Benvolguts,
Avui és per
felicitar l’enginy d’en Jofre Llombart que fa una anàlisi sintàctica, ai no!,
una anàlisi dels significats ocults de les frases i n’obté uns resultats
extraordinaris. El que fa és analitzar la frase, innocent, següent: “Aixequen les
barreres de peatges en protesta per l’empresonament dels líders polítics que
van fer el referèndum sobre la independència de Catalunya”. I en treu molt de suc! Llegiu l’article i traieu-vos el
barret!
12 abril 2018 2.00 h
Mots a la gàbia
Jofre
Llombart
Llegia l’altre dia una frase d’un diari
internacional que més o menys deia: “Aixequen
les barreres de peatges en protesta per l’empresonament dels líders polítics
que van fer el referèndum sobre la independència de Catalunya”. És
una frase que, així de neutra, sense cap referència a l’ús o no de la força,
sense dir “presos polítics”, sense
afegir el qualificatiu d’il·legal al referèndum, podria suscitar un consens que
podria signar una majoria molt transversal del nostre país. El problema és si es fa una desconstrucció de la frase.
M’explico: fixeu-vos que, per a cadascuna de les
paraules de l’afirmació hi ha una llei, una sentència del constitucional o
resolució judicial que prohibeix, desmenteix o matisa cadascun dels conceptes. Per a totes. La
independència? Il·legal. El
referèndum? Prohibit. Els líders
polítics? Anul·lats. I així totes les
partícules que componen el titular. S’ha arribat a un punt de distorsió de la
realitat (el conjunt de la frase) que per debatre de qualsevol altra cosa, cal
fer abans un debat sectorial, paraula per paraula. Fins i tot quan es
parla de “protesta” cal explicar
també que hi ha una llei mordassa que retorça fins a l’arbitrarietat aquest
dret a la queixa. I que des del 2015
hi ha unes protestes que, amb igual naturalesa, unes són considerades
terrorisme i les altres no. Hi havia una època que si cremaves un contenidor a
Hernani era terrorisme i si el cremaves a Albacete era una bretolada; i ara
s’està anant cap aquí. Però
l’anàlisi gramaticolegal de la frase encara no ha acabat. Fins i tot el
concepte Catalunya no genera consens perquè de la seva consideració en
genera un interès partidista.
Hi havia una època que si cremaves un
contenidor a Hernani era terrorisme i si el cremaves a Albacete era una
bretolada
Hi havia una llei orgànica espanyola
anomenada Estatut que ho resolia i deixava clar què era, legalment, Catalunya.
Però al cap d’uns anys va venir el Tribunal Constitucional a tombar-ho.
I és clar, de la frase no m’oblido dels peatges.
Perquè
fins i tot això desperta controvèrsia: a Catalunya les seves barreres les
aixequen els CDR i això es considera terrorisme mentre que a Madrid les aixeca el govern espanyol i se’n
diu rescat.
Jofre Llombart
Joan A. Forès
Reflexions
COMENTARIS
+5 #1 MIQUEL ALTIMIRES I ROS
Te més raó que un sant.
Per altra banda i amb l'agravant que el
rescat de les autopistes madrilenyes les han fet també amb els nostre diners.
Els que ens roben de manera habitual i
sistemàtica.
Castella és lladre per naturalesa i per
aquest motiu contra els lladres no existeixen les mateixes lleis coercitives
que existeixen sobre la manera de pensar i la lliberta d'expressió.
Dijous, 12 abril 2018 7.31
0 #2 ANTONI LUIS PLANAS
Ergo, si l'estat aixeca les barreres de les
autopistes a Madrid, tal vegada, en lloc de rescat, n'hauríem de dir terrorisme
d'estat ? Potser que els hi posin a ells , a l'estat, a la presó, no ?
Dijous, 12 abril 2018 14.27
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada