Benvolguts,
El periodista se’n fot de la frase ‘El món és ara més segur’ i d’altres com aquesta pronunciades en
situacions de gairebé coma etílic pels grans mandataris mundials del
moment (foto de la vergonya a les Açores): Bush, Blair, Aznar (Ha sido ETA, se
lo digo yo!). Els EUA, la Gran Bretanya i l'Estat espanyol
van ser els gran avaladors d'una guerra injusta, basada en una mentida –que l'Iraq tenia armes de
destrucció massiva– i sense l'aval,
si és que això és possible, de la legalitat
internacional.
Fa només dos anys Toni Blair, admetia que part del mal actual tenia l'origen en aquella guerra...
Hi
ha una frase molt crítica, per llegir i rellegir, i assumir:
La presència de joves que han marxat a Síria és més
elevada als barris on no s'ha fet cap gestió social i no pas en els que tenen un
índex d'immigració més elevat...
Vegem l’article,
en vindran d’altres de semblants aquests dies a venir:
24 març 2016 2.00 h
‘El món és ara
més segur’
Joan Rueda - Jrueda@Elpuntavui.Cat /
@Joan_Rueda
“Els atemptats de dimarts faran que Europa reprodueixi les respostes de
sempre
“El món és ara més segur perquè no hi és
Saddam Hussein ni els talibans.” La frase
és del president dels Estats Units George Bush i la va pronunciar l'octubre de l'any 2003 en
un balanç sobre la guerra a l'Iraq que va fer a la Casa Blanca. Els EUA, la Gran
Bretanya i l'Estat espanyol van ser els gran avaladors d'una guerra injusta,
basada en una mentida –que l'Iraq tenia armes de destrucció massiva– i sense
l'aval, si és que això és possible, de la legalitat internacional. Fa només dos anys, un dels protagonistes d'aquella
foto de la vergonya a les Açores, Toni
Blair, admetia que part del mal actual tenia l'origen en aquella guerra...
Avui, tretze anys més
tard, aquella frase de Bush esdevé ridícula. El món és més insegur: un grup feixista
–elimina el no igual– com Estat Islàmic té, fins i tot, domini sobre un
territori físic i assassina fora de les seves fronteres. El 13 de
novembre a París, però el dia abans
al Líban; dimarts a Brussel·les, sí, però el dia abans a Mossul amb una cadena d'atemptats que
va fer un centenar de morts. Estat
Islàmic ha dut la guerra a Europa
i això l'ha fet més visible, però les seves principals víctimes són els
habitants de les zones on s'ha instal·lat físicament i els països veïns. Això explica
l'èxode de refugiats de Síria.
Els atemptats de dimarts faran que Europa
reprodueixi les respostes de sempre. Més seguretat i, per tant, menys llibertats. L'amenaça, però, és ben real; els fets que la
provoquen són múltiples i les solucions també ho haurien de ser. Els governants
europeus –Europa, com a tal, no existeix ja que
no té ni política de seguretat ni exterior comuna, com es demostra cada dia– haurien de reflexionar sobre, per exemple, per què la
presència de joves que han marxat a Síria és més elevada als barris on no s'ha
fet cap gestió social i no pas en els que tenen un índex d'immigració més
elevat, per què no funcionen els seus serveis d'intel·ligència en països com
ara Bèlgica –un atemptat suïcida és molt difícil
d'aturar un cop el suïcida ja té l'explosiu–
i si la seva política vers els països en crisi –amb els refugiats com a exemple
més evident– és l'adequada o generarà encara més respostes de violència.
Joan Rueda
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada