Enteneu-los: estan espantats
Ahir vam veure
dues fotografies creuades, i molt significatives, sobre el proper dia,
que es configura clarament com el més important en la història recent de
Catalunya, el
primer d’octubre.
La divulgació de l’enquesta del CEO i l’anunci de mesures setmanals de
control de la despesa per part de l’estat espanyol ensenyen les dues cares polítiques que es confronten
no pas a les urnes sinó per posar-les, els uns, i per evitar
que apareguen, els altres.
Enteneu-los:
estan espantats. L’enquesta del CEO és una enquesta, només. Però és l’enquesta més potent que es fa
al país i, a més, el resultat que dóna és coherent amb totes les altres
enquestes aparegudes fins ara d’empreses ben diferents.
Un 67% de participació i una victòria
del sí per 62% a 37% seria el colp definitiu. La legitimitat de la
proclamació de la independència quedaria fora de tot dubte i el problema
greu el tindria l’estat espanyol per a intentar oposar-s’hi.
Observeu només
dues dades explicatives i apunteu-ne bé el significat. La primera és que una participació del 67% seria superior a
la registrada en qualsevol referèndum fet en democràcia a l’estat espanyol.
Superior, per tant, a la que va servir per
a aprovar l’actual constitució. Una
dada que deixaria el govern espanyol, literalment, sense defensa. I la
segona és que un 62% de sí seria un resultat clarament superior al dels darrers
referèndums d’autodeterminació a Europa: Escòcia i Montenegro, però també
(si se’m permet) el Brexit.
Com voleu que no estiguen espantats, davant
aquest panorama?
Hi ha una
dada, però, que és increïble i que qüestiona severament la reacció de
l’unionisme. És la que demostra que tots els partits,
inclòs el PP, tenen una majoria de votants que participaran en el
referèndum. Hi ha tres partits en contra del referèndum, PP,
Ciutadans i PSC, i un que no sabem què pensa
(ni ho sabrem mai, segurament), Catalunya Sí que es Pot. Però les dades indiquen que els votants d’aquests quatre partits volen votar. Contra
l’opinió dels seus dirigents. És difícil d'imaginar una impugnació més
clara i més contundent de l’obtusa actitud obstruccionista del bloc partidari de
la unitat d’Espanya. Impugnació que remarca com n'és, de poc
sensata, políticament, l’actuació d’aquests partits: el boicot dels partits unionistes
facilita enormement la victòria del sí.
I si no
fos prou, davant d’això, l’única cosa que se’ls acut és amenaçar de sabotejar econòmicament no pas el govern i
les seues actuacions sinó el conjunt de la societat, retirant els diners
que el FLA paga (amb els nostres
impostos, per cert) als proveïdors
catalans.
No sé ni
imaginar-me qui és el geni que ha decidit una cosa semblant, però
si tenim en compte dos detalls de l’enquesta del CEO, entendrem perfectament fins a quin extrem cometen una barbaritat. El primer detall és el que diu
que, sobre el total de la població i en condicions ideals, la majoria
dels catalans no preferiria pas la independència. El segon és el que explica els motius pels quals, malgrat això,
la independència guanya. Atenció
a la dada: entre els votants del no, el 58,5% afirma que ho fa pel seu
sentiment
nacionalista espanyol, mentre que, entre els votants del sí,
només un 14,7% diu que ho fa per nacionalisme.
Si atenem
aquestes dades, sembla difícil de discutir que el sí guanya perquè
la societat catalana, més enllà d'allò que preferiria idealment, veu que no hi ha cap més solució que tallar amb un
estat que la castiga permanentment. I, per això, reaccionar
amb més càstig i un càstig més indiscriminat encara (tant que ja ni el PSC ni Ciutadans no l’entenen) a mi no em sembla,
precisament, una mesura intel·ligent.
Ep! Però ja s’ho faran…
Vicent Partal
Joan A. ForèsReflexions
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada