El Catedràtic de Dret
Constitucional Javier Pérez Royo, és un home d’idees clares, oposades
frontalment, com les nostres, al que hem definit manta vegades com Lawfare
(guerra judicial), o sigui una de les moltes maneres de fer la guerra
(no l’amor!), com guerra química, guerra bacteriològica, guerra nuclear, guerra
psicològica, però en definitiva guerra! Que és justament el que ens estan fent. I el que
espero que els Tribunals europeus vulguin comprendre, comprenguin i actuïn en
conseqüència.
En aquest article
ens explica que el procediment del Tribunal Suprem, de la jutgessa Lamela, del
jutge Llarena, cau plenament dins d’aquesta definició de Guerra Judicial.
Tanmateix la Guerra Judicial necessita dos subjectes: Els
polítics que ordenen fer la guerra i els jutges que accepten fer de sicaris
dels polítics!
Vegem l’article de Javier Pérez
Royo:
Instrucció nul·la de ple dret
La instrucció del jutge Pablo Llarena és d'una deformitat constitucional
difícil de superar
06/04/2018 19:22
Javier Pérez Royo Catedràtic
de dret constitucional de la Universitat de Sevilla
No
entenc a qui se li va poder acudir la idea que Alemanya era el país en què
calia detenir Carles Puigdemont, a fi que fos la justícia alemanya la que es
pronunciés en primer lloc sobre la seva extradició a Espanya per ser processat
pel delicte de rebel·lió.
Alemanya és el país on es va inventar la
definició dels drets com a drets fonamentals.
És el país amb la cultura constitucional més
sòlida de tot el continent. És un país en què els jutges saben que han de
guanyar-se el respecte dels ciutadans quan han de prendre una decisió de la
qual l'opinió pública està pendent. Els jutges alemanys estan educats en el
respecte a l'opinió de la ciutadania.
Possiblement un jutge polonès o hongarès coincidiria amb
la definició del delicte de rebel·lió que figura a l'euroordre emesa pel jutge
Pablo Llarena. Però cap jutge europeu occidental ho faria. I un jutge
alemany menys que cap. Li cauria la cara de vergonya.
El jutge alemany posa de manifest que la
instrucció de la qual és protagonista Llarena està viciada d'arrel
Per això el Tribunal de Schleswig-Hostein
ha pres la decisió amb tanta celeritat. En
realitat, el que ha fet és gairebé no admetre a tràmit l'euroordre pel que fa
al delicte de rebel·lió. És un rebuig
total de la pretensió del jutge instructor espanyol.
¿No li fa vergonya enviar-me una euroordre en aquests
termes?
El cop al prestigi del Tribunal Suprem espanyol és notable. Però no és el més important de la decisió del jutge alemany. El més decisiu és que posa de manifest que la instrucció de la qual és protagonista el jutge Pablo Llarena està viciada d'arrel i que es tracta d'una instrucció nul·la de ple dret per vulneració de drets fonamentals.
El que diu el jutge alemany és que la conducta dels exmembres del Govern i dels exmembres
del Parlament i la dels expresidents de l'ANC i d’Òmnium no és constitutiva del
delicte de rebel·lió i, en conseqüència, que la instrucció s'està fent sobre un delicte
"imaginari", sobre un delicte que no existeix més enllà de la
imaginació del jutge instructor.
Aquesta instrucció per un delicte inexistent
suposa una vulneració de l'article 25 de la Constitució espanyola.
Perquè poguessin ser investigats pel delicte de
rebel·lió, caldria que el tipus penal fos "recognoscible" en la conducta dels investigats. Des de la STC 11/1981, el test de la
"recognoscibilitat" és el
cànon identificador del "nucli essencial" dels drets
fonamentals. Si no es passa aquest test, s'està
produint la vulneració del dret fonamental.
Això
és el que diu la decisió del tribunal alemany en clarificar què s'ha d'entendre
per la "violència" constitutiva del tipus penal de la rebel·lió i
constatar que no s'ha donat a Catalunya.
Ningú hauria d'haver passat ni un sol minut a
la presó
La vulneració de l'article 25 comporta
inevitablement la de l'article 24, el
dret a la tutela judicial efectiva amb la pèrdua consegüent de la imparcialitat
del jutge instructor. Només des del
prejudici més extrem es pot instruir una querella per un delicte imaginari, per
un delicte que cap jutge d'una democràcia europea veu.
La
instrucció per delicte
inexistent és
la màxima
expressió de parcialitat
d'un jutge instructor.
De la vulneració dels articles 25 i 24
es deriva la vulneració de l'article 17 de la Constitució. Si no hi ha delicte de rebel·lió, no hi ha cap justificació per a l'adopció de la mesura
cautelar de la presó provisional. Ningú
hauria d'haver passat ni un sol minut a la presó.
Encara que ni tan sols amb la instrucció per delicte de
rebel·lió es podria haver impedit la presència del candidat Jordi Sànchez a la
sessió d'investidura, aquesta decisió del
jutge instructor es justifica encara menys quan el delicte de rebel·lió no
existeix. Encara resulta més flagrant la vulneració del dret de sufragi passiu de Jordi Sànchez i del
sufragi actiu de tots els ciutadans integrants del cos electoral (article 23). I la violació, per descomptat, de
l'autonomia del Parlament.
Tota aquesta cadena de vulneració de drets
fonamentals és la que destapa la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein.
La instrucció del jutge Pablo Llarena és d'una
deformitat constitucional difícil de superar. La
ignorància que exhibeix de principis essencials del dret constitucional espanyol
(i alemany) és inqualificable.
La
vulneració de drets fonamentals comporta no l'anul·labilitat sinó la nul·litat de tota la instrucció.
Javier Pérez Royo
Joan A. Forès
Reflexions
Altres articles:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada