Tal com diu un els comentaristes d’aquest
article:
Però perquè hem
d'escoltar i donar crèdit als que neguen que Catalunya hauria de sortir de la
UE ?. El Barroso i molts d'altres, prèviament opinaven que no
caldria sortir-ne, però la pressió de la canilla de gossos espanyols els
ha fet canviar d'expressió, encara que no d'opinió. No ens hem de
preocupar per aquest, ja que a l'hora de la veritat expressaran la veritat, ja que els convé
econòmicament molt més Catalunya que Espanya. La
primera enfortirà Europa, mentre que la segona l'empobreix.
22/10/13
- BARCELONA
Un
altre expert rebutja la idea que la independència impliqui l'expulsió de la UE
Edward
indica que la Unió Europea podria fer de mediadora entre Catalunya i l'Estat
/
EDIMBURG - O.A.-Etxearte / O.Palau
Enllaços
relacionats
Les nacions sense estat que s'independitzen no necessàriament han de ser expulsades de la Unió Europea de manera automàtica. Així ho defensa l'expert en dret comunitari David Edward, que ha publicat un article en què desmunta la tesi del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, segons la qual Catalunya sortiria automàticament de la UE si s'independitzés i hauria de tornar a sol·licitar-ne l'adhesió. Edward, que va ser el jutge britànic del Tribunal Europeu de Primera Instància entre el 1989 i el 1992, i del Tribunal Europeu de Justícia entre el 1992 i el 2004, també suggereix que la UE podria actuar de mitjancera en cas que Espanya no reconegués la independència de Catalunya al·legant inconstitucionalitat.
Per
evitar conflictes entre els estats membres de la UE, el també catedràtic emèrit
de la Universitat d'Edimburg argumenta la necessitat que es negociï què passarà
amb el nou i amb el vell estat que l'incorporava a temps: abans de la
independència.
En
l'article El dret de la UE i la
separació d'estats membres, publicat en el Fordham International Law Journal,
Edward estudia els casos d'Escòcia, Flandes i Catalunya, i s'afegeix a la llista d'experts que han rebatut
l'argument de la por. Abans ja ho havien fet Roland Vaubel, assessor del govern
alemany, i Graham Avery, exassessor de la Comissió Europea, que va signar un
informe per al Parlament britànic en què sostenia que una Escòcia independent
continuaria a la UE. Per contribuir amb transparència al debat,
Edward es declara un “unionista moderat”. Però aborda la qüestió de les
independències amb “respecte” als punts de vista dels separatistes.
Lenta sortida de la UE
Atès que
els tractats no preveuen com s'afrontaria el cas de separació d'un estat
membre, el catedràtic emèrit de la Universitat d'Edimburg opina que s'ha de
buscar la resposta en l'esperit del dret comunitari. En cas que això fos
impossible, s'hauria de recórrer al dret públic internacional, les doctrines de
successió d'estats. Edward carrega contra la tesi de l'expulsió automàtica de
Barroso per diverses raons. D'una banda, recorda que el dret europeu sí que
regula com s'ha de procedir quan un estat membre vol sortir de la UE. El procés
mai és immediat. Parteix d'un període de negociació i els tractats deixen de
ser-hi d'aplicació quan s'arriba a un acord que ha de ratificar el Parlament
Europeu o bé dos anys després de la notificació primigènia al Consell Europeu.
Segons
Edward, el Tractat de Lisboa (article 50) requereix un temps negociador perquè
la retirada de la UE implica un complicat entramat de relacions
pressupostàries, legals, polítiques, financeres, relacions comercials i
personals, drets i deures. I és que no només els ciutadans de l'estat sortint
han adquirit drets de ciutadania i lliure moviment de béns, persones, serveis o
capital amb la resta de la UE, sinó que també ho han fet amb ells els ciutadans
de tots els estats membres. Per tant, suggereix que una eventual independència
s'ha d'inspirar en aquest procediment.
De fet,
remarca que, si la tesi de Barroso es compleix, l'estat que s'independitza (amb
els seus ciutadans i l'àrea territorial i marítima) quedaria en uns “llimbs
legals” en relació amb la resta de la UE fins que no es negocia un nou tractat
d'adhesió. De la nit al dia, els estudiants d'Erasmus europeus perdrien els
seus drets, per exemple. I les aigües entre Escòcia i Noruega no serien
competència de la UE, amb tots els problemes de seguretat que això comportaria.
Unes hipòtesis poc probables. I és que Edward no entendria que els redactors dels tractats
hagin previst una negociació prèvia en cas de retirada i, per contra, no es
produeixi en el cas d'una independència. Per això, defensa que no es
pot preveure cap automatisme, ni de sortida ni de permanència garantida del nou
estat dins de la UE. La solució, diu, és negociar a partir de l'estructura i
l'esperit del dret comunitari.
Modificar els tractats
Edward
també planteja dubtes quant a la creença generalitzada que Escòcia esdevindria
un nou estat i la resta del Regne Unit (que també varia) seria l'estat
successor; l'hereu dels drets i obligacions internacionals de l'antic Regne
Unit. Planteja què passaria amb Flandes i Valònia: si s'assumeix l'extinció del
Regne de Bèlgica, quin dels dos territoris seria l'estat successor? La lògica de la
teoria de Barroso suggeriria que tots dos serien nous estats; cap el successor.
Per tant, les institucions europees, fins i tot el mateix despatx del president
de la Comissió, es trobarien en un tercer país... És així com l'expert en dret comunitari
qüestiona que els tractats europeus deixin d'aplicar-se de sobte al territori
que s'independitza. El més raonable, per tant, és la negociació. Creu
que l'estat matriu també hi hauria de participar amb bona fe, cooperació i
respecte mutu. I
si hi ha acord, Edward sosté que el més lògic seria modificar els tractats i no
tancar un nou acord d'adhesió a la UE.
El
Tractat de Lisboa assumeix que la UE es funda sobre el respecte a la “dignitat
humana”, la “llibertat” i la “democràcia” (article 2). Edward al·lega que, si una majoria vota a favor
de la independència, “és difícil veure per què aquests valors fonamentals no
haurien de ser respectats”. Subratlla, a més, la contradicció entre
el fet que la UE obri les portes a petites nacions del centre i de l'est
d'Europa i les
tanqui de cop a “aquells que es consideren nacions sense estat a l'Europa
occidental”. Assenyala igualment que la independència lliga amb el
principi de subsidiarietat.
Ara bé, Edward diferencia els casos
escocès i flamenc del català pel rebuig amb què el govern espanyol afronta les
reivindicacions independentistes amb l'empar de la Constitució. Per això, troba difícil trobar
una “solució acceptable” sobre la independència de Catalunya sense “una negociació en
la qual la UE pot reclamar raonablement tenir un paper a jugar”.
Edward participarà divendres en un debat organitzat pel Diplocat i l'European
Institute de la University College London a la capital britànica. Parlarà de la
permanència a la UE de l'estat català amb altres experts en temes europeus.
25.10.13
Edward
intervé
en un debat organitzat pel Diplocat.
Contribuïdora
neta a la UE
Des de
l'entrada d'Espanya a la Unió Europea, Catalunya n'ha estat contribuïdora neta.
Un dels arguments amb què la Generalitat rebutja la tesi d'una expulsió
immediata de la UE amb la independència és el perjudici econòmic que suposaria per
al mateix club europeu. Segons la balança de Catalunya amb la UE calculada pel
govern, els catalans han aportat recursos nets al pressupost europeu, mentre
que Espanya n'ha estat receptora neta. De mitjana, entre el 1986 i el 2013,
Catalunya ha rebut 59 cèntims per cada euro que ha aportat a la UE. Espanya, en
canvi, ha rebut 1,64 euros. És a dir, que s'ha beneficiat de 64 cèntims de més.
El 1988
i el 2002, però, Catalunya va rebre més diners dels que va aportar. Segons el
govern, això va ser com a conseqüència de “desajustos temporals en els
pagaments de la UE”. Entre el 2007 i el 2011, Catalunya va tenir un dèficit de
1.355 milions (equivalent al 0,69% del PIB). Si es comparen les aportacions amb altres
països membres, l'estimació de l'aportació de Catalunya en relació amb el PIB
està per sobre de la d'Alemanya, Dinamarca i Suècia entre el 2007 i el 2011.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada