Benvolguts,
M’agrada el concepte
desfranquitzar
la justícia! És molt gràfic i intuïtiu! Tanmateix al Regne d’Espanya,
a part de la justícia hi ha moltes Institucions i Associacions i Fundacions que
caldria desfranquitzar: La Legión, la Fundación Francisco Franco, tots
els Tribunals, començant per l’Audiencia Nacional, totes les Associacions feixistes
com SCC i altres, tots els partits borbofranquistes (PPSOE,
Ciudadanos, la Falange), totes les institucions religioses com l’Opus, el
Valle de los Caidos, etc.
Vaja caldria desfranquitzar Espanya!
Sembla que l’Assange que va opinar sobre el contenciós Catalunya-Espanya està sent putejat per Espanya, a canvi per exemple de retirar ajuts econòmics a
l’Equador (com va passar a Fresno fa uns quants anys quan els espanyols anaven perseguint el delegats de hockey de paisos sudamericans amb qui Espanya hi tenia acords comercials per tal que no aprovessin l'entrada de Catalunya a l'associació internacional de hockey)...
I com a nova mostra
del que dic, avui la policia espanyola ha detingut Falciani a Madrid per ser extraditat,
segons l’antiga demanda de Suissa. Sembla que amb aquesta argúcia volen
aconseguir que Suissa els torni Marta Rovira i Anna Gabriel...
Com podeu veure no hi ha ni un pam de net!!!
Vegem l’entrevista de l’Enric Bonet a Juan Branco:
PARÍS - 3
abril 2018 2.00 h
JUAN BRANCO
ADVOCAT DE LA DEFENSA DEL FUNDADOR DE
WIKILEAKS, JULIAN ASSANGE
“La justícia espanyola no s’ha
«desfranquitzat»”
INDEPENDENTISME “La repressió a Catalunya
resulta reveladora de la crisi del sistema democràtic occidental”
FILTRACIONS “Els càrrecs que s’imputen a
Assange són fruit d’una persecució política”
DRET “La seva situació jurídica està pràcticament
resolta després que els tribunals de Suècia desestimessin el suposat cas de
violació”
CREU “Quan la CIA t’assenyala, mai pots estar
segur”
Entre Wikileaks i
l’esquerra francesa
Nascut a Estepona (Màlaga) el 1989,
Juan Branco és un jove advocat francès envoltat d’una certa aurèola de jove
prodigi. Malgrat no haver complert encara els trenta, s’ocupa de la defensa
jurídica de Julian Assange des de fa quatre anys. Ha exercit com assistent
jurídic en el Tribunal Penal Internacional. Durant les últimes eleccions
legislatives franceses, va presentar-se com a candidat de la França Insubmisa a
la perifèria nord de París. Tot i que no va sortit elegit diputat, manté unes
estretes relacions amb el líder de l’esquerra insubmisa, Jean-Luc Mélenchon,
per a qui també treballa com a advocat.
Enric Bonet - París
Les autoritats equatorianes van decidir,
dimecres passat, limitar les connexions amb l’exterior, fins i tot per
internet, de Julian Assange, el fundador de Wikileaks. Aquesta decisió endureix
les condicions de confinament d’Assange, retingut durant gairebé sis anys a
l’ambaixada de l’Equador a Londres, sota l’amenaça d’una eventual extradició
als EUA. L’advocat francès Juan Branco,
un dels membres de l’equip jurídic de Wikileaks, analitza per a El Punt Avui la
situació personal i jurídica d’Assange, i el seu interès pel procés català i la
deriva punitiva de l’Estat espanyol.
La detenció d’Assange és arbitrària, segons
l’ONU, però la jutgessa britànica no hi està d’acord
Les condicions de vida que té a l’ambaixada de
l’Equador són pitjors que a la presó
Com es troba
actualment Julian Assange?
Està molt bé. Ha tingut moments d’alts i
baixos. Hi han hagut reportatges en què s’ha parlat d’alguns problemes de salut
i mentals, dels problemes a l’esquena i la manera com l’està afectant
l’absència de llum solar. Però, en comparació amb tot el que està sofrint, està
molt fort físicament. Ell sempre em diu que, mentre hi hagi moviment polític a
fora, ell continuarà sentint-se bé. El problema serà quan aquest moviment
s’aturi i aleshores li agafi la por de sentir-se oblidat i sentir que estan
malmetent la seva vida.
Està en una
situació de seguretat física?
Quan la CIA t’assenyala com un dels
seus objectius principals, això significa que mai pots estar en seguretat.
Tanmateix, el fet d’estar confinat a l’ambaixada de l’Equador a Londres,
que és molt petita, acaba resultant un avantatge, encara que sembli paradoxal.
Les condicions de vida d’Assange són pitjors que en una presó. Però el fet
d’estar tancat li permet protegir-se davant de les amenaces externes. En el cas
que li passés alguna cosa, seria responsabilitat de tots, ja que Assange hauria
estat víctima de la falta d’organització popular i de voluntat política per
resoldre la seva situació.
Després de la
decisió de la justícia britànica de mantenir el procés judicial en contra
d’Assange, com observa el seu futur jurídic?
Des d’un punt de vista del dret, la seva situació
està pràcticament resolta. Els tribunals de Suècia van desestimar el presumpte
cas de violació. Després d’aquesta decisió, la
justícia britànica hauria d’haver abandonat els seus càrrecs contra Assange, ja
que un cas es derivava de l’altre. Però no ho ha fet. Això ens demostra que es tracta d’una persecució
política. L’únic motiu pel qual
l’ambaixada de l’Equador a Londres està rodejada per una cinquantena de
policies és la presumpta violació de les condicions de llibertat provisional,
que li havien imposat perquè testifiqués a Suècia. Normalment, una
infracció com aquesta comporta una multa d’unes 5.000 lliures
[uns 5.700 euros]. Però en realitat es tracta d’una excusa, ja que volen
detenir-lo i extradir-lo als EUA.
Allí l’empresonarien per haver revelat
els delictes de l’exèrcit nord-americà en les guerres de l’Afganistan i l’Iraq.
De fet, l’ONU us ha
donat la raó...
Sí, vam presentar un recurs a les Nacions
Unides, que va dictar que es tractava d’una
detenció política realitzada de manera arbitrària. Però la jutgessa britànica encarregada del cas va afirmar
que no estava d’acord amb la decisió de l’ONU i que no la implementaria. Però
qui s’ha cregut per no acceptar una resolució de l’ONU? Així no funciona el dret internacional. Les
autoritats judicials no paren de posar-nos excuses. Així han aconseguit que
Assange estigui retingut durant sis anys per un delicte pel qual hauria rebut
una pena màxima de tres mesos.
Sobretot durant el
setembre i l’octubre passats, Assange va interessar-se de manera significativa
pel procés català. Per què?
Em
resulta complicat de parlar en el seu nom, però, segons Assange, Catalunya està vivint una situació de
repressió política, amb la detenció dels dirigents independentistes, que
resulta reveladora de la crisi del sistema democràtic occidental. Va començar a interessar-se pel procés català
al setembre (durant la campanya del referèndum), quan
van produir-se violacions envers la llibertat d’expressió o les detencions dels
primers dirigents catalans. Aleshores, va
considerar que hi havia una connexió entre la repressió que ell mateix ha
sofert, el seu combat a favor de la democràcia i la llibertat d’expressió i
l’independentisme català.
Com valores el rol
de la justícia espanyola en els processos oberts als dirigents independentistes?
El
sistema judicial espanyol és l’últim espai de la democràcia espanyola que no s’ha desfranquitzat, no s’ha desfet de l’herència del franquisme. Tenim un problema greu en els nivells més
elevats de la jurisdicció a Espanya, perquè solen ser jutges ancians, que
ocupen aquells càrrecs des de fa molt de temps. Es
tracta d’una institució democràtica incompleta.
Enric Bonet
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada