Benvolguts,
A partir del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada histórica 1914-2014”, i d’una
de les ponències, la del catedràtic d'història medieval de la Universitat de
València, Antoni Furió titulada “Espanya contra el
País Valencià”, i amb molt bon humor, el valencià Sal·lus Herrero
ens il·lustra sobre què s’ha esdevingut des del 1714 a l’Estat espanyol que ha
portat al predomini absolut del català en detriment del castellà que es troba
en estat residual...
Vegem:
Espanya contra els Països Catalans
DES DE
LA TRONA
14/12/13
05:00 - Sal·lus Herrero i Gomar -
El 12 de
desembre, a Barcelona es va iniciar el simposi “Espanya contra Catalunya: una
mirada histórica 1914-2014”. Dins d'aquestsimposi hi ha una ponència a càrrec
del catedràtic d'història medieval de la Universitat de València, Antoni Furió titulada “Espanya contra el
País Valencià”. En intentar 'estrangeritzar' el dret i la llibertat
de càtedra, de pensament i d'expressió del valencià de Sueca, Antoni Furió, el
secretari general del PP valencià, Serafín
Castellano, va etzibar per excloure'l i estigmatitzar-lo:”No necessitem que
ningú 'de fora' hagi de defensar la Comunitat Valenciana amb una tesi que
rebutgem de manera molt contundent”. Efectivament, la refusen perquè
estan d'acord amb la colonització, el sotmetiment i la liquidació valenciana o
catalana que s'ha fet, imperialment, des de la Cort de Madrid. Els del PP
comparteixen l'espanyolització o castellanització del País Valencià, les Illes
i el Principat, per ofrenar noves glòries a Espanya.
Per
això, els nacionalistes espanyols, sobretot del PP contraataquen amb un simposi “de la
veritat” absoluta; en aquest simposi es conclourà que “nunca fue el castellano lengua de imposición”,
no hi hagué cap batalla d'Almansa el 1707 ni cap setge a Barcelona el 1714, tot
això només són que “invents dels pèrfids nacionalistes”, els castellans no
s'assassinaren els maulets ni es feren camps de presoners de treballs forçats a
Castella, posem per cas, per a construir la plaça de Salamanca, ni hi hagué cap
Decret de Nova Planta per suprimir els furs valencians i catalans i imposar les
lleis castellanes, ni Felip Vé va cremar Xàtiva i altres ciutats del País
Valencià, ni va existir l'arquebisbe Mayoral i no es va excloure el nostre
català de l'administració, l'escola i l'església amb risc d'excomunicació i
penes repressives, ni va haver-hi cap espoliació econòmica, ni el funcionariat
de Castellà va invadir els Països Catalans; en realitat, entre Espanya i els Països
Catalans no hi ha cap conflicte polític, ni social, ni de reconeixement
cultural, ni d'infraestructures, ni fiscal o lingüístic, ni de drets i
llibertats perquè Catalunya sempre ha pogut decidir el seu futur i inclús el
futur de les altres nacions que ha mantingut com a colònies; des de
sempre s'ha donat una relació”idílica” entre Espanya i els Països Catalans i si
algú ha sigut”víctima”, aquesta ha sigut Castella a mans de la ferocitat dels països de parla
catalana. Les coses no són mai com semblen.
Per
tant, —es dirà en aquest simposi futurible del PP—, tot i que semble que el
castellà s'ha imposat als països de parla catalana “por
justo derecho de conquista” des de 1707 fins al 2014, en la
realitat profunda de les coses, —la més important perquè és invisible als
nostres ulls—, és que fou el català la llengua que es va imposar a Castella i a
la resta d'Espanya, de manera subreptícia, per això el català és llengua
obligatòria, vulgues o no vulgues, a tot l'Estat, a les administracions i a
l'escola, així com a totes les televisions 'nacionals', públiques i privades de
l'Estat, el castellà roman invisibilitzat, marginat i perseguit, gairebé en
risc d'extinció inclús a les comunitats autònomes castellanes, on s'imposa
només i exclusivament el català, de manera aclaparadora; al Congrés dels
Diputats i al Senat, s'imposa el català i no es permet ni tan sols expressar-se
en castellà; València i Barcelona han fet al seu voltant un eix radial de comunicació
jacobí i han exclòs la resta de ciutats perquè no es comuniquen; la “veritat”
absoluta és que els catalanoparlants gaudeixen d'una posició “primacista”, en
llengua, cultura, economia, inversions i fiscalitat; la seua llengua i cultura
catalana és la que s'imposa a tot arreu de l'Estat, les nacions castellanes
reben subvencions perquè s'imposen les tradicions castelleres d'Algemesí,
València i el Principat i si hi ha algun país castellà que no vol fer
castellers, esperem que el TC els obligue a fer torres humanes perquè s'han
declarat patrimoni de la humanitat i s'han de respectar les tradicions i les
nostres festes, folklore i costums, ja que al parlament de l'Estat, impulsat
per Catalunya, s'ha declarat que els castells són la festa 'nacional' de tot
l'Estat. Diguen
el que diguen els catalans, a les Corts de Cádiz es va reconèixer la llengua catalana al
mateix nivell que la castellana, així com a les dictadures de Primo de Rivera i de
Franco, a la I i II República i a la Constitució de 1978, on el català és la
llengua de tot l'Estat per sobre del castellà, que tot i reconegut a les
comunitats castellanes, en realitat s'imposa el català i es pretén eliminar el
castellà a tot Espanya amb sentències del TC on es dictamina que cal garantir a
tot Espanya l'ensenyament en català, sense cap excepció.
Diguen
el que diguen els valencians, balears o catalans, la “veritat absoluta” és que els únics
que estan en possessió de la “veritat” i els únics que es poden queixar
greument són els castellans o espanyols; la resta, els ciutadans catalanoparlants, no tenen cap dret,
ni a queixar-se, perquè des d'Espanya no se'ls considera “ciutadans” amb dret a
tenir drets, només súbdits.
Aquesta
és la “gran
veritat” del PP de Catalunya i sembla que també de Ciutadans i del
PSC, ens agradaria que el PSPV, EUPV, Compromís i els seus equivalents a les
Illes, PSM, EUIB, etc. tractaren d'orientar-se sobre el nostre passat i present
per construir un futur en llibertat, en una terra lliure d'opressors; per això,
l'acord de les diferents forces polítiques de Catalunya, CiU, ERC, ICV-EUiA i
la CUP, partidàries del dret a decidir i la seua presentació pública el 12 de
desembre, de la pregunta, la data i el procediment per al referèndum sobre si es vol
tenir un Estat independent és una molt bona notícia.
Sal·lus Herrero i Gomar
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada