Benvolguts,
Avui comentem l'article de J.P./ACN Firmar
penes de mort «no era delicte», base per no extradir franquistes.
És un problema d’ètica?
En aquest punt cal recordar la pel·lícula El
judici de Nuremberg on els capitostos nazis són castigats, explicant que obeir ordres no és
una excusa ni un eximent. Tan nazis són els capitostos de la peli, com
franquistes són l’Utrera, el Martin Villa, el Mena, el Villarejo, el Català i
tots els ministres que hi ha hagut des del 1939, que haurien d’estar en les
mateixes circumstàncies i se’ls hauria d’aplicar la mateixa llei. Però els nazis
eren els perdedors i els franquistes han estat els guanyadors...
Segons la Viqui el Villarejo fou nomenat
diputat europeu per Podemos i es va manifestar ardidament contra la independència de Catalunya, i ell i en Mena varen signar un manifest en la mateixa direcció:
L'octubre de
2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest
a favor del federalisme espanyol i
en contra laindependència de Catalunya i el
2015, un manifest de suport a Barcelona en Comú.[4][5]
Vegem l'article:
Divendres 25 de març de 2016. J.P./ACN.
Firmar penes de
mort «no era delicte», base per no extradir franquistes
El govern espanyol denega la
petició per jutjar a l’ Argentina els exministres Utrera Molina i Martín Villa
El ministre Catalá considera
que se'ls volen imputar delictes "hipotètics" perquè als anys setanta
la sentència màxima "estava prevista al Codi Penal"
J.P./ACN |
13/03/2015
a les 17:50h
El consell de
ministres ha aprovat aquest divendres un informe del Ministeri de Justícia que
denega la petició d'extradició que la jutgessa argentina Maria Servini havia
demanat contra els ministres franquistes Utrera Molina (per haver convalidat
amb la seva rúbrica la sentència de mort de Salvador Puig Antich), i Martín
Villa (per la mort de cinc treballadors en una protesta).
El ministre de Justícia ha argumentat que els crims ja han prescrit, i la
pena de mort "als anys setanta estava prevista al Codi Penal de
l'època", i per tant "qui signava una pena de mort no cometia un
delicte".
El govern de Rajoy tanca d'aquesta manera la porta a la extradició que la jutgessa Servini havia demanat per alguns dels responsables dels crims del franquisme. Ho fa després d'haver dilatat el procés demanant a Argentina una ampliació d'informació que ha arribat recentment.
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha explicat en roda de premsa que ha sotmès al consell de ministres un acord per a la denegació de l'extradició en base a tres motius.
Delictes "hipotètics"
En primer lloc perquè es tracta de ciutadans de nacionalitat espanyola i de delictes "hipotèticament" -en paraules del ministre- comesos a l'Estat, i per tant qualsevol jurisdicció per jutjar-los seria espanyola.
En segon lloc, segons Catalá, són delictes que "suposadament van ser comesos als anys 70" i tan el Codi Penal d'aleshores com el vigent "tenen una previsió d'extinció de responsabilitat penal de quinze anys" i, per tant, "al 2014 quan es va iniciar aquest procediment estaria absolutament prescrita i extingida la responsabilitat criminal".
En tercer lloc, el govern espanyol argumenta que el delicte que s'imputa als dos ministres que és el d'haver signat sentències de mort, "als anys setanta estava previst al Codi Penal de l'època", i per tant "qui signava una pena de mort no cometia un delicte". "En aquell moment no era delicte", ha conclòs Catalá.
El govern de Rajoy tanca d'aquesta manera la porta a la extradició que la jutgessa Servini havia demanat per alguns dels responsables dels crims del franquisme. Ho fa després d'haver dilatat el procés demanant a Argentina una ampliació d'informació que ha arribat recentment.
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha explicat en roda de premsa que ha sotmès al consell de ministres un acord per a la denegació de l'extradició en base a tres motius.
Delictes "hipotètics"
En primer lloc perquè es tracta de ciutadans de nacionalitat espanyola i de delictes "hipotèticament" -en paraules del ministre- comesos a l'Estat, i per tant qualsevol jurisdicció per jutjar-los seria espanyola.
En segon lloc, segons Catalá, són delictes que "suposadament van ser comesos als anys 70" i tan el Codi Penal d'aleshores com el vigent "tenen una previsió d'extinció de responsabilitat penal de quinze anys" i, per tant, "al 2014 quan es va iniciar aquest procediment estaria absolutament prescrita i extingida la responsabilitat criminal".
En tercer lloc, el govern espanyol argumenta que el delicte que s'imputa als dos ministres que és el d'haver signat sentències de mort, "als anys setanta estava previst al Codi Penal de l'època", i per tant "qui signava una pena de mort no cometia un delicte". "En aquell moment no era delicte", ha conclòs Catalá.
J.P./ACN
Joan A. Forès
Reflexions
Anònim, 13/03/2015 a les 17:56
O sigui, la policia mata cinc treballadors
en una manifestació i al cap de 15 anys és com si no hagués passat res?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada