15/10/13. Víctor Alexandre. Ens dóna la seva versió del 12O. Quatre gats arreplegats. El Pirineu separa Europa d’Espanya, però no separa Catalunya d’Europa.

Benvolguts,

Ja sabeu que el nombre de 30.000 concentrats del 12O a la Plaça de Catalunya és mentida. Contrastant també va donar el numero 30.000 i també es va equivocar. Després van rectificar i ho van deixar en 18.000. I les fantasies oníriques i onanistes de la Llanos de Luna o del Fernández eren pura mentida.

El meu particular parer és que no varen passar de 6.000 concentrats...

Respecte al Picardo i la seva cita: “la cara de l’Espanya actual no és gaire diferent de la que tenia el famós dictador Franco”, és una veritat com un temple (excepte que s’hauria de substituir famós per sinistre) i incideix en les meves tesis que la cultura espanyola és franquista pels quatre costats. Els que tenim més de 40 anys només varem mamar franquisme i repressió. Els que tenen menys de 40 anys han tingut una escola amb mestres franquistes (és el que havien mamat). Què en pot sortir d’aquest adoctrinament, a les espanyes?

Franquisme!

Per sort Catalunya és lluny físicament de l’Espanya casposa, que diu el Victor Alexandre. Els que tenim més de 60 anys de joves anàvem sovint a França i a Europa i no havíem anat mai a Madrid... El nostre ensinistrament escolar i ambiental era franquista però la continuïtat física de Catalunya amb França feia que ens nodríssim tant com podíem de la Liberté, Égalité i Fraternité. I parlo de continuïtat, ja que anar a França des de Catalunya era molt fàcil, el Pirineu català és baix i transitable i el Pirineu espanyol és molt alt, dur i molt difícil de travessar.

El Pirineu separa Europa d’Espanya, però no separa Catalunya d’Europa.

I en aquest aspecte tenen raó els que diuen que l’Àfrica comença als Pirineus!

Vegem el parer del Victor Alexandre en el Dia de la Caspa:

El Singular Digital

15/10/2013

12-O, quatre gats arreplegats

Doncs sí, ha estat espectacular. El Partit Popular i Ciudadanos volien que la concentració espanyolista del Dia de la Hispanidad i de la Raza a Barcelona fos espectacular i ho ha estat. Ha estat un fracàs espectacular. Ni tan sols portant autocars amb gent d’Espanya han pogut aplegar més de 30.000 persones –xifra força generosa facilitada per la Guàrdia Urbana–, i s’han quedat, si fa no fa, com l’any passat. I mira que hi havia tota la caspa del nacionalisme espanyol: PP i Ciudadanos manifestant-se al costat d’organitzacions feixistes i racistes, Falange Española, España 2000, Plataforma per Catalunya, el neonazi Casal Tramuntana del barri del Clot, banderes de la dictadura, salutacions feixistes al costat d’Alícia Sánchez-Camacho mentre sonava l’himne espanyol... Caspa i més caspa.

12 d’octubre, Dia de la Caspa.

Aquest era l’anunci que el 9 d’octubre passat publicava Falange Española a Madrid:
• “FE de las JONS de Madrid organiza un viaje a la concentración del 12 Octubre en Barcelona por la unidad de España y contra el separatismo, promovida por el Movimiento Cívico 12 de octubre, que tendrá lugar a partir de las 12 del mediodía en la Plaza Cataluña de Barcelona. Si quieres venir con nosotros desde Madrid, para apoyar a nuestros camaradas catalanes que también asistirán, escríbenos para apuntarte a madrid@falange.es o bien pásate por nuestra sede, sita en c/ Carranza, nº 13.”

Realment ha estat molt dur per a aquesta gent haver-se hagut d’empassar l’èxit espectacular de la Via Catalana amb la participació certificada per l’Official World Record de dos milions de persones. Molt dur. Sobretot pel fet de veure que contra aquesta evidència democràtica només hi poden oposar la violència arbitrària del poder de l’Estat, un Estat absolutista que criminalitza tota dissidència del principi diví de la “sagrada unidad de España”. I és que com repeteix sovint Fabian Picardo, ministre principal de Gibraltar, “la cara de l’Espanya actual no és gaire diferent de la que tenia el famós dictador Franco”. La concentració absolutista del 12-O no ha estat una concentració de demòcrates, sinó de totalitaris que se serveixen de la democràcia per imposar els mateixos principis d’opressió que defensava el dictador: “¡Somos España!”, “¡Cataluña siempre España!”, “¡Cataluña es España!”. Heus aquí els grans arguments del totalitarisme. Si fossin demòcrates dirien això: “Jo no vull que Catalunya sigui independent, però només Catalunya té dret a decidir què ha de ser Catalunya i acceptaré la decisió democràtica que prengui”. Si fossin demòcrates, no negarien el dret de vot a una col•lectivitat ni criminalitzarien les urnes. Però són totalitaris que pretenen trepitjar amb les botes del seu absolutisme minoritari el clam pacífic d’una majoria democràtica.

Naturalment que s’han comportat sense aldarulls a la plaça de Catalunya. Quina altra cosa podien fer, després de la lliçó de civilitat que els va donar la Via Catalana? En realitat no fan més que seguidisme. Mancats d’iniciativa, ens imiten. Mancats d’arguments i acostumats a imposar la seva voluntat sense baixar del cavall, ara no se’n saben avenir que el sotmès hagi perdut la por i els digui ‘passi-ho bé’. No obstant això, és obvi que tenen al seu servei tot l’aparell repressor de l’Estat i que creuen que ens tenen sota control. Un control per mitjà del qual pretenen substituir-nos la identitat, la cultura i la llengua, canviar-nos la història, imposar-nos els principis del Decret de Nova Planta, espoliar-nos per satisfer els seus deliris de grandesa amb trens, aeroports i autovies fantasma, dirigir-nos les escoles i l’administració de justícia i entabanar-nos dient que el nostre referèndum és possible canviant la Constitució. El que no diuen és que la Constitució espanyola només pot ser canviada al Congrés de Madrid per una majoria absoluta que sempre –sempre– estarà aritmèticament en el seu poder.

Diguem-ho clar: mentre la Via Catalana va ser una concentració a favor del dret a decidir, i, per tant, una concentració de demòcrates, la del 12-O –efemèride d’un genocidi– ha estat una concentració en contra del dret a decidir, i, per tant, una concentració de totalitaris. I si algú no ho era, haurà d’explicar què hi feia, al costat dels fills ideològics del franquisme. La part bona de tot plegat és que a Catalunya, com ells mateixos han demostrat, són quatre gats. I atès que, com també s’ha vist, han hagut d’arreplegar gent a Espanya, és obvi que estem parlant de quatre gats arreplegats.

Víctor Alexandre

Joan A. Forès

Reflexions