Benvolguts,
Del directe.cat. Record dels anys passats al Barça
i a Catalunya i de com en Cruyff es va integrar, a la seva manera, a Catalunya.
Respecte al català recordo que uns periodistes li varen preguntar com és que no parlava el català i va respondre que si no parlava bé l’holandès, com volien que parlés català...
Respecte al català recordo que uns periodistes li varen preguntar com és que no parlava el català i va respondre que si no parlava bé l’holandès, com volien que parlés català...
M’ha agradat molt el fet que a l’any
74, no li deixessin posar Jordi al seu fill, com els franquistes
nacional-catòlics no ens havien permès als 3 milions de catalans que poséssim noms
catalans als nostres fills!
I sobre aquest punt, un
record particular: Per sort algun funcionari franquista, encara que complia la llei,
com es pot veure llegint l’apunt que comentem més avall, Firmar
penes de mort «no era delicte», era una persona íntegra. Quan vaig anar al registre civil a canviar els
noms dels meus fills i el meu que els franquistes me l’havien canviat, el funcionari
em va explicar que als meus fills “els canviava el nom” però que a mi “me’l restituïa” perquè la meva partida de naixement de l’etapa
republicana era en català i tenia el nom en català, evidentment.
I no em sorprèn que el franquisme sociològic que tothom que viu a l'estat espanyol porta incorporat (a l'ADN?) vagi fer reaccionar iradament uns periodistes de la Meseta, quan recentment en una conversa sobre el "procés" fes enrabiar als periodistes de la Meseta, explicant-los que el conflicte entre Catalunya i Espanya ja existia durant el franquisme....
Realment no recordem el franquisme com caldria. I no tenim dret a no recordar-lo! Com hem dit més amunt, fa pocs dies ha sortit el ministre de justícia borbònico-franquista explicant que la condemna a mort no estava prohibida en el franquisme. I és evident que no estava prohibida perquè assassinaven a cor què vols tots els antifranquistes que els passaven per les mans.
No podem abaixar la guàrdia els nostres enemics franquistes són vius i a punt de continuar matant...
No podem abaixar la guàrdia els nostres enemics franquistes són vius i a punt de continuar matant...
Vegem el recordatori:
Dijous, 24 de març de 2016 16:15 h
Mor l'exblaugrana i exentrenador de la selecció
catalana
Avui ha mort Johan Cruyff després de no superar un càncer. La família ha demanat intimitat durant el procés de dol. La xarxa i els mitjans ja omplen portades sobre un personatge que va significar un abans i un després del futbol català. De personalitat inquietant, Cruyff va enamorar-se de Catalunya tot i que mai es va atrevir a parlar en català en públic o als mitjans. Malgrat algunes sortides de to, fruit del seu tarannà fatxenda, directe!cat us ofereix un recull amb 10 cares, potser no tan conegudes de Cruyff, en defensa de Catalunya i la seva llibertat.
1- Defensar el fet català als anys 70
Johan Cruyff va arribar al Barça quan encara
l'estat espanyol era la dictadura de Franco, de seguida, però, va entendre
on es trobava i en diferents entrevistes, durant els anys 70, va defensar el fet diferencial
català, també exercint d'ambaixador català al seu país, Holanda.
2- Un conflicte real
Més recentment, quan ha hagut de contestar
preguntes de periodistes espanyols sobre el procés català, Cruyff va defensar
que l'anhel de llibertat català no era res nou ni un deliri d'Artur Mas,
arribant a afirmar que quan ell va arribar, fent enrabiar als periodistes de la
Meseta, que el conflicte entre Catalunya i Espanya ja existia.
3- El seu fill es diu Jordi
L'exemple més clar de la 'catalanitat' adoptiva de Cruyff va ser
l'any 1974, quan va anar al registre per inscriure el seu fill com a 'Jordi',
però el funcionari franquista de torn li ho va impedir al·legant que no era un
nom espanyol.
En aquella ocasió Cruyff va patir en la seva pell la intolerància
espanyola cap al fet català, i l'odissea per aconseguir que
finalment el seu fill pogués ser inscrit com a Jordi va agermanar per sempre
Cruyff amb la nostra identitat.
4- La valentia contra el règim
Cruyff va entendre la situació de submissió que
patien el poble basc i català. En aquell moment, l'efervescència
independentista era més activa a Euskadi que aquí (just al revés d'ara) i
l'holandès ho va tenir clar. Recentment en una entrevista amb Risto Mejide
explicava que a la seva etapa com a entrenador va fitxar 4 jugadors bascos
perquè en aquell temps "els jugadors catalans no eren prou valents. Ara ja
és diferent".
5- Jugar amb la selecció catalana en ple
franquisme
Abans de ser-ne el seleccionador, tot i ser
holandès, Cruyff va demostrar el seu sentiment de catalanitat quan va jugar
dues vegades amb la nostra selecció. La primera va ser l'any 1973, en un partit
que enfrontava Catalunya contra estrelles de la Lliga per recaptar fons contra
unes inundacions a Múrcia. La segona vegada fou l'any 1976, quan va participar
en un Catalunya-Rússia al Camp Nou.
6- Entrenar la selecció sense cobrar
El fet que Cruyff entrenés la selecció catalana la
va situar en el punt de mira europeu. A més, ho va fer “sense cobrar ni un
euro”, tal com va expressar el president de la Federació Catalana del moment,
Jordi Casals.
7- A favor del dret a decidir
Cruyff va donar suport al dret a decidir de
Catalunya explícitament en un documental que va emetre TV3. L'exjugador i
exentrenador del Barça i el president Mas van assistir a la presentació de la
pel·lícula 'L'últim partit', dirigida per Jordi Marcos, que narra els 40 anys
de Cruyff a Catalunya. Va mostrar-se, conseqüentment, a favor del 9N.
8- Amb l'esport català
Johan Cruyff es va sumar, entre altres personatges
del món de l'esport, a la plataforma 'Guanyarem' en defensa de l'esport català.
Una plataforma que entre altres objectius, pretén la internacionalització de la
marca 'Catalonia' fer oficials les seleccions catalanes i construir un esport
referent al món.
9- La família a Catalunya
Des de la seva arribada al Barça, Cruyff es va
enamorar de Catalunya i de la ciutat de Barcelona. Ell i la seva família viuen
a la capital catalana 1973, amb un període d'interrupció de sis anys des de
desembre de 1981 fins a gener de 1988. Els seus néts, com el seu últim fill,
són catalans.
10- Creu de Sant Jordi
Per
la seva tasca a l'esport català, la internacionalització del procés i per haver
estat un referent del futbol mundial, el 2006 li va ser concedida la Creu de
Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
NOTÍCIES RELACIONADES
- Ja
són més de 500 les cares conegudes del món de l’esport amb Guanyarem 11.09.2015.
- Laporta
converteix les eleccions del F.C.Barcelona en un plebiscit independentista 16.06.2015.
- L’Unionisme
s’indigna pel documental de TV3 sobre Cruyff 21.01.2015.
- Joham
Cruyff amb el dret a decidir dels catalans 03.11.2014.
4200
lectures 
5
comentaris
Barcelona.
25 de març de 2016, 08.38 h
Per als que tenen poca memòria :
Fa uns pocs anys, la Junta del Barça presidida per JOAN LAPORTA va concedir a Cruyff el títol de President d'Honor del Barça. Doncs bé, tan bon punt van guanyar les eleccions el Rosell i la seva Junta, en la que hi havia també de vicepresident en BARTOMEU, varen prendre l'acord de retirar-li aquell títol.
Això va doldre tant a Cruyff que se’n va anar ell mateix a la Secretaria del Club a retornar una distinció, abans que l'hi fessin tornar aquells fills de puta que manaven aleshores. Doncs bé, un d'aquells fills de puta encara a dia d'avui és president del Barça...i per cert, amb el suport multitudinari i la "inquebrantable adhesion" dels socis que el voten a les Assamblees i li riuen les gràcies.
Els mateixos socis que avui, després d'apoiar sense condicions BARTOMEU i la seva Junta, ara marranegen (fent veure que ploren) i demanen que el Camp Nou es bategi "Johann Cruyff" tot i que saben que en BARTOMEU no ho permetrà mai ja que del "nom de l'Estadi" durant els propers 50 anys espera treure'n uns 200 mil·lions d'algún impresentable que ens farà caure la cara de vergonya ...
Això son fets.
Fa uns pocs anys, la Junta del Barça presidida per JOAN LAPORTA va concedir a Cruyff el títol de President d'Honor del Barça. Doncs bé, tan bon punt van guanyar les eleccions el Rosell i la seva Junta, en la que hi havia també de vicepresident en BARTOMEU, varen prendre l'acord de retirar-li aquell títol.
Això va doldre tant a Cruyff que se’n va anar ell mateix a la Secretaria del Club a retornar una distinció, abans que l'hi fessin tornar aquells fills de puta que manaven aleshores. Doncs bé, un d'aquells fills de puta encara a dia d'avui és president del Barça...i per cert, amb el suport multitudinari i la "inquebrantable adhesion" dels socis que el voten a les Assamblees i li riuen les gràcies.
Els mateixos socis que avui, després d'apoiar sense condicions BARTOMEU i la seva Junta, ara marranegen (fent veure que ploren) i demanen que el Camp Nou es bategi "Johann Cruyff" tot i que saben que en BARTOMEU no ho permetrà mai ja que del "nom de l'Estadi" durant els propers 50 anys espera treure'n uns 200 mil·lions d'algún impresentable que ens farà caure la cara de vergonya ...
Això son fets.
Directe.cat
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada