23/10/13. Vicent Partal. L'Espanya que menysprea. El virus de l'autarquia sembla ben inoculat en la societat espanyola: es consideren el centre del món i tot gira entorn seu

Benvolguts,

Avui comentem l’Editorial d’en Vicent Partal a Vilaweb.

Uns aclariments. L’ONU en anglès s’escriu UNO (United nations Organization), per tant el que jo recordo que deien era: 'Si ellos tienen UNO, nosotros tenemos dos', que és molt més coherent i explícit!

El menyspreu que demostra envers tot allò que no li convé. O sigui: Piensa el ladrón que todos son de su condición.

O envers tot allò que ignora, com totes les llengües diferents del castellà. Tal com explicava Antonio Machado i tal com encertadament reproduia el FER fa 3 anys:

 

Vicent Partal

23.10.2013

L’Espanya que menysprea

El virus de l'autarquia sembla ben inoculat en la societat espanyola: es consideren el centre del món i tot gira entorn seu.

Aquesta Espanya que menysprea només és una de les Espanyes possibles, però apareix i reapareix com l'hegemònica i la més cridanera.

 

Un dels greus problemes històrics d'Espanya és el menyspreu que demostra envers tot allò que no li convé. Un menyspreu tribal, diria que racial si no fos que és inexacte. Recorde que quan era menut em sorprenien els peculiars eslògans d'adhesió al règim franquista. 'Si ellos tienen ONU, nosotros dos' el recorde especialment. Pobre de mi, no entenia que aquell joc de paraules era testicular i vaig posar en un compromís mon pare que feia mans i mànigues per explicar-se. L'ONU? Per als de la Plaza de Oriente tant hi feia. Ells, i el seu Franco, eren molt més importants que l'organització mundial. I s'ho creien de debò.

Aleshores menyspreaven l'ONU com ara menystenen el Tribunal d'Estrasburg. O la Generalitat de Catalunya. Portades de diaris insultant els jutges del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Personatges famosos fent el ridícul a Twitter, on demanen que tots ens referim a aquests jutges dient-los 'fills de puta', ministres excitant la ciutadania contra un tribunal que és, també, nostre simplement perquè no el controlen.

El virus de l'autarquia sembla, en vist de tot plegat, ben inoculat en la societat espanyola: ells són el centre del món, s'hi consideren i tot gira entorn seu. Cosa que seria perillosa, si fos certa, però que al capdavall és simplement ridícula tenint en compte què són en realitat. Què representen. Quin pes tenen.

I tanmateix l'Espanya que menysprea és una nosa permanent:

·       És aquella que es vanta de no saber idiomes,

·       Que es mostra satisfeta d'ignorar els altres i els seus invents,

·       La que creu que els sud-americans han d'estar al seu servei perquè ells són la mare pàtria i els ho deuen tot,

·       La que considera Portugal una anomalia històrica que caldria canviar,

·       França un veí de qui no poden fiar-se

·       Andalusia una reserva festiva

·       La xarxa ferroviària un bitllet d'anada i tornada als ministeris.

·       La que s'enerva perquè els gibraltarencs s'estimen més no ser espanyols.

·       Perquè nosaltres ens en volem anar.

Aquesta Espanya que menysprea només és una de les Espanyes possibles, però apareix i reapareix com l'hegemònica i la més cridanera, alhora el seu propi més gran enemic. I obsedida a no ser impura, a no cedir mai sota cap circumstància, a no repensar-se, esdevé insuportable. Literalment.

 

Vicent Partal

Comentari:

Josep Usó: L'Espanya immutable, eterna i excloent sempre sembla imposar-se a totes les altres possibles. És aquella a la què, per a pertànyer-hi, cal provar la puresa de la sang. Aquella que rebutja, sovint sense arguments, tot allò que no "li és propi". La de les cançons amb títols com "Y viva España", "españolear" o d'altres de pitjors. Aquella que tanca files davant qualsevol dissidència, qualsevol opinió diferent de la oficial per a tot el ramat. Sense distinció entre "dretes i esquerres". La mateixa que, conflicte rere conflicte, va perdent-ne trossos. Com diuen al meu poble, a cada bugada un llençol.  Però que, sempre, sempre, té la Raó. La única, la indiscutible, la inquestionable. La mateixa de la què, històricament i sense interrupció, es van deslligant més i més pobles. Perquè no són prou purs. No parlen com ells, no pensen com ells, no són com ells, no els agrada el mateix que a ells... i això no ho poden suportar. Sembla que, la propera bugada, serà Catalunya. Això, si una jutgessa argentina no els deixa sense la bugada sencera, després del llençol perdut al Tribunal dels Drets Humans d'estrasburg.

Joan A. Forès

Reflexions