Benvolguts,
La caverna està parlant d’una setmana d’odi pel fet de
desenvolupar un simposi acadèmic de títol: Espanya contra Catalunya.
Jo no estic
d’acord a que un simposi científic sigui equivalent a una setmana d’odi. Estic
segur que en el simposi només mostraran evidències, res d’odi, res d’imaginacions.
Espero que publiquin els “papers” del simposi i puguem constatar fets (no
paraules, Montilla, xist).
D’altra
part, potser hauria de ser acceptable per Espanya que la relació fos una setmana
d’odi de Catalunya cap Espanya per cada 51 setmanes d’odi d’Espanya cap a
Catalunya!
A la Sánchez-Camargacho,
sense haver llegit cap “paper” del simposi, se li ha acudit de fer un contra-simposi
d’aquí a dos mesos amb doctes historiadors dels que sí que diuen la veritat,
com els Cesars Vidals, Jons Juaristis, Luisos Suárezs i
altres a sou de la FAES.
I ara l’article de Carles Ribera:
Espanya, simposi
d'histèria
12/12/13 02:00 - Carles Ribera
“Mentre amenacen de silenciar-nos, els
historiadors aporten i acumulen arguments per no haver de callar”
Hi ha una colla d'inefables conciutadans que,
amb la seva visceralitat
habitual, han manifestat que batejar un simposi d'història amb el
títol Espanya contra Catalunya és una incitació a l'odi tan intolerable
que caldria censurar el congrés i impedir-ne la celebració, en un acte
d'incitació a la governança coercitiva que els retrata i defineix. Prenguem-hi
paciència. Això és el que ens espera d'aquí al dia no pas del judici final sinó
de la independència, que confiem que arribi una mica abans. És l'estratègia de
l'espanyolisme: provocar, provocar i provocar. A veure si perdem els nervis, si
ens puja la mosca al nas, si ens hi tornem, si fem el cop de puny a la taula
que justifiqui llançar-nos la cavalleria per sobre.
Ni cas. Nosaltres, a la nostra, amb calma, amb
perseverança, sense estirabots. I, si convé, i a fe que cal per no perdre la
memòria, fent jornades com Espanya contra Catalunya, basades no pas en
l'odi sinó en la literalitat contrastable i en l'aportació d'evidències. Mentre ells
insulten, els historiadors exhumen proves reals; mentre ells desqualifiquen,
els investigadors constaten fets; si ells menyspreen, aquí llistem dades
irrefutables; quan amenacen de silenciar-nos, els experts cal que acumulin
arguments per no callar.
És cert que els catalans hem superat l'etapa
de reafirmar-nos mirant pel retrovisor. Ja no recorrem al vici de la lamentació
victimista, a la queixa. Però que Catalunya miri cap al futur desacomplexadament no
vol dir pas que un congrés d'historiadors no pugui tractar del passat.
En això consisteix la seva feina. I en això es basa bona part del nostre fet
diferencial: mentre
fem jornades d'història, els espanyols les fan d'histèria. Ja em
disculpareu el joc de paraules, però val més entomar-ho amb una certa hilaritat
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada