Benvolguts,
Avui comentem l’Editorial del PuntAvui de títol La infanta signava amb els ulls clucs.
Ella confiava plenament en el seu marit, a qui s’estimava
molt i tot ho sabia fer bé. Pel que sembla, aquesta senyora no sabia res dels
negocis criminals (del crim organitzat se’n diu) del seu marit. I he arribat a
una doble suposició:
1.
Si no té estudis primaris o títols universitaris,
com explica algun comentarista, pot ser que no conegués res dels negocis
delictius del seu marit...
2.
Si té estudis primaris o títols universitaris, i
no coneixia res dels delictes imputats al seu marit, pot ser que els títols
siguin falsos, o comprats, o li varen tocar en una tómbola. I en aquest cas
quin treball, remunerat evidentment, hi feia o hi fa encara a La Caixa?
Tanmateix, per aclarir conceptes, he mirat a la Viqui, per saber si era una
analfabeta o si tenia algun estudi.
De la Viqui:
Cristina de Borbó i Grècia, infanta d'Espanya, és la segona dels fills dels reis Joan
Carles I i Sofia. Va nàixer el 13 de juny del 1965 a Madrid, és llicenciada en Ciències Polítiques per
la Universitat
Complutense de Madrid i màster en Relacions Internacionals per
la Universitat de New York. Es va
casar a la catedral de la ciutat comtal el 4
d'octubre de 1997 amb Iñaki Urdangarín. Va ostentar el títol de duquessa de Palma des del 26 de setembre
de 1997, atorgat pel seu pare, fins a l'11 de juny de 2015, quan el seu germà Felip VI el revoca.[1][2]
Un tast:
La defensa de la infanta ha intentat fer-la
passar per una esposa dedicada a la família que confiava plenament en el seu
marit i que signava amb els ulls tancats els papers que ell li lliurava.
El fet que confiés plenament en el seu marit, que
és qui s’encarregava
dels negocis, em va recordar un acudit antic. A final dels anys quaranta quan tot d’una
varen aparèixer els “nous rics” (Estraperlo?
Tracta de blanques? Corrupció tout court?),
corrien de boca a orella acudits de nous rics. Vegem-ne un:
Uns nou rics tornen de donar la volta al mon. Quan arriben
fan una festa de recepció i tot d’una una
amiga pregunta a la senyora: Ah, si heu estat a tot arreu deveu haver estat a Paris, oi? I la senyora respon: Ai filla, no ho sé, era
el meu marit que s’encarregava dels bitllets!
Vegem doncs l’Editorial
de l’Avui:
5 març 2016 2.00 h
La infanta signava amb els ulls clucs
Veure la infanta Cristina asseguda al banc
dels acusats ajuda a netejar la malmesa imatge de la justícia espanyola,
enfangada en el descrèdit de la impunitat amb què determinats personatges
associats al poder han evitat fins ara la presó. Però
n'hi ha prou, amb això? Els dos delictes fiscals que s'imputen a la filla de
l'excap de l'Estat espanyol, Joan Carles I, podrien costar vuit anys de presó a una persona normal. Per això és necessari que,
més enllà de la incòmoda fotografia de la germana del rei Felip VI prestant declaració en una seu judicial, es mantingui
fins al final el principi que tots som iguals
davant la llei. Desgraciadament, hi ha motius per pensar que
difícilment serà així.
La vergonyosa intervenció de l'advocada de
l'Estat durant aquest procés, quan va afirmar que allò que Hisenda som tots era tan sols un eslògan publicitari, donava a entendre que a l'hora de retre comptes encara
hi ha dues classes de ciutadans. La infanta Cristina compartia el
cinquanta per cent de la societat Aizoon
amb el seu marit i signava papers relacionats amb l'activitat mercantil de
l'empresa. Qualsevol persona en la seva situació, doncs, ho tindria francament
complicat per convèncer el tribunal que no hi pintava res, en unes activitats
que van desembocar en els delictes fiscals. La defensa de la infanta ha intentat fer-la
passar per una esposa dedicada a la família que
confiava plenament en el seu marit i que signava amb els ulls tancats els
papers que ell li lliurava. Veurem
fins a quin punt ha estat creïble i també veurem fins a quin punt la justícia
espanyola és capaç de demostrar la
seva independència en un cas que ben segur segueixen amb atenció tantes
mestresses de casa amb problemes similars.
Editorial
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada