dilluns, 7 de març del 2016

06/03/2016. Aena, l'exemple. Francesc Cabana. El 2007, prop de 1.000 empresaris i 172 entitats econòmiques catalanes es van reunir a la sala d'actes de l'IESE per demanar una gestió descentralitzada per a l'Aeroport del Prat i un augment del nombre de vols intercontinentals. Les peticions catalanes van ser refusades en la seva totalitat.

Benvolguts,

Precisament avui en els comentaris a l’article de Francesc Sanuy La ‘quinta columna' antisobiranista, hem començat l’anàlisi amb la frase:

 Mostra de com el poder se'ns pixa a tots! Es pot dir més educadament però crec que és millor dir-ho cruament!

Doncs bé, aquesta frase podríem usar-la com a capçalera de tots els articles que comentem. Per exemple de l’article d’en Francesc Cabana de títol Aena, l'exemple.

En el primer paràgraf en Cabana diu el següent: Fins i tot podríem dir que el govern espanyol s'ha rigut de nosaltres.

El pinyol de l’article és aquesta altra frase:

El 22 de març del 2007, fa nou anys, prop de 1.000 empresaris i 172 entitats econòmiques catalanes es van reunir a la sala d'actes de l'IESE, una de les millors escoles de negocis del món –segons diuen els informes internacionals– per demanar una gestió descentralitzada per a l'Aeroport del Prat i un augment del nombre de vols intercontinentals.

Des d'aquest acte a l’IESE han passat 9 anys.
9 anys!

Ho intensifico perquè en aquests 9 anys no s’ha aconseguit res, excepte que AENA va fer veure que es privatitzava, i es va vendre el 49% del capital perquè al cap i a la fi, un 1% més o menys no canvia excessivament les condicions de l’operació. Aquesta frase, falsa i sorneguera, està treta d’un miserable article a El País signat per dos miserables patums del PSOE, Felipe González i Carmen Chacón, un cop el 2010 el TC s’havia carregat el nou Estatut de Catalunya del 2006. Ells varen intentar explicar que un miserable 5% no altera pràcticament gens l’essència d’un Estatut!.

Vegem ara les vicissituds d’AENA des d’aquell acte:

6 març 2016 0.00 h
Aena, l'exemple

Francesc Cabana


El govern de Catalunya i la seva societat civil i empresarial tenen un poder mínim sobre les infraestructures catalanes. Aena, la societat gestora de l'Aeroport de Barcelona, n'és un bon exemple. Fins i tot podríem dir que el govern espanyol s'ha rigut de nosaltres. Vegem-ho.

Si bé la borsa ha caigut un 18%, en un any l'acció d'Aena ha pujat un 74% gràcies a l'Aeroport de Barcelona

El 22 de març del 2007, fa nou anys, prop de 1.000 empresaris i 172 entitats econòmiques catalanes es van reunir a la sala d'actes de l'IESE, una de les millors escoles de negocis del món –segons diuen els informes internacionals– per demanar una gestió descentralitzada per a l'Aeroport del Prat i un augment del nombre de vols intercontinentals. L'acte estava organitzat pel Grup de Treball d'Infraestructures, format pel Foment del Treball, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Cercle d'Economia i el RACC. A la primera fila hi havia els presidents d'aquestes entitats, acompanyats pel president de La Caixa i el del Banc Sabadell, o sigui, les màximes autoritats del món financer i de l'empresa catalana. Els ponents van ser tres: Germà Bel, catedràtic d'economia aplicada i actualment diputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya; Pedro Nueno, professor de l'Iese, i Andreu Mas-Colell, catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra i aleshores futur conseller d'Economia i Coneixement del govern del president Artur Mas i l'economista català amb més reconeixement internacional.

Hi va haver unanimitat a l'hora de demanar una gestió individualitzada dels aeroports que prioritzés la competència com a factor d'eficiència. Els quatre presidents que organitzaven l'acte van visitar seguidament el president de la Generalitat, aleshores José Montilla, per lliurar-li les conclusions de la jornada, i aquest es va encarregar de fer-les arribar al president del govern espanyol.

La gestió de l'Aeroport de Barcelona i de tots els de l'Estat correspon a la societat Aena, un organisme que en aquell moment era públic al 100%. El govern espanyol respongué a la petició dels catalans amb l'anunci d'una privatització d'Aena, que era una falsa privatització, ja que l'administració espanyola es va quedar el 51% del capital del grup.

Davant d'això, Albert Carné, director general de Política i Promoció Econòmica de la Generalitat, es va queixar amargament del “monopoli maquillat” (La Vanguardia, 16 de març del 2015). El govern català presentà en el seu moment una denúncia davant la Comissió Europea perquè considera que els objectius d'Aena eren contraris als interessos de l'Aeroport de Barcelona. A la Unió Europea només Espanya té un sistema centralitzat.

El govern espanyol va vendre al sector privat el 49% del capital d'Aena. Hi havia un nucli dur d'accionistes al marge del sector públic, triat pel mateix govern: la família March, resident a Madrid, i Ferrovial –família Del Pino–, una empresa amb fondes arrels franquistes. La resta del capital es distribuí a la borsa entre milers de petits accionistes, sense cap poder polític. Com a única concessió, hi ha un conseller català independent, o sigui sense accions: Josep Lluís Bonet, president de Freixenet. Les peticions catalanes van ser refusades en la seva totalitat.

Aena va sortir a cotitzar a la borsa fa un any. En aquest període, si bé l'índex de la borsa ha baixat un 18%, les accions d'Aena han pujat un 74% gràcies, en bona part, als guanys que proporciona l'Aeroport de Barcelona, superiors als de Barajas. Vostès mateixos!
Francesc Cabana

COMENTARIS  
0#1 JORDI ZUBIA
Bé, val. És un aspecte més que defineix clarament el concepte imperiocolonialista del conglomerat aristo-burgès-econòmic-polític que sosté la monarquia castellanoespanyola derivada de la restauración borbonicfranquista filla de la tornada de la Gloriosa. Recordo un interessant opuscle de Ramon Tamames editat a mitjans dels '70: "Los monopolios en España". Seguim igual.
Diumenge, 6 març 2016 10.19

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada