Benvolguts,
Aquesta setmana hem
comentat l’article d’en Jofre Llombart de nom El
parany de fons de TV3 i TVE. Ara
comentem com en Jordi Galves insisteix en el tema de les cadenes de televisions
de manera irònica i ens recorda uns apunts sobre El país dels cecs,
d’H.G.Wells. També té llocs
comuns amb l’apunt sobre Luces
de bohemia de Valle Inclan i també té una certa semblança amb
l’article Delenda est Catalonia del Vicent Villatoro publicada també aquesta setmana en El
Temps.
Vegem ara les semblances:
Aquí hi ha el paràgraf: L’admirable Espanya de les autonomies ja no és només una
broma sense sentit, ara ja és obertament una comèdia grotesca.
En Valle Inclan en el seu
primer esperpent fa dir al seu personatge preferit Max Estrella el següent: “España es una
deformación grotesca de la
civilización europea.” El sentido trágico de la vida española sólo puede darse
con una estética sistemàticament deformada. Espanya ha aconseguit arribar a ser un parc temàtic d’Espanya...
Jordi Galves. Aquesta Espanya s’acaba. H.G.Wells en El
país dels cecs:
Aquí en Galves usa la frase: No pot ser que els ciutadans de Catalunya, els
independentistes, els espanyolistes i els indiferents tinguin una oferta televisiva políticament tan àmplia i
tan serenament lliure. No, no, què ens hem
pensat? Vivim en un territori descaradament colonial que ha de ser
assimilat a qualsevol preu i, per a aquesta
sagrada tasca espanyolitzadora, els nostres
mitjans de comunicació públics han de ser idèntics als de la resta d’Espanya. I
la semblança és que L’H.G.Wells en El
país dels cecs soluciona el problema de l’assimilació
d’un foraster vident en una comunitat de cecs a base de treure-li els ulls i la frase definitiva és: Quan Núñez anuncia el
seu desig de casar-se amb el seu amor "misteriosament encantat", el
pare de la xicota i el poble s'hi oposen. "Mira, estimada," li diu el
pare, "és un idiota. Té al·lucinacions. No sap fer res ben
fet." I duen Núñez al metge del poble. Després d'una revisió
exhaustiva, el metge dóna la seva opinió. "Té el cervell afectat", els informa. "Què l'afecta?" pregunta el pare. "Aquelles estranyes coses que ell
anomena ulls [...] estan malaltes [...] d'una manera que li afecten el
cervell." El metge continua: "crec que puc dir amb prou certesa que per curar-lo totalment només hem
de fer una petita i senzilla operació, és a dir, extirpar els cossos que originen aquesta
afecció [els ulls]." "Gràcies a déu per la ciència!" li diu el pare al metge. I
li comuniquen a Núñez aquesta condició per a poder casar-se amb la seva estimada...”
Jordi Galves. Aquesta Espanya s’acaba. Delenda
est Catalonia del Vicent
Villatoro publicada també aquesta setmana en El Temps:
L’Albert Rivera diu referint-se al mal que TV3 està fent que cal regalar-la
al Senat espanyol:
En Villatoro havia dit a Delenda
est Catalonia que: Davant la dificultat d’aconseguir que una Catalunya
catalana se senti entusiastament espanyola, construirem
una Catalunya no catalana. I com que això és una contradicció en els termes, a
la nova realitat, a la Catalunya descatalanitzada, li haurem de dir d’una altra
manera. Posem-hi Tabarnia.
Després de les analogies, passem a l’article d’en Jordi
Galves:
Barcelona. Dimarts, 17 d'abril de 2018
Vivim en un territori descaradament colonial que ha de
ser assimilat a qualsevol preu i, per a
aquesta sagrada tasca espanyolitzadora,
els nostres mitjans de comunicació públics han de ser idèntics als de la resta
d’Espanya. És a
dir, poden ser o bé obertament anticatalanistes o discretament anticatalanistes,
però en definitiva sempre contraris al fet viu de Catalunya i a la llibertat
del poble català. Aquesta és l’estratègia i
aquest és el pla. I com que no pot ser que el contribuent català faci el que li
doni la gana i triï els mitjans de comunicació que més li agradin,
com que no pot ser que la majoria electoral independentista estigui
majoritàriament representada en la televisió pública catalana, s’han començat a
buscar solucions. Una solució,
inútil i ingènua, ha estat la del director de tevetrès, Vicent Sanchis,
que s’ha deixat intimidar. Ha intentar calmar les feres del 155 deixant
de retransmetre en directe la recent manifestació multitudinària contra els
presos polítics, convidant l’admirable humà Jordi Cañas i
altres destacats espanyolistes a les tertúlies polítiques de la cadena i, fins
i tot, encarant-se ell mateix amb duresa al president perseguit, Carles
Puigdemont, en la darrera entrevista que li ha fet. En va. L’altra solució ha sortit de
l’eufòric magí d’Albert Rivera, el qual ha decidit impugnar la legítima majoria
independentista del Parlament de Catalunya i regalar tevetrès al Senat de
l’Estat espanyol. És una idea tan bona que s’hauria de dur a la pràctica sense
perdre més temps. Amb acompanyament de la pompa paramilitar de la Guàrdia Civil
si és possible. I amb els
fitxatges estrella d’Alfredo Urdaci per al
telenotícies i de Toni Cantó per al Club
Super3. Per aquest camí l’espanyolització dels
independentistes està plenament assegurada.
L’admirable Espanya de les autonomies ja no és només una
broma sense sentit, ara ja és obertament una
comèdia grotesca. Els seus arguments han deixat de suscitar indignació i ara només
provoquen tristesa i hilaritat, depèn de l’hora. Mentre
hi ha jutges que són incapaços d’identificar i de processar per corrupció algú
anomenat M. Rajoy, n’hi ha d’altres que imaginen rebel·lions i sedicions que
mai no han existit, fent presos polítics, expulsant exiliats i generant molt de
dolor. I en vindran més, tants com podran,
perquè l’arbitrarietat ha substituït la llei. Perquè la interpretació de la llei substitueix la
semàntica de la llei. Mentre la monarquia espanyola, amb la seva
cega arrogància, es desprestigia a ella mateixa cada dia, se’n vol fer
responsable unes inofensives cançons d’un raper, Josep Miquel Arenas, Valtònyc.
Aquest és el tarannà de l’admirable democràcia espanyola ara com ara, aquest és
el recorregut previst. L’Estat espanyol està
tocat de mort i, per aquest motiu, ha emprès una embogida, absurda, carrera cap
a enlloc. És el preu que l’Estat espanyol està disposat a pagar, el preu del
desprestigi internacional del que parlava fa mesos Alfredo Pérez Rubalcaba.
Una
patriòtica i exaltada carrera que farà tot el mal que sigui possible abans de
morir d’inanició i d’estupidesa. Tant de bo l’independentisme polític sàpiga
mantenir-se’n ben allunyat. No ens arrossegui Espanya quan caigui.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada