Per obra i gràcia dels
fatxes valencians i espanyols, de comú acord, els botiflers valencians han fet
creure als seus conciutadans (i hi ha abocat diners) des de fa cent anys que la
seva llengua no era apta per a entendre’s entre ells i a més a més era diferent
del català. Crec que aquesta darrera afirmació no cal ni esmentar-la però
encara es troba en els diaris dia sí i dia també que surt algun cafre valencià
o espanyol intentant defensar-la.
Encara al Google hi podem trobar textos com aquest:
¿ QUÉ PODEM FER PA EVITAR LA DESAPARICIO DEL VERDADER IDIOMA VALENCIÀ ?
Parlar en orgull en el genui Valencià que ca u deprengue de sos pares.
Y continuar parlantlo als fills, nets, nebots y chiquets en general pa mantindre encesa la flama de la Llengua Valenciana d'una generacio a una atra. (Llegir més
)
Y continuar parlantlo als fills, nets, nebots y chiquets en general pa mantindre encesa la flama de la Llengua Valenciana d'una generacio a una atra. (Llegir més
)
Cal tenir sempre present la frase d’en Vicent
Partal que podeu trobar explicada a:
Bé, crec que s’ha de
demostrar contínuament com el feixisme espanyol ha fet un gran treball al país Valencià.
Però potser és millor anar a les arrels històriques
de la llengua i llegir articles positius com el que presentem, aparegut al
PuntAvui:
27 març 2016 3.00 h
L'intent d'acostament entre defensors i contraris de la unitat lingüística fa covar esperances per posar fi a un conflicte que, alimentat políticament, ha dividit la societat valenciana
Després de 15 anys l'entitat normativa al
País Valencià inicia una nova etapa allunyada del control polític i amb
l'objectiu d'establir relacions normalitzades amb l'IEC
La Societat Coral
el Micalet de València , custodia la flama de la llengua catalana. Foto: ACN.
Tere Rodríguez - València
Escrivia fa unes setmanes Abelard Saragossà, president de la Taula de Filologia Valenciana, que “si volem podem acabar un conflicte llarg, que ens ha dividit com a poble i ha dificultat la recuperació de l'ús públic del valencià. Si volem, podem augmentar significativament la unió dels valencians”. Saragossà llançava aquest missatge d'esperança després de saber el canvi d'actitud de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), entitat contrària a la unitat lingüística, que per boca del seu degà, Federico Martínez Roda, defensava un acostament a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), entitat normativa de la llengua, que, amb rang estatutari al País Valencià, defensa la unitat del català.
Els principals perjudicats del conflicte
artificial han sigut la llengua, els seus usuaris i parlants potencials
La posició de Martínez Roda –“hem de buscar una entesa entre la RACV i l'AVL”, va dir– va ser aplaudida pels diferents membres del govern valencià, com ara la vicepresidenta del Consell, que va qualificar d'“esperançadora” la iniciativa, alhora que va advocar per “soterrar el conflicte lingüístic”. “Ja n'hi ha prou de conflictes que enfronten uns valencians amb els altres. Encarem això des d'un punt de vista racional”, va insistir. “És un gran pas per a la pau lingüística”, va corroborar el conseller d'Educació, Vicent Marzà. D'altres entitats, defensores de la unitat lingüística, també van sumar-se a aquest nou context d'entesa, com és el cas d'Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià, el president de la qual, Joan Francesc Mira, ha sigut recentment elegit acadèmic en la primera tria en quinze anys de l'AVL sense la tutela de les Corts.
Però és tan a prop la
superació d'un conflicte que, alimentat políticament, ha dividit durant anys la
societat valenciana? La negativa no és rotunda, però són
moltes les veus que adverteixen que, tot i ser un pas important, la resolució
és llunyana. De fet, ara per ara, no hi ha data per a una possible trobada
oficial entre ambdues entitats. Fonts de l'AVL confirmen que sí que s'han
produït “converses molt discretes i personals perquè són amics” entre el
president de l'entitat –Ramon Ferrer, que prové de la RACV– i Martínez, i que
s'està cercant el camí perquè aquesta aproximació puga plasmar-se en alguna
comissió. “El que
no podem aventurar és si això desencadenarà finalment en un document o una
manifestació, però que hi ha una ferma voluntat d'acostament és clar”, ratifiquen les mateixes fonts.
L'acadèmic Josep Lluís Domènech confirma que
oficialment no s'ha parlat gens del tema i que si ara existeix aquest clima de “cordialitat” és perquè
han canviat les persones que dirigeixen l'entitat secessionista.
“Això ha facilitat molt les coses i jo sempre he advocat pel diàleg en
qualsevol àmbit. I en aquest cas, hem de parlar amb tots perquè els principals perjudicats d'aquest
conflicte artificial han sigut la llengua i els seus parlants. Ja n'hi ha prou de discussions”, expressa. Això no
obstant, qüestiona el suport que pot tindre internament la proposta de Martínez
Roda, molt
discutida pel sector més renitent a abandonar una posició històrica i que
políticament ha donat molts rèdits al blaverisme i més tard al PP. “Jo no sé si el gest és del cent per cent de
l'entitat o sols d'una part. A més, hi ha coses contradictòries”, opina
Domènech.
Per començar a parlar, la proposta del degà
–plasmada en el discurs de cloenda del XXVIII Dia de la Llengua i la Cultura
Valencianes celebrat per la RACV– posa com a condició que l'AVL accepte la
normativa de la seua gramàtica i que, a més, reconega que els títols de
valencià certificats per Lo Rat Penat puguen ser considerats oficials, és a
dir, que servisquen per acreditar administrativament el coneixement del
valencià.
Aquest acostament condicionat és el que no ha
agradat a la majoria dels defensors de la unitat lingüística. “L'AVL ha de
mantindre relacions cordials amb la RACV, Lo Rat Penat o ACPV. Ara bé, és
impossible que una entitat normativa, amb rang estatutari i amb esperit
científic, puga asseure's a negociar en les mateixes condicions amb una entitat
privada que no té cap reconeixement internacional”, argumenta Joan Francesc
Mira, que convida a tractar aquesta qüestió amb menys “histerisme” i atribueix
aquesta “aproximació” “més a un desig d'alguns que escriuen en certs diaris que
a la realitat”.
En aquest sentit, tant Mira com Domènech insten a
recuperar la relació amb l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), cosa que
aventuren que no trigarà a produir-se després d'anys en què cap de les parts ha
sigut capaç de construir ponts d'entesa. “Tres dels sis nous membres pertanyen
a l'Institut, més els acadèmics antics. Això ja indica en quin sentit han de
marxar les coses ara”, diu Mira, que reconeix que si va acceptar la proposta és
perquè era una oportunitat per significar de forma col·lectiva l'aportació
científica de l'AVL. “Per fi podrà demostrar solvència i serietat”, afirma. Un
camí que s'ha aplanat amb el canvi polític, ja que segons reconeixen fonts de
l'entitat l'última etapa amb el PP va ser “molt complicada”. Tanmateix, ara
parlen de relacions “fluides” i bona entesa amb el nou govern de Ximo Puig.
L'interès polític ha sigut cabdal en el manteniment d'un
conflicte que fins fa pocs anys ha permès a la dreta valenciana traure rèdit
electoral. L'espantall de l'anticatalanisme, però, ha perdut
força entre el seu fidel electorat.
Tere Rodríguez
Joan A. Forès
Reflexions
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada