dilluns, 14 d’octubre del 2013

14/10/13. La lamentable cerimònia de la Conferencia Episcopal Española d’exaltar els seus morts i de menystenir els nostres


Benvolguts,

Aquests darrers dies he estat criticant amb les meves armes que són l’escriptura, el fet que el president de tots els catalans anés a la lamentable cerimònia de la Conferencia Episcopal Española d’exaltar els seus morts i de menystenir els nostres:


Avui en el web de Lamentable he trobat aquest retall on també opinen que a l’Artur Mas l’Església nacional-catòlica no li pagarà (precisament Roma no paga els traïdors) que hagi anat a la cerimònia d’exaltació dels seus morts de la guerra del 36-39 i que no hagin dit ni mitja paraula dels nostres morts! Una cerimònia massiva, la més gran que s’hagi fet mai, organitzada pels sicaris de la cavernícola Conferencia Episcopal Española, Rouco Varela i els seus adlàters. Una Església que no ha demanat mai perdó per haver declarat que l’Alzamiento era una Cruzada. Una Església que va assistir mirant cap un altre cantó com el sinistre dictador feia que el seu exèrcit d’ocupació assassinés el nostre president Lluís Companys demà farà 73 anys. Una Església que no va aixecar la veu quan el sinistre dictador va fer assassinar en Puig Antich i la seva torna Heinz Chez amb un dels mètodes més salvatges d’assassinar que existeix, el “garrote vil”. Una Església que va viure en la major convivència possible amb el Movimiento i amb el dictador, Francisco Franco Caudillo de España por la gracia de Diós, després que guanyés la guerra que nosaltres varem perdre, ajudat pels nazis alemanys i els feixistes italians. Uns feixistes italians que bombardejaven Barcelona (jo hi era) amb avions que havien estat beneits en sortir de les seves bases pels Papes corresponents d’aquesta Església indigna (tinc les fotos). Una convivència “bajo palio” que va durar mentre el dictador era viu i que encara dura en l’Espanya borbònica “atada y bien atada”.

Tal com va dir el professor Vicenç Navarro “L’Església va ser botxí, no víctima”. També diu que l’Església havia de demanar també perdó als familiars dels assassinats que s’estaven beatificant, ja que el seu capteniment traïdor abans i durant la guerra va provocar l’odi contra els catòlics (no contra els jueus ni els protestants).
 
I ara l'article: 

Jordi Pujol, católico practicante, dio todas las facilidades a la santa madre iglesia, incluida una ración de su pastel electoral para el partido democristiano que éste no hubiera jamás ganado en las urnas. El papa Wojtyla se lo pagó ninguneando a Cataluña y eliminando el catalán de la lista de mil idiomas en que se bendice por Pascua.

Zapatero les dio a los obispos más dinero y prebendas de los que jamás les dieron los gobiernos de derechas. Los obispos españoles se lo agradecieron con la más burda, soez, impúdica y embustera campaña que jamás se organizó en este país.

Ahora Artur Mas accede a escuchar como un enviado papal declara en su gran festejo que los muertos católicos “del siglo XX” fueron víctimas de una niebla diabólica y no que cayeron en una guerra que la Iglesia declaró cruzada y en la que participaron entusiásticamente con armas y con lo que hiciera falta (bendiciones, mentiras, justificaciones de crímenes execrables…) laicos, curas y obispos. Si esperas, Artur, que Francisco te lo pague con algo más que una bendición es que eres aún más ingenuo de lo que parecías en las fotos del acto...


 

 Franco i Hitler


 
Franco "bajo palio"
 
 
Demà continuarem comentant el desgraciat episodi nazional!

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada