Benvolguts,
Estic d’acord que els
discursos i rodes de premsa del president Puigdemont carregats de tranquilitat, d’enginy i de tacte
diplomàtic, són una manera molt potent de presentar-nos al mon. Tanmateix, crec
que encara ha d’escolar-se un temps, per això m’agrada el capteniment del president,
fins que els europeus, mitjancers o no, assimilin que els catalans no volem
obtenir concessions substancials sinó que volem estar en igualtat de condicions, parlar de tu a tu,
amb l’Estat espanyol.
Segons Der Spiegel, aquí hi ha
la raó dels nervis del govern espanyol aquest cap de setmana. "La mediació
internacional és el gran objectiu dels catalans, especialment de Carles
Puigdemont. Només si Europa o un Estat potent com Alemanya intervenen en el conflicte,
els catalans tindran l'oportunitat d'obtenir concessions substancials de
Madrid. Tothom n'és conscient, i això explica la reacció del ministre espanyol
d'Exteriors, Afonso Dastis", apunta.
Volem tornar al 13 de setembre del 1714. I evidentment també volen tornar al gener del 1939 abans de l'ocupació salvatge de Catalunya per les tropes franquistes.
Volem que Espanya
reconegui que des del 1714 les forces d’ocupació borbòniques, “por justo derecho de conquista”, han estat
campant per Catalunya com a país conquerit, i volem que els governants
espanyols recorrin els temps i els camins que l’Europa (inclosa
Catalunya) ha recorregut des d’aquell moment, i que passin a una posició més moderna,
més adient amb el criteri manifestat repetidament per l’economista Alfons
Duran-Pich que explica què és la societat civil (en comparació amb la societat del franquisme sociològic):
És interessant assenyalar que només les nacions amb arrels
històriques que incloguin el comerç, les arts i els oficis, el
capitalisme primitiu de caràcter mercantil, la revolució industrial,
l’acumulació de capital, la creació i solidificació d’una burgesia il·lustrada,
els ateneus obrers, les associacions cíviques, etc. es poden permetre
el luxe de tenir una “societat civil”.
La Codorniz,
setmanari mestre en humor durant el franquisme va publicar un pensament d’un
dels seus humoristes que deia que:
Espanya
tenia molt futur perquè encara havia de recórrer el segle XVIII, el XIX, el XX i...
Es pot saber quin és
el recorregut del temps i els camins
que suggerim de recórrer, a Espanya, que ells mai no han fet ni han volgut fer,
llegint el document de la viquipèdia
sobre l’Absolutisme
espanyol!
Vegem el comentari d’en Lluís Bou sobre l’article del
'Der Spiegel':
'Der Spiegel' confirma la voluntat
d'Alemanya d'intervenir en el cas català
Lluís Bou
Diumenge, 8 d'abril de 2018
El setmanari Der Spiegel, el més important d'Alemanya, ha
confirmat la voluntat de la cancelleria d'aquest país d'intervenir en el cas
català, amb una actitud de mitjancera entre les
dues parts. "El nerviosisme
espanyol sembla justificat. Els polítics alemanys volen ara que Brussel·les
intervingui en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Molts diputats
proposen fins i tot que Berlín intervingui com a mitjancera",
assenyala.
En els mateixos termes s'expressava ahir
el Frankfurter Allgemeine
Zeitung, el principal diari del país.
La revista recorda que fins ara el govern alemany es
limitava a mostrar-se neutral i a considerar la qüestió catalana com un afer intern espanyol,
en coincidència amb l'executiu espanyol. Però
aquesta unitat de criteri s'ha trencat perquè Espanya no resol el
conflicte per si sola, i perquè el cas judicial del president Carles Puigdemont
ara s'haurà de decidir a Alemanya.
Segons Der Spiegel, el primer indici que canviava la política de la
cancelleria són les declaracions que va fer divendres la ministra de Justícia alemanya, Katarina Barley, quan va anunciar que
volien parlar també dels "aspectes polítics" del cas
Puigdemont. És a dir, que volien intervenir.
"La proposta de Barley de parlar dels "aspectes
polítics" és molt controvertida [a Espanya]. És una música nova a Berlín. Fins ara la decisió del Tribunal s'havia mantingut al
marge d'aquesta via i es considerava que el conflicte era un afer intern espanyol. Però
segons sembla Barley ha abandonat ara
aquesta línia i ha incrementat la pressió sobre els espanyols perquè
busquin una solució política al conflicte de Catalunya. Almenys d'aquesta
manera s'han interpretat les seves paraules a Espanya", ha indicat.
La revista dona a entendre que la ministra de Justícia no va per lliure, i recull la informació del Frankfurter Allgemeine Zeitung en el sentit que estan creixent les veus a la CDU de la
cancellera Angela Merkel en el sentit que cal intervenir en el conflicte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada