Clarificador article de Vicent Partal que
explica raonadament com les legalitats se salten, si hi ha voluntat de fer-ho.
Vicent Partal
21.10.2013
Somrieu: el
president Tarradellas va existir
El 7 d'agost de 1954 Josep Tarradellas era elegit president
de la Generalitat de Catalunya. En un acte a
l'ambaixada de la república espanyola a Mèxic, en ple franquisme. Un acte molt
discutit per diversos sectors de l'exili. Tarradellas, el va nomenar un insòlit Consell de Catalunya,
convocat pel president Irla, que integrava, a més dels diputats que quedaven
del vell parlament republicà, també els ex-diputats a Madrid i representants
diversos d'institucions catalanes.
Era, òbviament, un acte unilateral català --que avui
a més té moltes ressonàncies amb allò que ha passat a Kossove--. Segons la legalitat
espanyola, la institució havia estat dissolta arran de l'ocupació de Catalunya
i la Generalitat no existia. Els diaris espanyols de l'època no en
van parlar, lògicament, però si n'haguessen pogut parlar haurien dit que tot
allò era una bajanada sense cap fonament jurídic i que no portaria
enlloc.
I tanmateix el 29 de setembre de 1977 el president del govern
espanyol i màxim dirigent del Movimiento franquista, Adolfo Suarez, va
restaurar la Generalitat de Catalunya, per mitjà d'un decret, i va nomenar-ne
president Josep Tarradellas. Unilateralment, també.
Quin raonament jurídic pot aportar ningú
encara avui que justifique que Tarradellas fos escollit president de la
Generalitat? El van fer president de la Generalitat abans que la constitució
espanyola existís i s'inventassen les autonomies. Com encaixava Tarradellas i la Generalitat en
la legislació de l'època? De cap manera. Però calia fer-ho i es va fer.
El president del govern espanyol va violar totes les lleis
que li va convenir de violar, començant per les fonamentals del Movimiento,
totes en vigor. Perquè li convenia que Tarradellas fos el president d'una
Generalitat que calia crear si hom no volia tenir un problema gros;
i perquè sabia --la gran política es fa sempre així!-- que a posteriori ja es
redactarien els decrets que tocàs de redactar per justificar i embellir una
decisió que no era aigua clara, ni per la part catalana del 1954 ni per la part
espanyola del 1977.
L'invent va funcionar i ningú, encara ara, no ha discutit la
legitimitat d'una Generalitat de Catalunya hereva
d'una reunió a l'ambaixada de la (extinta) república espanyola a Mèxic. No
donem idees, però.
Quan ara ens expliquen tot això que la legalitat ens impedirà
de ser independents, que no hi haurà cap escletxa per on poder passar, que ningú
no acceptarà res que no haja estat escrit i blindat en la constitució, només
cal que recordem que el president Tarradellas va existir i va governar a
Catalunya fa quatre dies, en vida de molts de nosaltres. Malgrat les lleis del moment, contra les lleis del moment i superant
el dèficit de les seues discutibles credencials. I per què? Senzillament perquè tots els grans
actes polítics eludeixen deliberadament i superen les lleis vigents.
Que és exactament allò que passarà el 2014, si el país
ho vol i si els nostres polítics, com el vell Tarradellas, ho saben executar. Dit d'una altra manera: no perdeu més temps rebatent apocalíptiques
amenaces jurídiques o constitucionals. Simplement somrieu i recordeu
Tarradellas a la plaça de Sant Jaume cridant 'Ja sóc aquí!'.
Comentaris de Lluís Guti i Carles Marc:
Per cert, ahir ens van confirmar que allò que
deia l’Enric Casulleres sobre la imposició de la redacció de l’art. 2 de la
Constitució és verídic. I les fonts de l’informador procedeixen d’un dels dos
pares vius de la Constitució.. ..Per tant, si així fos, es podria invocar la NULITAT
de ple dret de la Constitució espanyola, ja que el redactat original que
s’estava proposant era "La unidad se fundamenta en la libre y voluntaria
solidaridad de los pueblos de España"
Vés que no sigui aquesta una carta amagada en
cas d’arribar a situacions límit…
Com la compareixença del Miquel Roca al
Parlament, l’altre dia.
I tant!
Bon argument pels debats del RdX
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada