En Salvador Cardús ens explica la guerra bruta
que ja fa temps que ha iniciat l’estat espanyol contra Catalunya. I contraposa saviament humiliació amb dignitat. Què creieu
que ha anat a fer el Margallo als Paisos Bàltics? Per què creieu que estan
parint normatives sense parar per acotar el nostre cap d’acció internacional? Intenten
lligar-nos de peus i mans. Però tal com ell diu: Ja no ens fan por, ni ens
humilien!
Perquè
no humilia qui vol sinó qui pot.
Ep!
Sempre que mantinguem la dignitat que demostra el president Artur Mas.
Salvador Cardús
23.10.2013
Ja no ens fan por,
ni ens humilien
Els poders de l'estat espanyol finalment han
entès que el desafiament dels catalans anava de debò i han decidit que a ells també se'ls
ha acabat el bròquil, i que a l'enemic, ni aigua. L'estat espanyol està
convençut que Catalunya, tard o d'hora, s'arronsarà. Cal escanyar-la econòmicament. Cal
desprestigiar els seus líders polítics --particularment, el president Artur
Mas-- i, si convé, les elits que no facin costat a l'estat. I cal fer por,
molta por, anunciant les set plagues d'Egipte o els quatre genets de
l'Apocalipsi.
Tanmateix, una cosa que sembla que no fan els poders de
l'estat --perquè no els deu convenir, o no són capaços
de capir-ho-- és
analitzar les raons del desafiament català. Encara no han entès per
què els catalans hem canviat el nostre victimisme tradicional, que els era tan còmode, per un estat de
llibertat mental capaç de girar full a la vella condició de súbdits. I,
segons la meva tesi, el clic va ser la humiliació a què vam ser sotmesos amb la
derrota del projecte estatutari del 2006 --allò de passar-hi el ribot sense
deixar-hi res de fonamental-- i la sentència del Tribunal Constitucional
posterior. La
humiliació, sí, però sobretot com hi vam reaccionar.
Això fins al punt que, cec a les causes de tot
plegat, l'estat
espanyol insisteix a humiliar-nos, convençut que és invencible i que ens
doblegarà. Efectivament: no ens espanta, ens vol humiliar. Ens volen
humiliar col·lectivament quan repeteixen com lloros --és la consigna-- que la independència és
'impossible'. I ens volen humiliar en la figura del nostre
president, sotmetent-lo a vexacions protocol·làries, bé amb la complicitat dels
directius de Foment, bé al crit de 'hostes vingueren que de casa ens tragueren'
a què s'acull el ministre de la metròpoli, José Manuel García-Margallo. Però no humilia qui
vol sinó qui pot. I ara mateix la seva pólvora és mullada.
Efectivament, la seva estratègia parteix d'una anàlisi
equivocada i d'un desconeixement profund dels catalans, perquè mai no ens han
reconegut com allò que som: una nació. I també delata
tota una manera d'entendre la política: la que després d'oferir diàleg et clava
un ganivet per l'esquena. És l'Espanya del 'más vale honra sin barcos que barcos sin honra'
de Casto Méndez-Núñez. És el Madrid que fa política com qui juga al seu joc
preferit, el mus, fet d'enganys i desafiant al tot o res. Però s'han
equivocat. Perquè aquesta vegada no sé si Espanya conservarà l'honra, però tornarà a perdre
l'armada. I, en el tot o res, es quedarà en el res. Ep! Sempre que
mantinguem la dignitat que demostra el president Artur Mas.
Salvador Cardús
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada