Benvolguts,
Hem explicat fa pocs dies que vàrem assistir a la
presentació del llibre d’en Jordi
Bilbeny titulat Inquisició i
Decadència. En l’apunt vàrem també explicar que en Josep Manuel Comajuncosa - Professor d’economia d’Esade, fou un dels presentadores d’en Bilbeny.
Avui tenim un article publicat al PuntAvui precisament d’en Comajuncosa sobre aquest tema. És
interessant perquè en Comajuncosa presenta el llibre des del punt de vista de
l’economia i les seves justificacions són molt a tenir en compte per comprendre
el problema de fons: Els llibres impresos en català a la Confederació
Catalano-Aragonesa passen en un temps molt curt de ser impresos en català a ser
impresos en castellà. Si fós un canvi químic, diríem que hi va haver un
catalitzador. Si fos un canvi biològic diríem que hi va haver un enzim. I està
clar: el catalitzador o l’enzim s’anomena “la Inquisició”.
Vegem l’article:
Josep Manuel
Comajuncosa - Professor d’economia d’Esade
Molts
lectors se sorprendran de veure aquests dos conceptes aparèixer junts en un
títol. Semblen dues coses sense connexió. Un tribunal religiós creat per
vetllar per l’ortodòxia catòlica, amb fama d’haver comès molts excessos, i un
període de dos segles i escaig que apareix als llibres de text de literatura
catalana.
Però hi ha una connexió. Coincideixen en
l’espai i en el temps. I la raó de ser d’un s’entrelliga amb els fets que defineixen
l’altre. Avui dia està generalment acceptat que
la Inquisició, especialment a partir de finals del segle XV a Castella, va esdevenir també un instrument de control polític. De
control de l’opinió i de repressió de la dissidència. Entre moltes altres coses la Inquisició es va
encarregar de la supervisió dels llibres publicats. De fet, conjuntament
amb les lleis de censura reial introduïdes als primers anys del segle XVI, van
instaurar el que avui coneixem com a censura
prèvia. Tot llibre que es volgués publicar havia de rebre el consentiment previ d’un censor. Sense
aquest consentiment el llibre no era autoritzat, i en cas que es publiqués (una
jugada arriscada per part de l’autor i de l’editor) se’n
cercaven tots els exemplars i es destruïen. Aquesta censura la
introdueixen els Reis Catòlics en una llei de 1502. I sens dubte
tindria conseqüències.
“Els canvis de gustos sobre la llengua de
lectura no poden ser sobtats
En termes econòmics es ve a dir que la
demanda de llibres en català, pels gustos dels consumidors, va reduir-se fins a
fer-ne gens rendible la producció, raó per la qual es van deixar d’imprimir. A més va ser un fenomen molt sobtat, la impressió de
llibres en català va pràcticament desaparèixer en una dècada. Una observació acurada del procés no sembla
indicar un fenomen de caiguda de la demanda, sinó un problema de control
sobtat de l’oferta. Si s’hagués donat una caiguda de la demanda els
preus haurien experimentat una caiguda més o menys gradual abans que els
darrers llibres pràcticament es regalessin per la manca de demanda. Els canvis de gustos sobre una cosa com la llengua de
lectura no poden ser sobtats.
En canvi, els preus es van mantenir, els
llibres escrits en català seguien sent una cosa valuosa fins al mateix moment
en què se’n deixen d’imprimir. Fins i tot en els
testaments, la gent enumerava detalladament els llibres que posseïa per indicar
a qui els deixava. També va
aparèixer un mercat no oficial de llibres, en aquest cas de llibres manuscrits, perquè els manuscrits
podien escapar més fàcilment del control censor. I aquests manuscrits catalans
conservaven un valor i eren esmentats també en els testaments. Tot això encaixa molt més amb un caiguda de la
producció degut a una desaparició sobtada de l’oferta. Que és el que va passar amb la introducció de les lleis
de censura prèvia per part de la Inquisició i la monarquia. Sobretot si els dos
fets, introducció de la censura i pràctica desaparició de la impressió de
llibres en català, coincideixen perfectament en el temps. I per lògica elemental, si abans de la
introducció de la censura pràcticament tots els llibres es publicaven en llatí
i en català, i just després d’aquesta introducció els llibres apareixen
majoritàriament escrits en castellà, la censura hi ha de tenir alguna cosa a
veure, en aquest canvi.
Aquesta problemàtica s’exposa al darrer
llibre de Jordi Bilbeny, Inquisició
i Decadència. També s’hi recullen i analitzen els missatges de
queixa que diferents autors van deixar escrits en les seves obres quan
aquestes eren objecte de censura. Hi apareixen els dos primers grans escriptors
de llengua catalana, que suposadament per una qüestió de prestigi van passar-se
al castellà com a llengua literària, Joan de Timoneda i Joan Boscà. I també
d’altres, potser menys coneguts pel lector actual, però igualment
significatius. Són sempre missatges més o menys
explícits, més o menys velats, que apareixen als pròlegs, preàmbuls i
dedicatòries de les seves obres en castellà. Però tots manifesten sentiments
d’indignació, lament, tristesa, resignació mal amagada, pel fet que la seva
obra no apareix tal com ells l’havien escrit. I en la majoria dels
cassos, les versions escrites en castellà són
segones edicions, revisades, alterades, de primeres edicions avui perdudes. Bilbeny desgrana aquests missatges, els analitza i
ens fa evidents la indignació, la queixa, el lament, i fins i tot la ràbia i la
por, que amaguen.
Sens dubte aquestes evidències, tant el comportament del
mercat d’edició de llibres en català en els primers anys del segle XVI com el missatge que
obstinadament deixaven els autors del país, han de fer variar la concepció que
tenim avui sobre les raons per la qual, quan es trobava en el seu moment de
màxim prestigi i de forma molt sobtada, la literatura escrita en llengua
catalana es va gairebé extingir.
La paraula decadència no
és pas la més adequada.
Josep Manuel Comajuncosa
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada