27/03/2016.Josep Maria Solé i Sabaté. Els confidents a Madrid. “Hi ha gent que explica una Catalunya que no té res a veure amb la realitat”. Els informadors catalans a Madrid s'assemblen als informadors que tenien els validos, càrrecs de confiança dels reis; veien i explicaven el país que desitjaven, no el que era. La gran sorpresa de Sánchez és veure que els espanyolistes a Catalunya no estan en l'eix central de res, ni nacional, ni social, ni cultural.

Benvolguts,

Avui el catedràtic Solé i Sabaté ens proposa un apunt interessant:

En Pedro Sánchez constata que Espanya avui és un fracàs històric. 

Constata que el que fan córrer els Girauta, Millo, Batet, Azua, Boadella i altres ressentits amb Albert Rivera com a cap de colla, no té res a veure amb una realitat d'il·lusió i pacífica convivència. Compren que avui els partits espanyolistes, PSC(PSC-PSOE), (PSC-PSOE), (PSC-PSOE), (PSC-PSOE), PP, C’s, són el passat, són la por del futur, són la dependència d'un Estat que trontolla, són ignorar els fets territorials, són tenir por de la seva identitat cultural i, potser el pitjor, són impotència per fer front a cap problema sense l'ariet d'una Constitució que el PP, amb massa silenci del PSOE i un seguidisme llagoter repressor de C's, ha buidat de la necessària imparcialitat convertint-la en eina al servei del govern de torn. Constata que C’s acapara el rebuig a la catalanitat com a eix social, cultural i econòmic del país... 

En fi, que Espanya sembla un pèssim negoci, i que ser espanyolista no ho és mentre hi hagi incauts que acceptin l'engany.

Vegem l’apunt:

27 març 2016 3.00 h

Els confidents a Madrid

Josep Maria Solé i Sabaté - Catedràtic d'Història Contemporània (UAB)

“Hi ha gent que explica una Catalunya que no té res a veure amb la realitat

Els informadors catalans a Madrid s'assemblen als informadors que tenien els validos, càrrecs de confiança dels darrers reis austríacs i primers borbons; veien i explicaven el país que desitjaven, no el que era.

Així s'explica una decadència secular en què les noves potències els arrabassaven territoris i virregnats arreu del món on Castella havia conquerit un imperi. Pedro Sánchez en la seva aposta per formar govern i no desaparèixer en un PSOE mig segrestat pels barons, addictes compulsius a les portes giratòries, ha descobert que el que li diuen de Catalunya els Girauta, Millo, Batet, Azua, Boadella i altres ressentits amb Albert Rivera com a cap de colla, no té res a veure amb una realitat d'il·lusió i pacífica convivència.

Un interlocutor seu en les converses, que no negociacions, amb els partits sobiranistes (ERC, DL i Podem), m'explicava que la gran sorpresa de Sánchez ha estat veure que els espanyolistes a Catalunya no estan en l'eix central de res, ni nacional, ni social, ni cultural. Que el seu suport en l'imaginari del país és només anar a la contra de tot i que tenen molt poc a dir respecte al futur d'aquesta societat des del punt de vista econòmic i del pensament, cosa que es pot veure al Parlament, amb C's –un coet teledirigit per interessos mesquins–, i el decreixement constant del PSC –avui només PSOE– i PP. Quan se'ns pregunta què representen aquests partits avui a Catalunya, la resposta és directa: passat, por del futur, dependència d'un Estat que trontolla, ignorar els fets territorials, por de la seva identitat cultural i, potser el pitjor, impotència per fer front a cap problema sense l'ariet d'una Constitució que el PP, amb massa silenci del PSOE i un seguidisme llagoter repressor de C's, ha buidat de la necessària imparcialitat convertint-la en eina al servei del govern de torn.

Hi ha una qüestió que no deixa d'aparèixer en voler respondre'n el perquè des dels mitjans: el món dels diners i la dita democràcia espanyola. S'ha arribat fins al punt que gent ressentida pel fracàs polític, cultural, econòmic pugui ser qui tergiversi la realitat de Catalunya.

La realitat palpable és que Espanya avui és un fracàs històric i necessita reafirmar-se dia a dia encara que sigui sobre falsedats que, fa tot just quatre dies, li han caigut al candidat del PSOE Pedro Sánchez com un castell de cartes.

Confidents de res real, funcionaris de partit o defensors només dels seus personals interessos. Miquel Iceta, professional de la política de fa gairebé 40 anys, ho va dir al conclau del PSOE a Madrid: “a C's en Catalunya los vemos diferente.” És clar, al cap i a la fi, part del drenatge en vots del PSC ha anat a C's, que acapara el rebuig a la catalanitat com a eix social, cultural i econòmic del país. Els validos del passat han reviscut en uns personatges que hem de fabular tot explicant una realitat que no existeix.

Sembla un pèssim negoci, no ho és mentre hi hagi incauts que acceptin l'engany.

Josep Maria Solé i Sabaté 

COMENTARIS 

0#1 MIQUEL ALTIMIRES I ROS

Sí. Viuen en un món imaginari que ells voldrien, confabulats amb una església privilegiada amb uns favors econòmics que s’ajuden mútuament.
Una premsa sectària atiant constantment en aquesta falsedat i una televisió omnipresent que han imposat la llengua de Castella, negant a altres una televisió pròpia que defensi la llengua nadiua, marginada, ofuscada i vilipendiada.
Aquests bunyol que en diuen Espanya és un miratge, una falsedat i una imposició, fent creure als altres el que ells volen.
No és gens estrany que Pedro Sánchez s’empassés totes les mentides, fins que es va adonar de la realitat. Ara però ja no és a temps de rectificar, es va posar el verí a dins de casa.

Diumenge, 27 març 2016 11.55

0#2 JOSEP SOLER CIRERA

Gent com l’Iceta (bo i havent estat tant deslleial al Pasqual Maragall) entenc que de no ser sicari del PSOE, no tindria res més a fer en aquest món. El que mes em desconcerta però, és l'existència d'aquest típus de botifler com Francesc de Carreras, que en potència hauria de ser el més agraït del mon, pel que han rebut i pel que se li ha donat, tot i els poc mèrits aportats per ell a Catalunya. Costa veure'l com el gran inventor de "Ciudadanos", especialment al saber que res d'aquesta gent que ha decidit d'envoltar-se, tingui res de comú amb ell o amb ningú del seu propi entorn).

Joan A. Forès

Reflexions