En Vicent Partal ens fa una llissó magistral i
ens aclareix les idees tot analitzant els significats dels diferents conceptes que
ara es barregen obscenament. D’Estat, d’Estat propi, d’Estat lliure, d’Estat
sobirà i d’Estat independent...
11.12.2013
Autor/s:
Vicent Partal
És
igual preguntar per estat propi, lliure, sobirà o independent?
Vicent
Partal analitza el significat de les quatre fórmules en la pregunta de la
consulta
La
discussió sobre la pregunta a fer en la consulta, que encara ningú no ha
convocat, va enverinant el debat polític català. Entre els partits. Al carrer
el debat és clar. Tothom recorda que va anar a la Via Catalana per la
independència. I si preguntes sobre què va el referèndum l'única resposta és
'sobre la independència'. Ara, al parlament la cosa no és tan clara. Unió i ICV pincen
els altres grups per a evitar que la paraula 'independència' o 'independent'
apareguen en l'enunciat. El dilema que creen els contraris a la
paraula és si paga la pena de preguntar per la independència amb el risc que
ICV-EUiA i potser Unió es despengen de la proposta. Però votar una cosa o una
altra no és pas igual.
Què
és un estat?
El debat
té dues cares. En
primer lloc cal preguntar-se si és lògic que precisament els partits que no van
participar en la Via Catalana acaben aconseguint que no es pregunte sobre allò
que tothom reclamava en la més gran manifestació de la història de Catalunya.
És un contrasentit evident que les negociacions poden fer real. En segon lloc,
però, hi ha el debat sobre la significació de les diverses opcions proposades.
Bàsicament
s'ha parlat de preguntar sobre la creació d'un estat independent, sobirà,
lliure o propi. Què significaria en cada cas la pregunta? En primer lloc, com
definim un estat?
La
definició més habitual i popular d'estat apareix en l'article primer de
la Convenció de Montevideo sobre els drets i els deures dels estats (1933). S'hi diu simplement
que un estat és un subjecte jurídic que té quatre qualificacions: una població
permanent, un territori definit, un govern i la capacitat de mantenir relacions
amb altres estats del món.
Aquesta
definició en la majoria de la jurisprudència internacional s'aplica
exclusivament als estats independents, sense necessitat de qualificar-los com a
tals. Un estat, generalment, s'entén que és un estat independent. Però és ben
cert que és força habitual parlar d'estats o de governs sobirans referint-se a
estats o governs independents. Hi ha en aquest sentit una certa confusió
semàntica.
Aclarit,
doncs, què és un estat mirem les quatre possibles qualificacions.
1. Estat
propi. És un
concepte desconegut en el pla jurídic i polític. Simplement no
existeix més enllà del debat català. Ningú no sap què vol dir i té un
significat extraordinàriament equívoc. Per molts catalans Espanya és el seu
estat propi, per exemple. De totes les opcions possibles, aquesta és la pitjor.
2. Estat
lliure. És
un concepte també molt inconcret, però no tan equívoc com 'estat propi'.
El terme 'lliure' assumeix la idea que l'estat té llibertat per a decidir dins
algun marge, no especificat. Però hi ha estats qualificats de lliures que no
són de cap manera independents. Actualment una província sud-africana es diu
simplement 'Free State' i només és una província. Puerto Rico és un 'estat
lliure associat' als Estats Units i no és independent. O hi ha l'estat lliure
de Baviera, o el de Saxònia, a Alemanya que són membres de la federació i prou.
Lliure, doncs, no té necessàriament, ni tan sols habitualment, el significat
d'independent.
3. Estat
sobirà. És
una definició usada sovint com a sinònim d'estat independent. Però
té el problema que el concepte de sobirania no és un concepte que tingui un
acord clar i general del que significa.
Podem diferenciar un estat sobirà d'un
estat independent? Segurament sí. Podem diferenciar-ne les funcions,
principalment perquè hi ha un acord general en el sentit que la sobirania pot
ser transferida totalment o parcial, com fan els membres de la Unió Europea a
la pròpia Unió, però la independència no: o ets independent o no ho ets. Aquest seria el punt de
discrepància entre totes dues qualificacions i el que fa, en definitiva, molt
preferible el concepte d'estat independent damunt de qualsevol altre.
Amb tot,
cal reconèixer que, a diferència dels conceptes 'lliure' o 'propi',
completament inservibles, el concepte de 'estat sobirà' segurament tendiria a
ser interpretat com estat independent per la comunitat internacional. I també
expressaria el xoc de legitimitats amb Espanya que insisteix que la sobirania
resideix en el 'poble espanyol' entès com el conjunt de persones que ho són
ara, d'espanyols.
4) Estat
independent. Aquesta és la definició preferible, la més clara i indiscutible, la que no
presenta cap equívoc. No únicament perquè no admet discussions en
l'àmbit internacional --ningú no dubtarà del significat que té--, sinó també perquè
és la definició reclamada en les mobilitzacions dels darrers anys. I això,
deixant de banda el reconeixement posterior per part dels altres estats. Cal
recordar que hi ha estats independents que no tenen un reconeixement diplomàtic
complet, entre els quals una gran potència com ara la República Popular de la
Xina o països del nivell d'Israel, Corea del Sud o Armènia.
Vicent Partal
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada