Benvolguts,
Aquests dies passats hem
dedicat més d’un apunt a parlar de la descoordinació que hi ha entre el
Ministerio del Interior (Fernández
Díaz) i els Mossos d’Esquadra. Els Mossos estan menystinguts a extrems increïbles
com ara veurem. El Fernández, de passat feixista més que obscur, fill de
militar falangista navarrès, és l’espanyol que més odia els catalans. Si el Fernández
fos català, que no n’és perquè va néixer a Valladolid, seria un cas d’autoodi. Com
que no és català encara que quan cal ho fa veure, no és un cas d’autoodi sinó
directament d’odi franquista compulsiu, I per tant no hauria de ser l’interlocutor
vàlid amb el Departament d’interior del Govern català!
En el següent apunt s’explica
la vida i miracles del tal Fernández:
Si hem de continuar la
història ja podem intuir com seguirà i com acabarà. Seguirà com s’explica en
aquest apunt i esperem que el feixista de naixement acabi desapareixent aviat
de l’univers polític espanyol.
Aquest
article que segueix és gairebé idèntic, i de la mateixa font, del que publica
avui el PuntAvui:
En referència a aquest
article del PuntAvui fixeu-vos que els Comentaristes es qüestionen què passarà
en el procés de desconnexió si prèviament no s’ha aclarit de qui depenen els
Mossos. Pel que sembla depenen d’Espanya, han d’obeir a Espanya i poden ser
jutjats pels tribunals espanyols, circumstàncies que no ajuden a l’estabilitat
emocional dels mossos ni a la bona marxa d’un departament tant important com
els d’Interior!
Vegem el problema actual, que ve de lluny perquè
el Fernández el que voldria és que Catalunya desaparegués del mapa:
28 DE MARÇ DE 2016 10:15 H
ACN
Tots els cossos policials europeus han fet seva la
reivindicació, assegura la presidenta d'Eurocop Àngels Bosch
En una entrevista a l’ACN abans dels atemptats de
Brussel·les, la presidenta del sindicat europeu de policies i caporal dels
Mossos, Àngels Bosch, assegura que tots els cossos policials europeus reclamen
un canvi legislatiu perquè a organismes com l’Europol, on actualment només hi
pot anar “un únic membre, que és l’enllaç de l’Estat”, hi puguin participar
“totes les policies que tenen competències plenes a cada part del territori”.
“Això passa a Catalunya, però pot passar a Escòcia o Irlanda del Nord, on també
hi ha policies que són integrals i amb plenes competències en el territori on
desenvolupen l’activitat”, explica la presidenta d’Eurocop.
Disfuncions entre cossos policials que dificulta la feina dels Mossos
Bosch assegura que Les “disfuncions” entre els diversos cossos policials amb
competències a Catalunya perjudiquen la feina dels Mossos i posa l’exemple de
la Jonquera: Una patrulla dels Mossos d’Esquadra atura un vehicle a la Jonquera
a la una de la matinada d’un dissabte i necessita dues hores i mitja per saber
si el conductor té una ordre de recerca i captura. En canvi una patrulla de la
Policia Nacional espanyola té la informació en cinc minuts. “Això no pot passar, fa que la nostra feina
sigui menys eficaç, som menys capaços de protegir la ciutadania i a nosaltres
també ens posa en perill”, alerta Bosch.
El cas del Pertús
El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), ja va denunciar el gener de l’any passat a l’aleshores conseller de l’Interior, Ramon Espadaler, que “durant els caps de setmana i les nits” el Centre de Cooperació Policial i Duanera del Pertús “no es troba operatiu” i si els Mossos fan una identificació han de demanar-ho per escrit a un centre similar d’Hendaia i la resposta triga “un mínim de dues hores i mitja”. En canvi, els agents de la Policia Nacional poden fer la consulta directament als francesos “via telefònica i tenen resposta immediata”, denunciava la carta del sindicat, a què ha tingut accés l’ACN.
“Si la transmissió d’informació no és fluida, el que fa és entorpir la nostra feina, que sigui menys eficaç”, denuncia la representant de tots els agents d’Europa lamenta que en una identificació a un cos policial li surti que la persona en qüestió té una ordre de detenció i a un altre no. “Això no pot passar”, adverteix, remarcant que els Mossos o altres agents no poden estar en perill ni posar en perill la ciutadania perquè “desconeixen informació o reben informació equívoca”.
Els recursos de la policia
Bosch també avisa que “ara mateix no tots els Mossos tenen armilla antibales” i que no la tindran fins el 2017. “Hi ha agents que poden fer servei amb armilla i d’altres que no, és una situació una mica discriminatòria”, lamenta. Des dels sindicats policials, reclamen que “l’armilla sigui un equipament indispensable i bàsic per sortir a patrullar”.
Com a representant dels agents dels Mossos, Bosch també considera “desmotivador” que la Generalitat no hagi adquirit encara les pistoles tàser a què s’havia compromès. “Aquest material l’estem esperant, és una eina entremig del bastó policial i l’arma de foc que permet solucionar moltes actuacions que són difícils de resoldre evitant conseqüències més greus”, explica.
Pel que fa a la formació, Bosch reclama una “estandardització a nivell europeu”, especialment pel que fa a la lluita antiterrorista. “L’amenaça terrorista s’ha d’entendre des del punt de vista europeu, i no nacional”, assegura la presidenta d’Eurocop, que demana que s’estableixin les formacions i el reciclatge que necessiten “tots els policies d’arreu d’Europa” perquè estiguin “plenament coordinats” i “puguin actuar davant de l’amenaça de la mateixa manera”.
Fins ara, lamenta Àngels Bosch, la formació que han fet els Mossos d’Esquadra en aquest aspecte “és insuficient”. “Demanem que sigui la formació que cal tant a nivell cultural com operatiu”, reclama, remarcant com a “molt positiu” el compromís del nou conseller de l’Interior d’invertir en recursos de “formació, material i equipament per a tots els Mossos” davant de l’amenaça gihadista.
Després dels atemptats de Brussel·les, la presidenta d’Eurocop va reiterar que “més que mai cal que les forces policials cooperin i treballin plegades” reconeixent que “el terrorisme no té fronteres”. “També hem de garantir que tots els agents de policia, i no només una elit petita, reben la formació adequada per respondre a incidents en el futur”. A més, Bosch avisa que a nivell europeu “les retallades en el nombre de policies perjudiquen la lluita contra el terrorisme”.
La independència: què faran els Mossos?
Preguntada sobre les conseqüències d’una eventual independència de Catalunya, la presidenta d’Eurocop i Mosso d’Esquadra Àngels Bosch avisa que cal “esperar esdeveniments”. “Des del nivell de l’Eurocop el que he de dir és que hi ha una legislació vigent i s’hauria de canviar”, explica. I avisa : “Esperem que als Mossos no se’ls posi en una situació compromesa”.
“Tenim un cap del cos que diu que assumeix totes les conseqüències de qualsevol ordre que s’hagi de donar, però els Mossos estem sotmesos a jutges i tribunals, per moltes ordres que rebem dels superiors”, recorda. “S’haurà d’avaluar jurídicament quan arribi el moment què és el que poden fer, o el que han de fer”, afegeix.
ACN
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada