Benvolguts,
Sempre hem dit que en la secció “El lector escriu” s’hi
acostumen a trobar joies com la que mostrem a continuació. Un lector comenta
les semblances i diferències entre els dos primers reis “Àustries” que a partir
del Reis Catòlics compartien les corones d’Aragó-Catalunya i de Castella-Lleó.
Ja sabem que Isabel de Castella va aportar a la unió dinàstica amb Ferran el
Catòlic, els seus territoris peninsulars i Ferran va aportar la Confederació
Catalano Aragonesa que incloïa el Principat de Catalunya, el Regne de Mallorca,
el Regne de València, i el Regne de Sicília i Sardenya, entre d’altres. Quan
Colom va descobrir Amèrica els territoris americans varen passar a la Corona.
Hi ha qui diu que a la Corona d’Aragó que havia pagat el viatge de Colom, hi ha
qui diu que al Regne de Castella que també havia pagat el mateix viatge de
Colom amb les joies de la Reina, empenyorades de feia molt de temps a la Casa
Reial catalana... Isabel i Ferran varen tenir una pubilla, Joana, i molts
altres fills i filles. Joana hereva de tots els territoris dels seus pares fou
casada amb Felip el Bell, hereu també dels territoris dels seus pares, de
l’Emperador Maximilià, del Sacre Imperi romano-germànic, entre d’altres.
Felip el Bell va morir molt jove i Joana (que varen fer
córrer que no hi era tota) varen cedir per testament tots els territoris al seu
fill primogènit Carles
de Gant. Aquest tenia 17 anys quan va esdevenir rei, havent-se educat als
Paisos Baixos (pertanyents a les possessions dels Àustries) i va arribar a la
península sense conèixer-ne res. I aquí comença la tergiversació de la història,
perquè ens han venut fins ara que la seva residència oficial fou a Castella
però sembla que en gran part fou a Catalunya. També s’ha estudiat que fou enterrat a Yuste, a
prop de Cáceres, però hi ha qui diu que fou enterrat a Barcelona on visqué mitja vida al Palau dels Recasens, nobles
catalans. Aquest Palau encara existent és al davant de l’església dels Sants Just i
Pastor. D’aquí podria venir la confusió. A Barcelona vivia també
alternativament al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, per sobre de Badalona.
Tota aquesta explicació calia per saber qui era i què hi
feia Carles I de Castella i Aragó, també amb el títol de Carles V, Emperador
del Sacre Imperi Romano-germànic, al Monestir de la Murtra.
En un llibre de Daniel Ibáñez i Julbe [vell conegut nostre], de nom La mort de Carles I a la Murtra s’explica quelcom més sobre
Carles I i Felip II.
Vegem ara l’article de
Josep Baella Isanta de títol Felip II:
14 agost 2017 2.00
h
Felip II
Josep Baella Isanta
Daniel Ibáñez i Julve,
en el seu llibre La mort de Carles I a la Murtra,
parlant de Felip II ens diu que cada
mes es feia renovar el vestuari. Sempre vestia de negre, un color que definia
els seus pensaments malèfics. L’any 1560 Felip II tenia 1.500 persones
atenent-lo: 800
a casa seva, 200
a les quadres, més de 100 a la capella, centenars en el govern i 100 en
la policia de la cort.
Robert Watson, referint-se a l’arribada de Felip a Flandes, escriu: “Notaven els flamencs amb inquietud el contrast que
feien el pare i el fill. Carles, cortès i afable, i Felip, altiu i sever.
Carles parlava amb facilitat les principals llengües d’Europa i acostumava a
tractar familiarment els seus súbdits. Felip no
va voler aprendre res més que el castellà. Parlava
poc amb els flamencs i era inaccessible a tots els qui no eren nobles de la
seva nació.” Aquesta mena de
pensament ens resulta als catalans molt familiar. Felip II va voler castellanitzar tots els
nens de Flandes però no ho va poder aconseguir, afegeix Daniel Ibáñez.
Felip II va
fer cremar tots els documents que parlaven del seu pare Carles I, i va fer reescriure les cròniques anteriors
per donar a Castella una importància que no tenia. Veritas filia temporis.
Josep Baella
Joan A. Forès
Reflexions
Complements:
Veritas filia temporis.
Els esdeveniments es
repeteixen. Qui oblida la seva pròpia història està condemnat a repetir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada