Benvolguts,
Creieu que podem continuar aguantant aquest règim opressor,
contra totes les essències de la nació catalana? Quina barra que tenen!!!
Només en aquest
escrit se’ns recorda que:
·
En
el seu informe de balanç del 2016, Plataforma
per la Llengua recorda que “tot i que el govern espanyol ha estat en
funcions, les institucions centrals de l’Estat han aprovat fins a 62 normes impositives del castellà”,
·
El
mateix dia que es presentava la llei del referèndum que donarà cobertura
jurídica a la consulta de l’1
d’octubre, el Tribunal Constitucional vetava que el català sigui la llengua prioritària
en l’acollida d’immigrants
·
També
va limitar al 25% la quota catalana en
les pel·lícules, entre altres tisorades que pretenen afeblir l’ús de la llengua
en l’àmbit social, cultural i empresarial.
I aquests tres punts
són una mínima part del que ens estan fent. Per exemple Ciudadanos fent
xantatge a les Diputacions o als Ajuntaments de Lleida i a Tarragona (governats
pels botiflers del PSC(PSC-PSOE) ha aconseguit que s’implanti el bilingüisme en
les dependències municipals i que no cal saber català per entrar a la plantilla
de l’ajuntament...
Podeu consultar al Bloc
Reflexions on hi ha enllaços a 40 apunts de comentaris d’articles parlant de les
barbaritats que han sortit en els diaris sobre
Ciudadanos. Veureu com ens ataquen els franquistes de Ciudadanos, però
també els altres franquistes...
Vegem ara l’article de Desmuntant el No. La unitat de la llengua catalana (NO) existeix:
4 agost 2017 2.00 h
DESMUNTANT EL NO
(3)
La unitat de la llengua catalana (NO)
existeix
Els polítics, espantats amb la cohesió del poble, volen crear
confusió, però cap catedràtic no qüestiona la unitat del català
LAIA BRUGUERA - BARCELONA
Al País Valencià i a les Illes, saber català torna a ser requisit
indispensable per aprovar les oposicions de funcionari
Com a principal eina de cohesió i
identitat, la unitat de la llengua catalana –inqüestionable des del punt de
vista científic– no només ha estat
sistemàticament posada en quarantena sinó que cada cop que els partidaris del
secessionisme lingüístic han estat al poder han fet servir tota l’artilleria
legal i normativa que tenien al seu abast per intentar recollir els fruits de
la famosa màxima imperialista del “Divideix i venceràs”. Els
acadèmics com Ona Domènech, directora del programa de Llengua i Literatura
Catalanes de la UOC, ho tenen clar:
“Tots els filòlegs i lingüistes, tant catalans com espanyols o estrangers,
entre ells grans figures de la romanística internacional com Joseph Gulsoy,
Marie Claire Zimmermann o Georg Kremnitz, assumeixen com a evidència
inqüestionable la unitat lingüística dels territoris catalanoparlants.”
Qualsevol que parli del valencià i el balear com a llengües pròpies totalment
separades del català, recorda Domènech, ho fa mogut per interessos ideològics i
polítics. “Un discurs d’aquest tipus –constata– se sosté en l’actitud anomenada
secessionisme lingüístic, que vol separar una varietat lingüística de la
llengua a què pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat
com una llengua distinta.”
Després d’anys de
travessia pel desert i malgrat que s’avança poc a poc perquè amb el PP en majoria
s’havia retrocedit moltíssim, bufen nous vents tant al País Valencià com a les
Illes Balears, com ho demostra que conèixer el català torna a ser requisit
indispensable per treballar de funcionari. En el seu informe de balanç del
2016, Plataforma per la Llengua recorda que “tot i que el govern espanyol ha
estat en funcions, les institucions centrals de l’Estat han aprovat fins a 62
normes impositives del castellà”, tot i que per primer cop també hi ha bones
notícies: “Els canvis de govern de l’Aragó, les Illes Balears i el País
Valencià han fet que es restablissin certes lleis que havien quedat derogades.”
En el cas del País Valencià, l’esborrany de l’avantprojecte de la Llei
d’Ocupació Pública de la Comunitat Valenciana estableix, en l’article 61, que per
a accedir a l’Administració de la Generalitat els aspirants hauran d’acreditar
“el coneixement del valencià que es determine reglamentàriament, respectant el
principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les
funcions corresponents”. Hi va haver discrepàncies entre el Partit Socialista i
el grup Compromís, que volia assegurar-se que els canvis fossin ràpids, i
finalment la llei inclourà una disposició per fixar quin és el nivell
lingüístic exigible si el comitè encarregat de desplegar la normativa ho fa amb
retard. Al març, el Parlament balear també va aprovar que el català torni a ser
necessari per exercir de funcionari a les Illes. De tota manera, cal destacar
que l’únic que fa el nou redactat de la Llei de Normalització Lingüística és
retornar a la llengua l’estatus que el PP li havia robat.
El canvi de color
polític també ha fet restablir ponts entre la comunitat catalana. Al mes de
febrer, en una trobada que s’ha qualificat d’històrica, els tres consellers de
Cultura dels governs català, valencià i balear van signar la
Declaració de Palma, amb la qual s’han compromès a col·laborar en matèria de
llengua i cultura. Entre els objectius destaca el d’“unificar i donar
prestigi a la llengua comuna”. A la trobada es va oficialitzar el reingrés del govern de les Illes Balears a l’Institut Ramon Llull,
que es vol consolidar “com a organisme
de promoció exterior”.
La comunitat
catalana fa pinya i l’Estat no s’ho pot permetre. El mateix dia que es presentava la llei del referèndum que donarà cobertura jurídica a la consulta
de l’1 d’octubre, el Tribunal Constitucional vetava que el català sigui la llengua prioritària en
l’acollida d’immigrants. També va limitar al 25% la
quota catalana en les pel·lícules, entre altres tisorades que pretenen afeblir
l’ús de la llengua en l’àmbit social, cultural i empresarial.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada