09/10/13. El Rajoy, la Cospedal, la Soraya, l'Ana Pastor, la Sanchez-Camacho posseida pel maligne Carod i l’exorcisme del Rouco-Varela

Benvolguts,

Corre per internet el següent vídeo, sembla que generat el mes de maig:

https://www.youtube.com/watch?v=majv2vMrRG8

El vídeo és comentat avui al Punt/Avui pel periodista Jordi Grau en l’article Sí que ho saben, el que passa aquí

que li permet comparar-lo amb el paperot que li havien fet jugar dilluns la gent del PP a Alícia Sánchez-Camacho i considerar immediatament la relació Catalunya-Espanya:

·       La caverna

·       Crits i insults de la part espanyola (i fatxa i cavernícola en aquest cas)

·       Aquest és el diàleg al qual estan disposats una gran majoria de dirigents del PP

·       El paperot que li havien fet jugar dilluns la gent del PP a Alícia Sánchez-Camacho

·       La duresa de Cospedal, el menyspreu a una dels seus –que se suposa que l'Alícia ho és– no es pot amagar ni amb les esperades declaracions de la líder del PP a Catalunya dient que tot plegat s'havia malinterpretat

·       Han parlat molt clar, tant que fan passar-la com a venuda a l'independentisme

·       I el Rouco-Varela i la possessió i l’exorcisme...

Sí que ho saben, el que passa aquí

09/10/13 - Jordi Grau

 
Facebook TwitterMentre veia un tros de vídeo que havia rebut per Twitter en el qual el senyor Graciano Palomo perdia els papers i insultava el periodista i tertulià Toni Aira, d'una manera que feia avergonyir el presentador del Catalunya Opina, el capellà Carlos Fuentes, m'imaginava el paperot que li havien fet jugar dilluns la gent del PP a Alícia Sánchez-Camacho. Després vaig veure que l'enregistrament televisiu al qual em refereixo era del mes de maig, però res no ha canviat, ni canviarà, en la relació entre Catalunya i Espanya, i aquell tros de programa ho reflectia clarament. Mentre una part intentava argumentar i desmuntar els invents de la caverna –la gran acusació d'Aira a Palomo–, aquest passava directament als crits, a l'insult i a aixecar-se de la taula. Aquest és el diàleg al qual estan disposats una gran majoria de dirigents del PP i, de fet, la gran aposta de diàleg promesa i exigida per Mariano Rajoy han estat els pressupostos generals de l'Estat (PGE). La bufetada ha estat d'aquelles de primera divisió, sobretot a la cara dels més desprevinguts, ja siguin de la tercera via, dels de l'encaix o els poders econòmics que predicaven que no havíem de ser dolents, que d'Espanya arribaria una mà oberta. Ha arribat, però per colpejar amb violència tots els intents federalistes, de negociació, de diàleg. El cop s'ha emportat el cove sense peix que alguns guardaven per un si de cas, i el que queda ara és només la submissió absoluta o el tirar pel dret, que és el que reclamen una majoria de catalans.

Que l'Alícia s'ha equivocat del tot ho demostrava la portada d'ahir d'algun diari. La duresa de Cospedal, el menyspreu a una dels seus –que se suposa que l'Alícia ho és– no es pot amagar ni amb les esperades declaracions de la líder del PP a Catalunya dient que tot plegat s'havia malinterpretat. No. Han parlat molt clar, tant que fan passar-la com a venuda a l'independentisme. Jo era dels que pensava que no hi entenien res de res, a les Espanyes, però estic canviant d'idea.
Sí que ho veuen, el que passa a Catalunya,
i han decidit que faran com els seus ancestres, que diran a tot que no, que amenaçaran, insultaran, que ens tractaran encara pitjor del que ho han fet fins ara. I espero que el resultat final sigui el mateix que han tingut en els darrers quatre segles.

Joan A. Forès

Reflexions