Benvolguts,
L’estratègia
contra el 9-N: fabricar amb anècdotes la imatge d’il·legalitat
Examinem l'estratègia del jutge instructor i del
fiscal del TSJC en els primers quinze mesos d'instrucció de les querelles
contra Mas, Ortega, Rigau i Homs
Dimecres 16.03.2016 02:00
Quin ha estat l’objectiu del jutge i
del fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que s’han ocupat de
les querelles contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau? Què ha fet que
Francesc Homs també fos interrogat? El 17 de desembre de 2014 la junta
de fiscals del TSJC va dir que no hi havia base jurídica per a presentar les
querelles contra el govern de la Generalitat arran de l’organització del procés
participatiu del 9 de novembre de 2014. Poques setmanes després de la consulta que va portar 2.300.000
ciutadans a les urnes, el fiscal general de l’estat espanyol forçava unes
querelles contra l’opinió dels fiscals catalans i la majoria de juristes
independents. D’aleshores ençà, el fiscal Emilio Sánchez Ulled i el jutge
instructor Joan Manuel Abril han examinat qualsevol detall d’aquell procés que
els permetés de justificar les denúncies i, sobretot, una potencial condemna.
Per això, els interrogatoris i les demandes de
documentació que han farcit el sumari del cas s’han fixat exclusivament en anècdotes i detalls que podrien ajudar a ‘construir un relat d’aparença il·legal’,
segons que han explicat a VilaWeb
fonts de la defensa. En canvi, la fiscalia i el jutge eviten d’encarar el cas
des de la dimensió global. Els delictes pels quals s’investiga Mas, Ortega, Rigau i Homs són els de
desobediència (comprès a l’article 410 del codi penal), de prevaricació
(article 404), de malversació de diners públics (article 432) i usurpació
d’atribucions judicials (article 508.1). Gairebé totes les indagacions fetes fins ara s’han
centrat en la possibilitat que els acusats haguessin incorregut en els delictes
de prevaricació i malversació.
Proves de delicte?
Per exemple, la ‘prova’ que ha portat Homs a declarar davant el TSJC fa poc més d’una setmana ha estat una carta que va adreçar a T-Systems, l’empresa contractada pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) que va proveir els serveis del centre de dades. Abans del 9-N, arran de la segona suspensió del Tribunal Constitucional, T-Systems va demanar a la Generalitat que li garantís la legalitat del seu servei. Homs va enviar una carta explicant que no hi hauria cap implicació legal per a l’empresa i que havia de complir el compromís adquirit pel 9-N. Interrogat sobre aquesta qüestió –que segons la fiscalia demostraria que el govern no va aturar les tasques organitzatives del procés participatiu–, Homs justificava la seva acció: ‘Sí que el van fer els voluntaris el 9-N, però és evident que el govern l’havia organitzat. És que no hi havia res d’il·legal, a fer allò. Aquella carta és tan sols un pretext per a fer veure que hi ha una prova d’il·legalitat.’
Per exemple, la ‘prova’ que ha portat Homs a declarar davant el TSJC fa poc més d’una setmana ha estat una carta que va adreçar a T-Systems, l’empresa contractada pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) que va proveir els serveis del centre de dades. Abans del 9-N, arran de la segona suspensió del Tribunal Constitucional, T-Systems va demanar a la Generalitat que li garantís la legalitat del seu servei. Homs va enviar una carta explicant que no hi hauria cap implicació legal per a l’empresa i que havia de complir el compromís adquirit pel 9-N. Interrogat sobre aquesta qüestió –que segons la fiscalia demostraria que el govern no va aturar les tasques organitzatives del procés participatiu–, Homs justificava la seva acció: ‘Sí que el van fer els voluntaris el 9-N, però és evident que el govern l’havia organitzat. És que no hi havia res d’il·legal, a fer allò. Aquella carta és tan sols un pretext per a fer veure que hi ha una prova d’il·legalitat.’
En la declaració davant el jutge, Homs no va respondre les preguntes del
fiscal. Però
al torn del jutge es va demostrar la voluntat de dedicar tota l’atenció als
detalls i d’evitar de parlar dels delictes concrets de què són acusats. I aquest patró, segons que ha pogut saber
VilaWeb, també es va repetir en els interrogatoris a Mas, Ortega i Rigau. És per això que, a l’hora de respondre les
preguntes sobre si era conscient que desobeïa la suspensió del TC, Homs va dir
al jutge: ‘No
devia anar tan desencaminat si la junta de fiscals de Catalunya també havia
considerat que no hi havia delicte.’ I
va explicar que tot s’havia fet en un ‘marc de presumpció de legalitat’.
‘No hi pot haver desobediència’
‘Ningú no ha negat que el procés participatiu es fes’, diu Homs consultat per aquest diari. ‘El procés participatiu es va fer i es va reconèixer que es feia. Això no és com en una pel·lícula d’aquelles que l’acusat diu que no va cometre el crim. El problema és que aquí no hi ha assassinat. No hi ha delicte. Per això es va fer una conferència de premsa quan es va acabar la jornada, amb el president explicant als periodistes de tot el món acreditats com havia anat.’ Davant el jutge del TSJC, els quatre acusats van mirar de demostrar que no els podien acusar de desobediència perquè, segons el codi penal i la jurisprudència, caldria no haver atès una ordre personal, directa i reiterada del TC. En canvi, la suspensió dictada cinc dies abans de la consulta va ser genèrica.
‘Ningú no ha negat que el procés participatiu es fes’, diu Homs consultat per aquest diari. ‘El procés participatiu es va fer i es va reconèixer que es feia. Això no és com en una pel·lícula d’aquelles que l’acusat diu que no va cometre el crim. El problema és que aquí no hi ha assassinat. No hi ha delicte. Per això es va fer una conferència de premsa quan es va acabar la jornada, amb el president explicant als periodistes de tot el món acreditats com havia anat.’ Davant el jutge del TSJC, els quatre acusats van mirar de demostrar que no els podien acusar de desobediència perquè, segons el codi penal i la jurisprudència, caldria no haver atès una ordre personal, directa i reiterada del TC. En canvi, la suspensió dictada cinc dies abans de la consulta va ser genèrica.
La defensa ha mirat de demostrar que els poders de
l’estat tampoc no van saber trobar en aquell moment cap incompliment de la
suspensió dictada pel TC. Ha recordat que la fiscalia s’havia limitat a fer un
comunicat de premsa i que la delegada del govern espanyol havia enviat una
carta als directors d’institut. ‘No van poder actuar contra cap
indici de delicte perquè no n’hi havia’, expliquen fonts de la defensa.
Els lletrats de la defensa
recorden que ni el TC va acudir a la justícia ordinària per fer complir la seva
suspensió, ni la fiscalia ni el govern espanyol van portar a tràmit cap actuació
en el mateix sentit. Cap jutjat d’instrucció no va
actuar, tot i que ho van demanar expressament algunes persones i entitats. Fins
i tot, el govern espanyol va minimitzar públicament l’impacte jurídic del
procés participatiu quan encara era viu, fins el 25 de novembre, en delegacions
del govern.
Entre sis mesos i dotze
El cas ha anat a parar ara al Tribunal Suprem. Segons els juristes consultats, aquest canvi no implicarà cap novetat en l’estratègia que segueix la justícia espanyola contra el 9-N. Tampoc no en resultarà pas una dilació del procés judicial. En cosa de mig any o un any podria quedar sentenciat. La majoria de veus consultades pronostiquen una resolució curta. Com s’ha pogut comprovar fins ara, els magistrats se centraran més a comprovar si es va cometre cap delicte de prevaricació que no pas un de desobediència o d’usurpació d’atribucions judicials. I ho poden fer mirant d’acumular unes quantes suposades ‘proves consumades’ que permetin de construir aquest relat d’il·legalitat que els acusats i les seves defenses neguen de totes passades.
El cas ha anat a parar ara al Tribunal Suprem. Segons els juristes consultats, aquest canvi no implicarà cap novetat en l’estratègia que segueix la justícia espanyola contra el 9-N. Tampoc no en resultarà pas una dilació del procés judicial. En cosa de mig any o un any podria quedar sentenciat. La majoria de veus consultades pronostiquen una resolució curta. Com s’ha pogut comprovar fins ara, els magistrats se centraran més a comprovar si es va cometre cap delicte de prevaricació que no pas un de desobediència o d’usurpació d’atribucions judicials. I ho poden fer mirant d’acumular unes quantes suposades ‘proves consumades’ que permetin de construir aquest relat d’il·legalitat que els acusats i les seves defenses neguen de totes passades.
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada