La
declaració de Jordi Sànchez davant el jutge Llarena ha obert una nova fase en
el xoc entre el règim del 78 i l'independentisme català. Sànchez ha acusat
Llarena ("amb to dur i
mirant-lo fixament als ulls", descriu El Mundo) de què no es pot pretendre ser un jutge imparcial i,
simultàniament, considerar-se a si mateix una víctima del moviment polític a
qui s'acusa i es pretén condemnar.
L'actitud, digna i coherent, de Sànchez és la
primera topada de la gran batalla política que significarà la causa general
contra l'independentisme. Les represàlies de l'Estat han acabat amb la
docilitat de molts dels acusats, que ja han entès que no poden esperar
benevolència d'un règim polític disposat a nivells de repressió
equivalents als de Turquia o el Marroc.
L'important, ara, és que l'independentisme
sigui capaç de coordinar tots els fronts -els presos, l'exili, el carrer i, fins on sigui
possible, les institucions catalanes- en una estratègia única de denúncia del
caràcter autoritari de l'Estat espanyol. Jordi Sànchez ha inaugurat la defensa política dels presos catalans i ha
marcat un punt d'inflexió. En vindran d'altres.
Salvador Cot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada