Benvolguts,
Considero que aquest article de l'Andreu Barnils és potent, ben estructurat i ens fa pensar. Això es comprova amb la quantitat de comentaris i comentaris sobre comentaris que s'afegeixen a l'article. A mi m'ha agradat el de l'alemany Martin Heck 01.04.2018 | 21:40. Llegiu-lo en l'enllaç que és un bon complement de l'article.
Jugades mestres, diu
«Jo allò que veig aquí és una jugada, no sé si mestra, d’Alemanya. Jo
compro, sí, la tesi de Martí Anglada. L'ex-corresponsal de TV3 a Berlín, i
ex-delegat de la Generalitat a França, és el primer que ho deixa anar: és
Alemanya que decideix de jugar la carta.»
Per: Andreu Barnils
A mi, m’hauran de convèncer amb fets que la
detenció de Puigdemont és una jugada mestra del CNI. Una altra cosa és que
finalment els surti bé. Però, que ha estat un èxit d’operació? Localitzar un
home que, com Puigdemont, anuncia l’agenda públicament és un èxit? Ser capaç de
seguir el cotxe que fa servir sempre, que ha sortit de la casa de sempre, i amb
la matrícula de sempre és un èxit? Avui tens el parlament danès que demana
sobre les accions del CNI a Dinamarca, i això és un èxit? Mig món parla del president
català detingut, incloent-hi l’Índia, i això és un èxit? Has fet servir un
geolocalitzador, potser de manera no legal, i ara en poses en risc la detenció,
i això és un èxit? Els qui no van trobar les urnes diuen que què? La jugada
mestra del CNI, amics, jo no la veig enlloc. I el risc que han pres és realment
enorme: per atrapar Puigdemont Europa ha de comprar abans la tesi de Llarena. I
això no és fàcil. Per ganes que hi hagi d’agafar Puigdemont, això no és fàcil.
Una cosa és que no t’agradi la DUI. Una altra, comprar la inversemblant,
inventada i fabulosa tesi de Llarena. No és la mateixa cosa. Que la carta de
Pablo Llarena és una jugada mestra? De debò?
A mi, però, també m’hauran de convèncer amb
fets que la detenció de Puigdemont és una jugada mestra del president. Una
altra cosa és que finalment surti bé. Però que la jugada és mestra i feta
expressament? De què? Avui jo no m’ho crec. I fins que no em convencin de la
cosa contrària, igual que amb el CNI, en tinc massa dubtes: tens els advocats a
Bèlgica i acabes a Alemanya? Tens la casa a Waterloo i acabes en una cel·la?
Tens els advocats de vacances i et detenen aleshores? El codi penal belga és el
més segur contra les euroordres, hi vas precisament per aquesta raó, i quan
envien l’euroordre, t’enganxa fora de Bèlgica? Anuncies que vols anar a
Bèlgica, et detenen de camí, i resulta que ho has fet expressament? No ho veig.
Vols dir que no és excés de confiança? ‘Que a mi no em passarà res’? Una altra
cosa és que finalment surti bé, però la jugada mestra de Puigdemont, com
la jugada mestra del CNI, jo no la veig enlloc. I el perill també és
enorme. Per primera vegada s’ha instal·lat en l’imaginari col·lectiu que el
president pot acabar a la presó. Senzillament perquè és veritat. De diumenge ençà
podria passar. Jugada mestra? De debò?
Jo allò que veig aquí és una jugada, no sé si
mestra, d’Alemanya. Jo compro, sí, la tesi de Martí Anglada. L’ex-corresponsal
de TV3 a Berlín, i ex-delegat de la Generalitat a França, és el primer que ho
deixa anar: és Alemanya que decideix de jugar la carta. Ni Puigdemont, ni
Espanya. Alemanya. L’estat alemany. Aquí, al final, ni els finlandesos, ni els
suecs, ni els danesos aturen Puigdemont. Alemanya, en canvi, sí. Alemanya mou
peça. I no em crec, no, que pobrets alemanys s’hagin trobat amb la patata
calenta de Puigdemont i no l’hagin poguda esquivar. No. Ells han volgut
intervenir en un conflicte que no els agrada com es porta. I ara hi volen dir
la seva. I aquí és on jo tremolo. I on dic: ‘mama, por’.
Els governants alemanys tenen una visió, i una opinió,
d’Espanya que han explicat per davant i per darrere. De mil maneres i sempre
clars: Espanya hauria de ser un estat més federal. Els catalans haurien de
tenir més autonomia, no menys, però han de deixar estar la independència i la
DUI. On s’és vist. Els espanyols, al seu torn, són una democràcia consolidada,
però han de treure la gent de la presó, deixar estar Estremera, Soto del Real o
Alcalà-Meco i afrontar el conflicte d’una manera política, no judicial. El darrer que ha dit això ha estat
Schäuble, tot un president del parlament alemany, tot un pes pesant del partit
d’Angela Merkel: Espanya ha de desescalar el conflicte. Això ha dit fa poques
hores. I voler desescalar, i a la vegada enviar Puigdemont a Espanya,
sabent que anirà a la presó, a mi no em lliga. És a dir, a mi no em fa patir
gaire que Alemanya enviï Puigdemont a la presó. A mi em fa patir que Alemanya
hi enviï la independència. Això sí.
Per culpa d’Alemanya aquests dies se
m’apareix un dels meus grans malsons: i si al final els independentistes no
aconseguim la independència, sinó una Espanya federal? Tots aquests esforços
per a això? No fotis. Doncs ara podria passar… via Alemanya. Com a mínim, és la
seva aposta. I han vist l’ocasió: darrere el circ judicial, la política
treballa. El drama és demanar-se quants catalans
comprarien a Berlín, ara mateix, una Espanya federal. L’esperança és que a Madrid no gaires.
PS: Per a acabar, dos dubtes que em resulten
insondables. Un: els de Puigdemont fan servir el cotxe oficial belga per anar
recollir el president? Si van agafar-lo, sabien que els seguirien. Amb
geolocalitzador i tot. És això què volien? No entenc res. I dos: l’advocat de
Puigdemont a Alemanya és un primera espasa. Poca broma amb Wolfgang Schomburg.
Demano:
aquest advocat defensa Puigdemont,o fa de pont entre Puigdemont i l’estat
alemany? És a dir, aquest lletrat, el tria Puigdemont o el tria Alemanya? Quin
és, exactament, el paper de l’advocat alemany és un altre dels meus grans
dubtes.
Andreu Barnils
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada