Benvolguts,
Seguint els consells d’alguns amics avui faré
un comentari d’un article, sense incloure-hi l’article, només un enllaç. Segons
m’han dit d’aquesta manera qui vulgui pot ser que ja en tingui prou amb el
comentari i qui vulgui pot anar a l’enllaç i veure la pel·lícula sencera.
L’article té com a títol:
Artur Mas, l’artífex d’un frau democràtic sense precedents
El raonament de l’autor de l’article, Víctor Gonçal, és un
raonament que jo m’he fet moltes vegades, i que ho he comentat, sense massa
fressa, amb amics i familiars, amb més por que pugui ser veritat que altra cosa:
En Duran fa el
que fa i posa els pals a les rodes com ho fa perquè té el vist-i-plau total del
president Mas. Altrament ja haurien trencat peres fa molt de temps. També
podria haver-hi un pacte econòmic molt potent. O un xantatge mutu!
Vegem el raonament:
· L’11 de
setembre de 2012 Víctor Gonçal
va escriure un seguit d’articles en aquest blog on
argumentava perquè la independència mai no vindria de la mà de CiU ni del
president Mas...
· Després de
la Diada de l’11S 2012 va quedar expectant a veure com acabava...
· Les accions
d’en Mas després de la Diada, eleccions anticipades, etc, desafiaven el seu
convenciment de que en Mas faria tots els possibles per trobar una sortida que
frenés el procés independentista al qual el govern de CiU n’era essencialment
contrari, per interessos i per ideologia...
· Després de
la Via Catalana, convidaven a creure en la possibilitat d’una històrica
paradoxa en què el país podria fer camí cap a la independència de la mà d’un
president que no hi creia...
· Ara, amb
les darreres declaracions i maniobres dilatòries i, sobretot, claudicants del
president respecte al procés independentista i a la pregunta, s’ha avançat la temporada de
rebaixes que ha fet ressorgir la certesa de que el president no és,
ni de bon tros, el líder que tants catalans instal·lats en l’autoengany hi han
volgut veure, ni qui ens ha de portar cap a Ítaca. Pel contrari, s’ha fet més
evident que mai que Mas va usar i abusar de la confiança i la il·lusió del
poble català per estirar el seu mandat quatre anys més, període durant el qual
fins i tot els més innocents descobriran que el seu camí cap a Ítaca, amb la
brúixola tramposament tunejada, ens retorna indefectiblement a Madrid.
· A partir d’aquí
l’autor es planteja vuit aspectes als
quals cal parar atenció:
1. Segons les
informacions de l’Agència Catalana de Notícies sobre l’acte de Mas a l´Ateneu
Barcelonès: “Mas vol una pregunta que inclogui els que volen continuar a Espanya”: El
president ha avisat que l’acord no serà perfecte, lo qual vol dir simplement
que no serà el que el poble vol. A Mas no se li exigeix perfecció, se li
reclama justícia, honestedat i lleialtat amb el poble de Catalunya, coses que
ara és lícit preguntar-se si mai ha estat disposat a oferir. La traïció als dos
milions de persones que ens vam desplegar per tot el país fa tres mesos (amb
l’absència, no cal oblidar-ho, del president de Catalunya, que aleshores ja es
va desmarcar del clam) està servida...
2.
Artur Mas ha dit que vol convertir la consulta en una
consulta que uneixi a tots els que estan a favor del dret a decidir, en lloc
d'aquells favorables a la independència. El resultat és que de la consulta no
es podrà deduir si Catalunya està a favor o no de la independència i, per tant,
no tindrà cap valor a nivell nacional ni internacional...
§ A més,
absurdament s’haurà votat a favor d’una cosa—el dret a decidir—que ja tenim, i
que paradoxalment ja haurem exercit en el moment de votar...
3.
Mas vol segrestar el mot “independència” de la pregunta...
4. La
justificació basada en la cerca d’un pretès consens per sumar unionistes al sí,
a base de desinflar la pregunta, és una estafa i una falsedat no avalada per
cap estudi ni enquesta objectiva...
5. Res no és
casual, i tampoc no ho és que a poques setmanes de consumar-se aquest gran frau
manipulant la pregunta que vol el poble de Catalunya, hagi sortit a la palestra
el llibre “Servir Catalunya. Artur Mas. L'home, el polític, el pensador”...
6.
Ell espera i vol, una oferta de l’estat que li permeti
girar l’esquena al procés sense que es visualitzi com una rendició pel conjunt
del país...
7.
No menys simptomàtic és el silenci aquests dies previs a l’enunciat,
del sempre verbalment incontinent i inoportú Duran, especialista en rebentar
oportunitats nacionals. Un silenci que només es pot interpretar a la llum d’un
compromís personal del president, destinat a diluir la pregunta...
8. Finalment hi ha el perill de
vincular la consulta a la permanència a la UE, la qual cosa seria deixar en
mans de la pressió que Madrid sigui capaç d’exercir sobre la resta d’estats
membres la validesa de la decisió presa pel poble català...
· Conclusió
Mal que ens dolgui, no hi ha final feliç possible amb CiU, ni amb aquest president. Fa un temps era habitual escoltar l’afirmació que deia que sense CiU no es podia assolir la independència. Ara, després de vint i sis anys de governs de CiU, hauríem d’aprendre d’una vegada que és precisament amb CiU, un partit només lleial i hipotecat amb els grans interessos d’àmbit espanyol, amb qui mai, mai, no podrem assolir la llibertat nacional. Confiem en què Junqueras i ERC tinguin prou fortalesa per no permetre aquesta traïció, tot i que les intencions del president ja han quedat diàfanament retratades per sempre més. En cas contrari caldrà esperar que l’ANC i els centenars de milers de catalans disposats a no girar l’esquena a la independència, sabrem fer front a l’engany, exercir totes les accions necessàries per, si cal, forçar eleccions anticipades i posar CiU electoralment allí on correspon, que possiblement acabi sent a l’alçada de l’actual PSC de Pere Navarro.
Mal que ens dolgui, no hi ha final feliç possible amb CiU, ni amb aquest president. Fa un temps era habitual escoltar l’afirmació que deia que sense CiU no es podia assolir la independència. Ara, després de vint i sis anys de governs de CiU, hauríem d’aprendre d’una vegada que és precisament amb CiU, un partit només lleial i hipotecat amb els grans interessos d’àmbit espanyol, amb qui mai, mai, no podrem assolir la llibertat nacional. Confiem en què Junqueras i ERC tinguin prou fortalesa per no permetre aquesta traïció, tot i que les intencions del president ja han quedat diàfanament retratades per sempre més. En cas contrari caldrà esperar que l’ANC i els centenars de milers de catalans disposats a no girar l’esquena a la independència, sabrem fer front a l’engany, exercir totes les accions necessàries per, si cal, forçar eleccions anticipades i posar CiU electoralment allí on correspon, que possiblement acabi sent a l’alçada de l’actual PSC de Pere Navarro.
Víctor Gonçal
Nota: Crec que allà on diu ERC s’hi hauria d’afegir les CUP. No esgarriem més el pati i valorem qui sigui íntegre i independentista!
Nota: Crec que allà on diu ERC s’hi hauria d’afegir les CUP. No esgarriem més el pati i valorem qui sigui íntegre i independentista!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada