els costos variables
de producció hagin pujat aquesta barbaritat. Què ha passat, doncs?
Doncs el que ha passat és que, no fa gaire, el
govern del senyor Mariano Rajoy va enganyar les empreses elèctriques amb el
tema del dèficit tarifari. Com sabeu, l'estat espanyol deu uns 30.000 milions d'euros a les
empreses elèctriques per culpa d'una mala política energètica
iniciada pel govern de José María Aznar i continuada pel govern de José Luis
Rodríguez Zapatero. A principis d'any el govern d'Espanya es va comprometre a
retornar uns 3.600 milions a les elèctriques el 2013. Però resulta que el 30 de
novembre passat el ministre Montoro, tan preocupat com està sempre per reduir
el seu propi dèficit fiscal, es va fer enrere i va dir que no pagaria els 3.600
milions que el govern ja s'havia compromès a pagar.
No cal dir que les empreses elèctriques es van
sentir enganyades i estafades per Montoro. El comportament erràtic del govern ha introduït una gran
incertesa jurídica que perjudica les empreses. És aquesta incertesa jurídica la
que pot haver portat a una reducció de l'oferta en la subhasta d'ahir. I ja se
sap que, com més baixa és l'oferta, més alt és el preu.
La pregunta clau és si les elèctriques es van coordinar per
reduir l'oferta i fer augmentar el preu. Si ho van fer, van cometre un frau que
està penalitzat per les lleis antimonopoli. És per
això que, poques hores després de la subhasta, el ministre Soria va fer una
roda de premsa per anunciar que les autoritats de foment de la competència
investigarien la possible col·lusió, i que, si es demostrava que s'havien posat d'acord, no només
serien castigades sinó que la subhasta d'ahir s'hauria de repetir.
Evidentment, si hi ha hagut cooperació en lloc de
competència, les empreses involucrades haurien de ser castigades amb
contundència i exemplaritat. Al cap i a la fi,
l'economia de mercat només funciona si hi ha competència entre les empreses per
afavorir els consumidors, i si algunes empreses, elèctriques o no, es posen d'acord per
no competir, han de ser perseguides i penalitzades. Ara bé, si no hi
ha hagut res d'il·legal, aleshores qui ha de ser castigat és el ministre
Montoro. Amb les seves decisions arbitràries, arrogants i irracionals, no només
ens haurà fet pujar la factura de la llum en un 11,5%, sinó que, a sobre, tot
aquest dispendi no haurà servit per reduir el dèficit tarifari. És a dir, pagarem
més per la llum... però seguirem devent 30.000 milions a les empreses
elèctriques. No hi ha res com tenir un ministre incompetent.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada