dimecres, 23 de març del 2016

23/03/2016. Una resposta urgent i conjunta. Guerra. De qui contra qui? Esbrinar les arrels del conflicte. Assumir els deutes pendents generats pel colonialisme i per l'espoli petrolier. Corregir les desigualtats econòmiques. I ull amb la islamofòbia. I ull amb els drets i deures dels occidentals i dels islamistes…

Benvolguts,

Editorial precisa i rica en conceptes.

Vegem les paraules clau:
·         desafiament gihadista
·         resposta inajornable
·         renúncia continuada
·         la llibertat i la convivència
·         civilització occidental (i cristiana que deia el Franco)
·         arrels del conflicte
·         assumint els deutes pendents generats pel colonialisme i per l'espoli petrolier
·         guerra
·         contundència judicial i policial
·         de corregir les desigualtats econòmiques
·         de curar les ferides ocasionades per conflictes armats que sovint han servit als interessos de la indústria armamentista europea
·         la islamofòbia

Creiem que una guerra de guerrilles és difícil, molt difícil, de gestionar: Indíbil i Mandonio, Asterix i Obelix, Grècia, Vietnam, Cuba, Colòmbia, Afganistan. Normalment les potències occidentals, amb interessos de la indústria armamentista ho han tingut magre (ep! Les potencies ho han tingut magre però la indústria armamentista mai no ha anat millor que en una guerra contra la guerrilla, perquè venen armes als seus i als enemics...)

Vegem l’Editorial:
23 març 2016 2.00 h

Una resposta urgent i conjunta

Els atacs terroristes d'ahir contra la capital europea demostren que la resposta al desafiament gihadista ja és inajornable. Europa no es pot recloure en el miratge d'un estat policial incapaç de garantir la seguretat dels seus ciutadans, ni tampoc condemnar-se ella mateixa a una renúncia continuada dels valors de la llibertat i la convivència. Aquest seria el triomf definitiu de l'amenaça terrorista.
La reacció a l'onada d'atemptats que estan colpejant la civilització occidental ha de ser conjunta i ha d'anar a les arrels del conflicte, assumint els deutes pendents generats pel colonialisme i per l'espoli petrolier i implicant-hi els països musulmans que també són a la diana d'Estat Islàmic. Ahir, mentre comptàvem els morts a l'aeroport i al metro de Brussel·les, alguns dirigents europeus parlaven obertament de guerra. Una guerra nova, amb combatents sense uniforme, que es camuflen entre la població civil i la converteixen en l'objectiu despietat de les seves accions.
Per això la reacció ha de ser també nova. En primer lloc, aconseguint que tots els països europeus tinguin la mateixa percepció de l'amenaça i apliquin la mateixa contundència judicial i policial a l'hora de neutralitzar-la. En segon lloc, debilitant Estat Islàmic a l'Iraq i a Síria a còpia de corregir les desigualtats econòmiques i de curar les ferides ocasionades per conflictes armats que sovint han servit als interessos de la indústria armamentista europea. I, finalment, bloquejant les temptacions de caure en la islamofòbia abonada pels partits de la ultradreta perquè aquest és al capdavall el parany amb què Estat Islàmic compta per alimentar l'odi a Occident.
Editorial El PuntAvui

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada