Benvolguts,
De les putades que ens han fet el franquisme, el borbofranquisme
i tots els franquismes des del segle XV, mai no en sabrem prou. Perquè
recordarem petits casos, petits detalls, però és com amb les clavegueres de
l’Estat que no en sabem de la missa la meitat!
Avui recordarem un parell o tres de putades, el cas de les
duanes de productes peribles, el cas de les matriculacions de vehicles, i el
cas de les companyies aèries que han de passar per Madrid per anar a qualsevol
país de mon. En
un apunt de fa uns mesos explicàvem com el Prat té un sistema de regulació
(jo explicava processos de regulació a l’Escola d’Enginyers i sé de què va) que
permet obtenir els resultats que es vulgui usant adequadament els paràmetres del
sistema. No hi ha vagues de policies ni d’empleats de la neteja ni de
companyies de seguretat. Tot és enginyeria!
En l’apunt de
l’enllaç de més amunt s’explica com Madrid tirava agua a su
molino, fa ja 40 anys (o sigui que ho han fet sempre), amb el problema
continu del despatx per la duana de Barcelona de productes peribles (tomàquets i carxofes)
que acabava amb el trasllat dels magatzems logístics de les companyies
exportadores catalanes a Madrid (modificació de paràmetres).
En l'apunt sobre matriculació de vehicles veureu els problemes que tenien a Madrid i les solucions que usaven, l'Afinamenta dels paràmetres...
Avui expliquem el problema de les vagues de policies d’El
Prat, tal com ho denuncia l’Editorial d’El Nacional:
I ja es pot intuir a
què es devia l'abús organitzat per Aena: el Prat i Barajas se situen per sobre
dels cinc milions de passatgers el mes de juliol, amb una escassa diferència de
46.000 passatgers a favor de l'aeroport madrileny.
I calia ajustar els paràmetres...
I avui expliquem també l’assumpte de les companyies aèries
que des del temps del franquisme franquisme i que ha continuat en el franquisme
borbònic o borbofranquisme, estaven obligades
a entrar i sortir d’Espanya passant per Barajas. I no eren ni dos ni tres
ni quatre. Sembla que des de fa un parell d’anys han permès que noves companyies
o antigues prohibides ja els deixen usar l’aeroport del Prat, i per això el transit que estava encotillat ha prosperat moltíssim aquests darrers anys. Però fixeu-vos que
la majoria de companyies havien estat vetades després del 1978, en l'etapa del borbofranquisme, o sigui en el temps
de “todos los espanyoles son iguales, etc..."
I ha calgut anar “afinant” els paràmetres!
Apunts relacionats amb el tema:
Vegem l’Editorial d’en
José Antich:
EDITORIAL
El Prat atrapa Barajas
José Antich
Barcelona. Dimecres, 16 d'agost de 2017
Ai, les xifres! Les boques que acaben tancant! Aparcat provisionalment el greu
conflicte del Prat, amb agents de la Guàrdia
Civil desplegats per cobrir la vaga indefinida dels responsables de
seguretat de la companyia Eulen,
s'acaben de fer públiques les xifres de passatgers a l'aeroport de Barcelona durant el mes de juliol passat.
I ja es pot
intuir a què es devia l'abús organitzat per Aena: el Prat i Barajas se situen per sobre dels cinc milions de
passatgers el mes de juliol, amb una escassa diferència de 46.000 passatgers a
favor de l'aeroport madrileny.
El que semblava
impossible està a punt de passar:
el Prat ha atrapat tècnicament Barajas i els enormes esforços
fets per Foment, Aena i Iberia des de
sempre, però d'una manera constant en l'última dècada, estan a punt d'anar-se'n
en orris bàsicament perquè el mercat i les companyies no han acceptat el
perjudici permanent de l'aeròdrom barceloní.
Algun dia s'haurà d'explicar amb detall la
història de l'estrangulació del Prat des dels despatxos oficials dels ministeris
i de les seves empreses satèl·lits o el silenci —de vegades, fins i tot, la
submissió— dels agents econòmics i empresarials catalans.
Però la realitat,
tossuda, ha situat El Prat i Barajas gairebé al mateix nivell. Això sí: mateix
nombre de passatgers però la meitat de despeses en seguretat que Barajas, mateix nombre de
passatgers però el Prat genera més de 350 milions de beneficis a Aena i Barajas
no n'arriba als 30, mateix nombre de passatgers però Barcelona encadena els
conflictes i Barajas ni els coneix, mateix
nombre de passatgers i el Prat apareixent en totes les notícies dels
mitjans de comunicació internacionals com un aeroport conflictiu, mateix nombre de passatgers i la sensació que un aeroport
(Barajas) té un Estat darrere seu i a l'altre (el Prat) només li queda el dret
a l'enrabiada. [El
Prat té un Estat contra seu.]
Però compte: també els queda, als catalans, el dret al record [galdós record...].
Una arma que ni és de destrucció massiva, ni
té la força d'un Estat. Però que suma d'aquí
i d'allà davant el menyspreu permanent i la supèrbia.
José Antich
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada