Benvolguts,
Cal que els nostres
periodistes i gent de lletres ens recordin cada dia aquest himne respectable segons
Rafael Hernando del PP, que “Forma part de les nostres tradicions culturals”.
Perquè cal que quedi molt clar que els catalans no formem part d'aquelles tradicions culturals, no formem part de la Legión ni dels seus assassins ni dels assassins que la van crear perquè nosaltres som els que varem rebre
durant la cruenta guerra d'Espanya contra Catalunya, la Cruzada en deia l’Església, i si hi torna a
haver-hi una altra guerra en tornarem a rebre les conseqüències. Els catalans
com hem dit sempre i com comencen a dir els espanyols no som els seus adversaris, som els seus
enemics! I com més aviat trenquem les cadenes, molt millor!
Vegem l'article del Sergi Tarín:
Publicat el 16 d'abril de 2018
Ho reconec. Sóc una mala persona. I, a més,
per partida doble. En primer lloc perquè no sé cantar, tot i que ja voldria. I
segon, perquè faig mala cara davant certes cançons, la lletra de les quals em
produeix un desassossec malaltís pel gènere humà. Mala gent, per tant. O
almenys això diu el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, qui
dimarts passat lamentà que la senadora Mireia Cortés, d’Esquerra Republicana
de Catalunya, sentira vergonya de veure’l entonar
“amb tanta alegria i èmfasi” El novio de la muerte, un dels himnes de
la Legió Espanyola.
Va ser Dijous Sant, a Màlaga, durant
la processó del Crist de la Bona Mort, que aplegà, a més de Méndez de
Vigo, tres ministres més: María Dolores de Cospedal, Juan
Ignacio Zoido i Rafael Català. Quan els
legionaris, amb el Crist tombat als muscles, travessaren la comitiva, hi hagué
la imatge dels quatre funcionaris amb el coll en alt: “Soy un novio de la muerte / que va a unirse en lazo
fuerte / con tan leal compañera”. Una
mostra tan expeditiva com pedagògica de nacionalisme ben vist, el d’Espanya, el
de tota la vida. “Forma part de les nostres
tradicions culturals. És un himne molt respectable”, va defensar immediatament Rafael Hernando,
portaveu del PP al Congrés.
I sí, molt tradicional era per als legionaris, encara que
no està tan clara la vessant cultural, d’anar degollant berbers a la guerra del Rif, a la
dècada dels 20 [I a Catalunya en la dècada dels 30!], mentre enlairaven la cançó com quan es fa la bugada o es frega
amb sabó a la dutxa. O al colp d’Estat de juliol de 1936, quan Francisco Franco, un
dels fundadors, juntament amb Millán Astray, d’aquell cos
d’enamorats del més enllà, va ventar el terços
en contra dels republicans. Després,
a molts dels qui van sobreviure, va ordenar
afusellar-los per auxili a la rebel·lió.
No anaven errats els qui deien que Franco fou algú avançat a la seua
època. La seua vocació pòstuma com a jurista o magistrat del Tribunal Suprem
així ho avala.
“Em fa a mi la
pregunta perquè sóc el ministre que millor canta”, va presumir
Méndez al Senat de cantar francament (sic) bé. I prosseguí dient que ho fa
sempre que pot i que, per exemple, quan va al rugbi assaja “Feo, fuerte y
formal”, de Loquillo. I que diumenge passat cantà a València, a la plaça de
bous, “Y que viva España”, de Manolo
Escobar, “perquè calia animar David Ferrer perquè
guanyara l’eliminatòria de la Davis”. I acabà dient que sols les bones persones
saben cantar i les males no, que fan mala cara. I va esmentar un refrany
alemany: “Allà on sentes una cançó, deixa’t caure”, sobretot si la lletra va de
caiguts, qui sap si per Déu i per Espanya. Llàstima
que Méndez no trobara entre tots els refranys del refranyer centreeuropeu cap
ni un d’aquells que diuen que sense violència no hi ha rebel·lió.
Però per a veritables novios de la muerte,
el rei Felip VI i el seu homòleg saudita, Salman bin Abdelaziz
al-Saud, que va viatjar a Espanya el passat dijous amb honors de cap
d’Estat, llit al Pardo i seguici de 600 homes allotjats, segons el ben
informat ABC en
aquests casos, en tres luxosos hotels de la capital. Tota l’Administració
espanyola desplegada com una immensa catifa per al gran valedor internacional
del wahhabisme, la versió més ortodoxa de la ja molt conservadora branca
religiosa del salafisme. Ambdues advoquen per la puresa islàmica i són
la base ideològica de moviments criminals com l’Isis o Al-Qaida. De fet, Aràbia
gasta, des de fa anys, bona cosa de petrodòlars en la transmissió d’aquest
corrent ultra pels països islàmics.
Segons la propaganda oficial, el rei Salman
va visitar Felip
VI per estrènyer les relacions bilaterals. Un mer eufemisme i pura demagògia. La veritable raó fou la de firmar un acord militar de
2.000 milions per a la construcció a Espanya de cinc corbetes Avante 2.200 i
una base naval al desert. Tot per
enfortir la posició d’aquell país al golf Pèrsic, on des de fa temps fa
la guerra als rebels del Iemen, aliats estratègics de l’Iran, pes pesant que projecta ombra a l’Aràbia Saudita pel
control polític i religiós de la regió.
Uns novios de la muerte molt somrients a la
foto. Amb Rajoy, Letizia, De Cospedal i 200 empresaris en un esmorzar de gala
on acabaren regirant entre les engrunes del gran pastís econòmic. I qui sap si amb un Íñigo Méndez de Vigo deixat caure,
tan emfàtic i tan alegre, i amb el coll allargat cantant “francament” ben
entonat l’himne legionari per a delectança i passió de la bona gent i de les
millors persones.
Cronista i
periodista valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada