Benvolguts,
Aquesta gent de Ciudadanos, des de fa 10 anys saba nova
per l’anticatalanisme del PPSOE, aquests
enemics,
que no adversaris, de Catalunya han intentat repetir a Catalunya totes les desgràcies
que els mateixos fatxes varen inocular al País Valencià, almenys des de la transacció
cap aquí. La
darrera és intentar que a Catalunya no s’usi la denominació de País per anomenar el territori! I dels seus resultats al País Valencià n’han d’estar
contents perquè els va sortir rodó. Fins ara que els estan apareixent totes les
xacres, totes les mentides, tots els enganys que havien fet córrer al país de
més avall...
Uns quants enganys:
1.
País Valencià. Si ho recordeu, des del
començament, des de molt abans del franquisme el nom que el poble havia triat, proposat
i actualitzat també per en Joan Fuster era País
Valencià. País
Valencià, per què? Joan Fuster. 1981. En Joan Fuster
explica en aquest opuscle que val molt la pena de llegir, les diferents
denominacions de País Valencià, com Reino de Valencia, Comunidad Valenciana, Rechió
valenciana, Levante, Región levantina, etc. Totes, excepte “País Valencià” proposades
pels fatxes enemics de Catalunya i dels Països Catalans! Que en la transacció
varen guanyar i ara del país se’n diu oficialment: Comunidad Valenciana!
Un tast de País
Valencià, per què? Joan Fuster. 1981.: Recorde
unes declaracions de don Emilio Attard a la premsa –lamente no poder citar-ne
la referència exacta– que venien a dir: «De eso de “País Valenciano” nunca se
habló hasta los libros de Fuster...». Aquest senyor, o no té memòria, o no
tenia costum de prestar atenció a les efervescències nacionalistes d’abans de
la Guerra d’Espanya: potser, ni aleshores com ara, no li interessava gens la
vertadera «entitat» o «identitat» d’un poble que, al capdavall i si no
m’equivoque, també és el seu.
Algun
altre personatge, o personatja, ha proferit: «Eso de “País” viene de “Països”,
y ya se sabe...». I no. En tot cas, seria al contrari. La conclusió em sorprèn
pel que significa d’ignorància o de tergiversació. Tots ells, en realitat, són
gent que no concep la «región», el «reino» o –uf!– el «país» més enllà del camí
de Trànsits: és el «centralisme» de València, que, si bé es mira, només és
centralista d’ell mateix: la contemplació del propi melic. ¿Vinaròs, Elx?
Queden tan lluny...
És per això que els centralistes han intentat i ho han aconseguit que el
País Valencià no s’anomeni així ni en l’Estatut d’Autonomia.
2.
Corredor Mediterrani. Un altre dels triomfs de la dreta ultramuntana és la
de no construir de cap manera el Corredor
Mediterrani, amb un enorme perjudici per l’economia de Catalunya, del País Valencià,
de Múrcia i d’Andalusia. El litigi fa 30 anys que dura i el Corredor Mediterrani no està ni projectat...
Una anècdota de Carlos Aragonés i Xavier Trias (explicat al lllbre Catalunya Estat
d’Europa del CCN): Hi ha frases extraordinàries
com la del director del gabinete de Presidencia del Gobierno
y hombre de máxima confianza del presidente Aznar a Trias: “El AVE de Barcelona a Valencia, ni lo soñéis
mientras mandemos nosotros: llegaríais a acuerdos con los valencianos en
la economía y os podríais acabar entendiendo en la lengua y otros
temas". Xavier Trias, hoy
concejal de CiU en el Ayuntamiento de Barcelona (avui ex-batlle de Barcelona),
se quedó atónito cuando Carlos Aragonés le soltó esta frase al
despedirse como congresista en Madrid en el 2003. Aragonés era director del gabinete de Presidencia del Gobierno
y hombre de máxima confianza del presidente Aznar.
Vegem l’article molt
precís de la Marina Llansana:
27 març 2016 3.00 h
El país de C's
Marina Llansana
És un partit que ha fet bandera de polèmiques que ja havien passat a la
història i que ha alimentat conflictes que no existien
Aquesta setmana Ciutadans ha
registrat al Parlament de Catalunya una proposició de llei per impedir que en
la llei d'acció exterior de la Generalitat es faci servir el terme país per referir-se a Catalunya. Diuen que parlar de país podria
generar “dubtes sobre la naturalesa juridicopolítica de Catalunya”.
Quan passen coses com
aquestes és bo recordar que C's va entrar al Parlament l'any 2006 amb la
promesa electoral de posar fi, deien, al “debat identitari”. Una repassada a l'hemeroteca i al llibre de sessions del Parlament revela
la gran paradoxa:
C's és el partit que més debats identitaris ha protagonitzat els últims deu
anys.
Han fet bandera de polèmiques que ja havien passat
a la història i han alimentat conflictes que no existien:
·
El 2010 van proposar canviar la Diada Nacional de
Catalunya i traslladar-la al 23 d'abril, amb l'argument que la festa del llibre
“unia tots els ciutadans de Catalunya” a diferència de l'11 de setembre, que
els dividia.
·
Han atacat la immersió lingüística a les escoles i els mitjans de comunicació públics
perquè “adoctrinen catalans”
·
Es van oposar a l'Estatut perquè
parlava de “drets històrics”.
·
En plena campanya electoral de les passades
municipals, l'alcaldable barcelonina Carina Mejías va anunciar que “canviaria el nom
de la plaça Països Catalans, perquè no existeixen”.
·
I quan es va aprovar la ILP que prohibia les curses de braus a Catalunya, el debat va girar
al voltant dels drets dels animals amb una excepció: la del portaveu de C's, que va parlar del
valor cultural i identitari dels toros.
Han atacat la llengua, la diada, els Països Catalans, els drets
històrics i els mitjans públics. Han defensat els toros i han aconseguit quota mediàtica per haver-se negat a cantar Els segadors o bé per abandonar
l'hemicicle per no haver de condemnar el franquisme. Ara
proposen que deixem de ser un país per passar a ser una comunitat autònoma.
Deien que abolirien el debat identitari català i es van deixar de dir que
era per substituir-lo per un altre: l'espanyol.
Marina Llansana
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada