Benvolguts,
Una anàlisi força pragmática
de Guifré Jordan sobre el futur de Podemos, que en aquests moments
està en crisi (de creixement?) i sobre el futur dels antics partidaris de la tercera via,
que sembla que només tindrien dues opcions: O esdevenen independentistes o
queden aparcats durant una generació…
Vegem-ho:
17/03/2016. 20:12 H
Com afecta la
crisi de Podemos al procés?
La nova política de Podemos ja impera a Espanya:
disputes entre els dos de dalt per fer-se amb el poder absolut, corrents
interns afins a un i a l’altre enfrontats, secretari d’organització que
controla el partit, queixes de les bases per poca possibilitat de prendre part
en el procés de decisió i... promeses i bones paraules per a Catalunya. Un
moment: nova política no era...?
En qualsevol cas, el partit que ho havia de canviar tot –i encara ho té a les mans- torna a estar en boca de tothom perquè aquesta setmana Pablo Iglesias ha fulminat el secretari d’organització, Sergio Pascual, sense gaire miraments ni explicacions. De moment, tant el líder podemita com Íñigo Errejón, que teòricament ha vist com la seva mà dreta ha saltat pels aires, no han donat la cara.
La crisi podemista, provocada sobretot pels dubtes que genera la possible investidura de Pedro Sánchez, està magnificada pels mitjans de l’establishment, que ja han titllat el moviment de ‘purga’. Ja ho van fer amb la polèmica sobre la declaració d’hisenda de Juan Carlos Monedero, que va aturar la tendència a l’alça de formació. Però el problema és considerable, cosa que s’ha reproduït a cinc branques territorials, que han canviat de direcció recentment, i també a Podemos Catalunya, on hi ha tres candidats no massa ben avinguts per ocupar la secretaria general vacant des de fa mig any: Jèssica Albiach, Raimundo Viejo (tots dos amb el beneplàcit de Pablo Iglesias) i Albano Dante Fachin (més proper a Colau).
Tot aquest enrenou afecta d’alguna manera al procés? Bé, depèn de com de profunda pugui ser la crisi a Podemos, potser es veuen forçats a abstenir-se en un govern PSOE-Ciudadanos per evitar comicis i tenir temps per refer-se. En aquest cas, les ínfimes possibilitats de referèndum ja quedarien aparcades, les polítiques espanyoles amb Catalunya no canviarien –malgrat no escenificar tanta contundència, el federalisme no arribaria mentre el PP tingui majoria absoluta al Senat-. La tercera via ja quedaria del tot enterrada i els seus defensors només tindrien dues opcions: apuntar-se al full de ruta independentista o quedar-se una generació més estancats a l’Estat. Així, és bona o dolenta la crisi de Podemos pels interessos sobiranistes?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
En qualsevol cas, el partit que ho havia de canviar tot –i encara ho té a les mans- torna a estar en boca de tothom perquè aquesta setmana Pablo Iglesias ha fulminat el secretari d’organització, Sergio Pascual, sense gaire miraments ni explicacions. De moment, tant el líder podemita com Íñigo Errejón, que teòricament ha vist com la seva mà dreta ha saltat pels aires, no han donat la cara.
La crisi podemista, provocada sobretot pels dubtes que genera la possible investidura de Pedro Sánchez, està magnificada pels mitjans de l’establishment, que ja han titllat el moviment de ‘purga’. Ja ho van fer amb la polèmica sobre la declaració d’hisenda de Juan Carlos Monedero, que va aturar la tendència a l’alça de formació. Però el problema és considerable, cosa que s’ha reproduït a cinc branques territorials, que han canviat de direcció recentment, i també a Podemos Catalunya, on hi ha tres candidats no massa ben avinguts per ocupar la secretaria general vacant des de fa mig any: Jèssica Albiach, Raimundo Viejo (tots dos amb el beneplàcit de Pablo Iglesias) i Albano Dante Fachin (més proper a Colau).
Tot aquest enrenou afecta d’alguna manera al procés? Bé, depèn de com de profunda pugui ser la crisi a Podemos, potser es veuen forçats a abstenir-se en un govern PSOE-Ciudadanos per evitar comicis i tenir temps per refer-se. En aquest cas, les ínfimes possibilitats de referèndum ja quedarien aparcades, les polítiques espanyoles amb Catalunya no canviarien –malgrat no escenificar tanta contundència, el federalisme no arribaria mentre el PP tingui majoria absoluta al Senat-. La tercera via ja quedaria del tot enterrada i els seus defensors només tindrien dues opcions: apuntar-se al full de ruta independentista o quedar-se una generació més estancats a l’Estat. Així, és bona o dolenta la crisi de Podemos pels interessos sobiranistes?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada