Benvolguts,
Cinquè lliurament de la saga d’Espanya contra
Catalunya. Aquest cop és l’Editorial del Vilaweb.
En un dels episodis de l’Asterix i l’Obelix,
concretament en el que es titula La
zitzània hi ha un moment en que l’Obelix entra en una taberna plena de
borratxos i des del fons un d’aquests borratxos crida: Ei, aquests dos grassos que entren!
Immediatament l’Obelix respon: Només n’ha entrat un! I no està gras!
El cas és que l’Obelix sap que
s’adrecen a ell i a continuació nega que estigui
gras! Això és el negacionisme...
Respecte als Comentaris he notat detalls curiosos. Un tast:
·
Aquest se n’adona que està bé que
les cartes estiguin cara amunt. Que vol dir que ha descobert ara que
cal parlar-ne des d’ara endavant! Els valencians hem vist com han negat la unitat de la llengua un dia
i un altre, negant la ciència filològica i, en conseqüència, manipulant, és a
dir, fent pràctica feixista. Però està bé que cada cop més les cartes estiguen
cara amunt, i que aquestes actituds seran el pa de cada dia en endavant.
·
Aquest comprèn que la manca d’informació
a l’escola, a la universitat i en les presentacions a favor de la independència
no ha sigut bo i que cal canviar-ho! Precisament he trobat a
faltar la historia de 300 anys d'opresio d'una majoria ocupant i dominant en
tot el procés demanant la independència. Han parlat molt els economistes
i poc els historiadors. A mi ningú em va ensenyar la nostra historia i l'he
hagut d'anar cercant, de gran i de vell.
·
Aquest parla de la Santa Inquisición,
estament fonamental pel genocidi físic i cultural de la nació Catalana! Voler
impedir judicialment que es celebre un simposi sobre història on tots els que
hi participen són autoritats en la matèria em sembla digne de la santa Inquisición. Institució, per
cert, de molt rància tradició en el seu Reyno.
Vicent
Partal
11.12.2013
A més, negacionistes
Ciutadans,
PP i UPyD han denunciat a la fiscalia el congrés d'història 'Espanya contra Catalunya: una mirada
històrica (1714-2014)', que impulsen l'Institut d'Estudis Catalans i el
Centre d'Història Contemporània de Catalunya. El fet és molt greu. Es tracta d'un
simposi acadèmic que, amb motiu del Tricentenari, es proposa d'analitzar
l'impacte de la repressió de l'estat espanyol sobre Catalunya i el catalanisme
aquests darrers tres-cents anys. Serà una reunió rigorosament
acadèmica en què participaran experts que s'han dedicat a estudiar les
relacions entre Espanya i Catalunya en el curs de la història. Sorprèn i indigna
que noms com ara Josep Fontana, Josep Maria Figueres o Jordi Maluquer puguen ni
tan sols ser posats en qüestió. I encara més que puguen ser objecte
de cap mena de represàlia perquè volen fer la seua feina, que és simplement
divulgar fets del passat.
I ací hi
ha la clau de la qüestió: els fets. PP, Ciutadans i UPyD poden molestar-se pel to del debat o
considerar que el simposi no hauria de tenir aquest títol, però els fets són
indiscutibles i els han de reconèixer. No fer-ho, negar-los, això sí que és greu.
La repressió contra els Països Catalans per part de l'estat espanyol no es pot
negar sense faltar a la veritat històrica més elemental. I pretenen negar-la, tan sols en nom --i a
favor de-- la seua ideologia. Això és un intent de desvirtuar il·legítimament, i contra
allò que ensenya el treball científic, la història del nostre país. Com qui nega
l'Holocaust o el Gulag.
Poden
ser interpretats aquests fets subjectes a estudi? Sí. I és això que vol fer el
congrés. Es podrien interpretar des d'un altre angle radicalment diferent? Sí.
Només cal que ells organitzen un congrés amb aquesta intenció, que ningú no
pensarà mai a prohibir, i que troben científics disposats a ajudar-los-hi, cosa
impensable. Impensable perquè no és aquesta la qüestió ni la intenció. A ells, a Ciutadans
i UPyD, al PP i al PSC, a Margallo i a tots els qui sorprenentment s'han
embolicat amb la qüestió, no els molesta el títol sinó els continguts.
I això és particularment greu perquè supera una barrera, la de les amenaces a l'acadèmia, que no
es pot travessar sense amenaçar drets bàsics de les societats i fonaments
sensibles de la pràctica científica.
En
l'actuació quotidiana, PP, Ciutadans i UPyD practiquen una modalitat pròpia del
negacionisme,
i això es fa ben palès en aquest cas. Pretenen dir que no va passar allò que va passar perquè va
contra el seu projecte polític i les seues aspiracions. Però tot
allò que els molesta que expliquem va passar. Ens va passar físicament, a
nosaltres i tot. Jo mateix vaig nàixer durant el franquisme i a mi em van pegar a l'escola
perquè se m'escapaven expressions valencianes. No parle del segle
XVII sinó de fa quatre dies. I que passava això, que ens passava a moltíssims
de nosaltres a l'escola, no ho poden negar aquests polítics sense faltar a la veritat.
Com no poden
negar tantes coses més: l'entrada a mata-degolla de les tropes franquistes,
abolint la legalitat republicana i autònoma, la cremada de les biblioteques
catalanes començant per la de Pompeu Fabra, l'afusellament del president
Companys, la persecució dels partits polítics catalans.. i així cap enrere
durant tres-cents anys de repressió contra el catalanisme.
Vicent
Partal
Comentaris:
Tots els comentaris són interessants. Us en transcric uns
quants!
Kenneth Marsol: Està clar que si no marxem
tornarem al "habla
en cristiano" d'èpoques no tant remotes.
Jaume Sans: Fa poc vaig veure Hannah Arendt,
una excelent película, biografia d`aquella filósofa alemanya d`origen jueu.
Feia reflexionar sentir les seves opinions sobre el nazi Adolf Eichmann, qui mai es va penedir dels seus
crims contra milers de jueus, simplement perque ell no consideraba que fes res
dolent. Es curiós veure com els nostres nazis, (Albert Ribera, Rosa Diez) no
tan sols adopten una postura semblant sino que a més tergiversen la realitat,
fent-se passar per les víctimes en lloc dels botxins que en realitat volen ser.
Si la Sra. Arendt tingués la oportunitat d`estudiar-los podria escriure un
estudi molt interessant.
Josep Arranz: Seria qüestió de començar a pensar en denúncies
als organismes internacionals per aquesta mena de conductes. No es poden deixar
passar i fer el desentès. Si no, se sentiran més i més forts i més i més
impunes. Ho pot fer la societat civil, però seria hora que aquesta
denúncia a la justícia internacional fos encapçalada pel govern que ens
representa. Sense complexos, sense demora i sense deixar passar-ne ni una més
sense resposta.
Ramon Torramilans: Molt encertat el tema
d'avui. Precisament
he trobat a faltar la historia de 300 anys d'opresio d'una majoria ocupant i
dominant en tot el procés demanant la independència. Han parlat molt
els economistes i poc els historiadors. A mi ningú em va ensenyar la nostra
historia i l'he hagut d'anar cercant, de gran i de vell.
Jordi Alberich: No són 300 anys. Des del
1640 en són uns quants més
Josep Usó: Em sembla esperpèntic el caire i
la dimensió que està prenent l'ofensiva de l'extrema dreta espanyola en contra
d'un simposi d'història. De primer, no deixava de semblar-me anecdòtic. Típic d'aquests
personatges illetrats però prepotents que són molts dels nacionalistes
espanyols. Però es veu que la cosa va més lluny. Voler impedir
judicialment que es celebre un simposi sobre història on tots els que hi
participen són autoritats en la matèria em sembla digne de la santa Inquisición. Institució, per
cert, de molt rància tradició en el seu Reyno.
És evident que a certs estaments d'Espanya els molesta
que es facen públiques certs passatges de la seua història. Ara bé; prohibir
que se'n parle no els converteix en mentida. Especialment, si es té
en compte que molts dels participants en el simposi no tenen passaport
espanyol. Ara, segurament, hauran d'habilitar un espai molt més gran, per
encabir als participants inscrits. Pot ser necessitaran l'Estadi olímpic i tot.
De ben segur que ells
no han valorat la repercussió que pot tindre al món un escàndol com el que
estan aconseguir muntar. Però és que el "seu món" s'acaba poc
més enllà de Chinchón de la alcoholera. Cap a l'est, és clar.
Octavi Monsonís: Som moltíssims els xiquets
i les xiquetes de parla catalana que hem sofert càstigs, burles, insults i
humiliacions mil per part dels mestres franquistes pel sol fet de parlar valencià,
o perquè no et venia al cap la traducción al castellà d'alguna paraula. No se
m'esborrarà mai del cap les befes del mestre perquè vaig dir bledes en comptes
d'acelgas. I això és un fet, i els fets no es poden canviar. Evidentment
hi pot haver diverses interpretacions i lectures, però els fets no es
poden negar. La història, com qualsevol altra disciplina del saber humà, té el
seu mètode científic i la seua investigació. Negar això, negar el mètode i la investigació
històrica, que és el que es pretén atacant aquest congrés, és acientífic. I hem
de dir que, en aquestes qüestions, el que no és ciència és manipulació i, per
tant, feixisme. Aquesta actitud del PP, de Cs i UPiD no és nova. El valencians hem
vist com han negat la unitat de la llengua un dia i un altre, negant la ciència
filològica i, en conseqüència, manipulant, és a dir, fent pràctica feixista. Però
està bé que cada cop més les cartes estiguen cara amunt, i que aquestes
actituds seran el pa de cada dia en endavant. Algú haurà de fer
pedagogia d'aquests fets per tal de convéncer els indecisos que l'única manera
d'alliberar-nos de tota aquesta manipulació i de tots aquests comportaments
autoritaris és apostar per la independència. Quina màquina de crear independentistes més
eficaç! Que seguesquen amb aquestes barbaritats!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada